Pàgines

dimecres, 7 d’agost del 2024

Xavi Vall, amor als animals i un camí per estudiar Veterinària

 
Aquesta és l’edició de Sarment de les vacances, de juliol i agost. Ens trobem, doncs, al primer mes d’estiu i aquesta finestra oberta ha tingut el plaer de parlar amb el jove Xavi Vall Barrau, amb una infància i adolescència dedicada a la cultura social i esportiva de Balsareny. És una sort per a qui signa poder a donar a conèixer persones que, seguint els passos dels seus familiars (avis, pares, oncles...), formen part del col·lectiu de treball que seguirà omplint la nostra història.
 
En Xavi ha estudiat el Cicle formatiu de grau mitjà de Producció Agroecologia, cursat a l'Escola Agrària de Manresa, i el Cicle formatiu de grau superior de Paisatgisme i Medi Rural (Tècnic Agrícola), cursat a l'Escola Agrària del Solsonès. Actualment no segueix cap mena d'estudis, però ens comenta que per motius de salut ha de parar durant un temps. Més endavant té plantejat estudiar un grau superior d'auxiliar de Veterinària via electrònica.
 
Pel que fa a les seves aficions, el seu esport preferit és l’handbol. Des de que és petit ha tingut la sort de poder gaudir-ne, tant a pista, deixant-s’hi la pell i portant els colors d'equip, com a les graderies veient partits. Pel que fa a la lectura, ens comenta: “Ui, ni m'agrada ni em desagrada, però ara fa molt que no ho faig, per manca de temps lliure. Recordo que l'últim dia que em vaig llegir un llibre era sobre la transhumància dels animals, però no recordo com es deia el títol del llibre ni l'autor”.
 
Actualment en Xavi, ens diu que té feina, i el més important és que la seva feina “és com la meva passió, ja que puc dir que estic treballant en allò que realment m'agrada: amb els animals i la terra”.
 
De viatjar ho ha fet poquet, però quan ho ha fet li ha agradat, sobretot per pobles petits per conèixer la gent. Sobre això ens diu: “També per a mi viatjar en petita escala és anar a passar un cap de setmana a la muntanya a buscar la tranquil·litat i la pau que transmet, a agafar noves idees, pensar projectes, i moltes més coses que no acabaria mai de dir-les. També he de confessar que no he marxat gaire lluny, però tinc al cap fer-ho més endavant: poder viatjar a altres països i veure’n la cultura”. 

 
La pregunta obligada l’omple la meva admiració a les generacions més joves sobre l’afició a les festes i tradicions del nostre poble. Actualment de quines entitats formes part?
 
— Actualment participo en cinc entitats del nostre municipi, que són els Traginers, els Bastoners, els Geganters els K + Sonen, la Colla Petafluix i els Campaners. I dit això, faig una crida a la joventut del nostre municipi perquè s'animi a formar part de les entitats locals, perquè el motor d’un poble petit com el nostre són les entitats que el formen.
 
— Amb uns referents tan bons com han estat el teu avi i el teu pare, explica’ns com va començar la teva afició folklòrica?
 
— Doncs com tu mateix has esmentat, a casa ja ens ve des de l'avi, amb els Bastoners i també els Traginers, i jo des de sempre hi he estat ajudant i col·laborant darrere del meu pare. Aquests van ser els primers àmbits folklòrics on vaig començar.
 
— Quin ha estat el que més t’ha motivat?
 
— El que més m'ha motivat han sigut els gegants, perquè hem format un grup i a dins un grup de joves que és molt bonic. Gràcies a això, hem viatjat i pogut conèixer molts dels pobles d'arreu del nostre territori.
 
— En general, què en penses, de les tradicions del cada poble?
 
— Penso que cada poble té les seves tradicions segons la pròpia història, i estan vinculades a algun fet important ocorregut temps enrere. Les tradicions dels pobles no es poden deixar perdre, perquè són el cor que batega i fa que els municipis es vegin vius.
 
— Deixant a part l’esport i la cultura, què creus que es podria fer a Balsareny?
 
— Crec que es poden arribar a fer moltes coses, però sempre amb molta gent que tingui ganes de treballar per al poble. I també cal que la gent que no hi col·labora surti a donar-hi suport, que és la manera de fer gran un acte. Si la gent surt i hi ha molt bon ambient, això revifa les ganes de continuar fent activitats.
 
— Creus que és possible fer content a tothom?
 
— Això és molt difícil, perquè mai trobaràs una cosa que li agradi a tothom, però sí que és possible agradar a bona part de la gent, si prèviament s’ha analitzat què és el que agrada més a la majoria. 

 
Un poble sense treball és un poble mort. Amb un món tan tecnològic, podria ser que la gent de Balsareny tingués la feina a casa?
 
— Estic molt d'acord amb tu que en un poble sense treball és un poble mort. Quan a casa les àvies, o després de dinars familiars, algun cop es treu el típic àlbum de fotos i surten imatges de Balsareny d'abans; o el fet d'acompanyar l'àvia a comprar i passar pels carrers i que et vagi dient: “Mira aquest carrer, estava ple de botigues, era un poble autosuficient abans”, i et diu “llàstima que no ho has pogut veure ni viure, perquè de  ben segur que t'agradaria”. Un poble hauria de poder ser autosuficient i no haver de demanar per internet ajuda a gent de fora, o haver d’anar a ciutats veïnes perquè la gent que tenia feines locals ha hagut de tancar per no haver rebut suport ni feina per part de la mateixa gent del municipi. Dit això, penso que estem anant cap a una vida més moderna i la tecnologia cada dia se’ns menja més, fins al punt que la gent compra per internet moltes coses, ja sigui de menjar, roba, material, etc. Però jo sempre pensaré que el més important en una feina és que hi pugui haver sempre el contacte cara a cara entre el treballador i el client.  
 
— Voldries afegir alguna altra cosa?
 
— D’entrada, moltes gràcies, Josep, per l'entrevista. I voldria acabar, aprofitant que hem parlat de l’àmbit de les entitats, reiterant la crida a tota la gent de Balsareny, però sobretot centrant-me en el jovent, que és el pulmó que fa anar el cor del municipi: que s'animin a formar part de les nostres entitats perquè puguem continuar veient aquest poble de traginers viu i alegre molts més anys, per a nosaltres i per a les futures generacions.
 
Josep Gudayol i Puig
Fotos: Xavi Vall


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.