Balsareny, poble de campanes i campaners

CINC MINUTS
 

 
Segur que a vosaltres també us ha passat alguna vegada: són les 4 del matí, no tinc son i, com que a casa tothom dorm, m’aixeco i entro a la meva estança on tinc la màquina d’escriure; tanco les portes i intento començar el moment literari mensual, arran d’haver llegit fa uns mesos una crònica de J.P. de la població de Joanetes (article “La Vall d’en Bas tindrà la primera escola de campaners de Catalunya”, Diari El Punt Avui).
 
Ho he escrit moltes vegades, cadascun dels nostres pobles té un mirall que són els campanars, ja que a l’entrar al nucli antic el primer que es veu és el campanar de les esglésies i Balsareny no n’és una excepció. Des de ben petit que recordo que a Balsareny hem tingut campanes i campaners, i avui intento recordar-los. Fa anys que el toc de les campanes era una senyal d’alerta i també de festa. Com per exemple, quan hi havia un incendi, les campanes repicaven ben fort, i també quan hi havia un bateig, casament o bé algun altre esdeveniment festiu, entre altres.
 
“Amb l’objectiu de preservar el patrimoni immaterial del toc de campanes, reconegut tant per la Generalitat com per la UNESCO, neix a la Vall d’en Bas una escola de campaners pionera a Catalunya, que també vol recuperar els tocs tradicionals —abans, omnipresents arreu— i formar una nova generació de campaners”. 

Les classes d’aquesta nova escola, segueix informant l’ACN, començaran a mitjans d’octubre i s’allargaran fins a finals de juny”.
 
Sobrepassaríem els Cinc Minuts si féssim arribar tot l’article. però fins aquí ja em dona el sentit de tenir un gran record envers els nostres campaners de Balsareny. Del meu record, segur que n’hi ha hagut d’altres, però jo només puc esmentar els de cal Pau, l’avi Estevet i el seu net Josep Bonals, qui precisament fou un mestre campaner, ja que va ser habitual concursant de campaners a l’escola que es fa a Balaguer. Serveixin aquestes línies per retre homenatge a tots els campaners balsarenyencs, tant els traspassats com els presents, en Marc, el Xavi...
 
Josep Gudayol i Puig
Foto: J. Vilanova (arxiu)