ARA FA...
Ara fa 47 anys, el Sarment celebrava el seu primer aniversari, i es va demanar al bisbe Pere Casaldàliga si ens podia fer un article per publicar en el número especial que és feia per commemorar-ho. L’article no va arribar a temps per publicar en el número especial que es va fer, i es va publicar el mes següent. Concretament va sortir publicat en el Sarment número 13, de febrer de 1977, d’on hem tret aquest extracte:
«(...) M’alegra tant, de saber que hi ha a Balsareny aqueix ventall d’entitats culturals del poble! El meu Balsareny, que encara és petit en mi, com la meva infantesa, es va fent gran d’esperit. I pensa i escriu. Només puc desitjar que el vostre “cercle cultural “ abraci tota l’ànima, tantes vegades silenciosa i fins i tot ofegada, del nostre poble, i l’expressi en paraules, en festa, en germanor, en compromís..
»Ara, ací al Brasil, a l’Amazònia, a l’enmig del indis sobretot, he començat a saber què és la cultura. Hi ha paraules –Llibertat, Justícia, Cultura, Esperança-- que només s’entenen sentint-ne en la carn pròpia la dolorosa absència.
»Una cultura és un poble. El genocidi cultural és sempre un veritable genocidi, i el més radical. Preservar, cultivar, dir la pròpia cultura, és preservar la pròpia vida i créixer i ocupar, en l’harmoniosa i diferenciada expressió espiritual de la humanitat, aquell lloc que ningú més no pot emplenar. Cada poble indígena que mor, és la humanitat tota que mor irreparablement. Tot i creient en la Resurrecció. El “cercle“ –la sardana– ha d’obrir-se al món, contribuint amb la pròpia saba a la frondositat de l’arbre total. Feu cultura fent història. Feu cultura fent política. Feu cultura fent Redempció. La més petita font casolana cerca el mar (...).
»Balsarenyenc i missioner, i pobre bisbe del poble dels posseiros, indis i peões,
Pere Casaldàliga»
Selecció de textos: Joan Prat
Foto: Arxiu
Ara fa 47 anys, el Sarment celebrava el seu primer aniversari, i es va demanar al bisbe Pere Casaldàliga si ens podia fer un article per publicar en el número especial que és feia per commemorar-ho. L’article no va arribar a temps per publicar en el número especial que es va fer, i es va publicar el mes següent. Concretament va sortir publicat en el Sarment número 13, de febrer de 1977, d’on hem tret aquest extracte:
«(...) M’alegra tant, de saber que hi ha a Balsareny aqueix ventall d’entitats culturals del poble! El meu Balsareny, que encara és petit en mi, com la meva infantesa, es va fent gran d’esperit. I pensa i escriu. Només puc desitjar que el vostre “cercle cultural “ abraci tota l’ànima, tantes vegades silenciosa i fins i tot ofegada, del nostre poble, i l’expressi en paraules, en festa, en germanor, en compromís..
»Ara, ací al Brasil, a l’Amazònia, a l’enmig del indis sobretot, he començat a saber què és la cultura. Hi ha paraules –Llibertat, Justícia, Cultura, Esperança-- que només s’entenen sentint-ne en la carn pròpia la dolorosa absència.
»Una cultura és un poble. El genocidi cultural és sempre un veritable genocidi, i el més radical. Preservar, cultivar, dir la pròpia cultura, és preservar la pròpia vida i créixer i ocupar, en l’harmoniosa i diferenciada expressió espiritual de la humanitat, aquell lloc que ningú més no pot emplenar. Cada poble indígena que mor, és la humanitat tota que mor irreparablement. Tot i creient en la Resurrecció. El “cercle“ –la sardana– ha d’obrir-se al món, contribuint amb la pròpia saba a la frondositat de l’arbre total. Feu cultura fent història. Feu cultura fent política. Feu cultura fent Redempció. La més petita font casolana cerca el mar (...).
»Balsarenyenc i missioner, i pobre bisbe del poble dels posseiros, indis i peões,
Pere Casaldàliga»
Selecció de textos: Joan Prat
Foto: Arxiu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.