Isabel Soler, pediatra premiada per la seva tasca professional

LA NOSTRA GENT 

 
La balsarenyenca Isabel Soler Galera va arribar a Balsareny a exercir de pediatra l’any 2012, provinent de Santa Coloma de Queralt, on treballava des que va aprovar les oposicions l’any 2007. Prèviament havia treballat al CAP de la Sagrada Família a Manresa, a l’Hospital de Sant Joan de Déu de Manresa i a la Clínica Sant Josep de la mateixa ciutat, i també a l’Hospital Sant Bernabé de Berga.
 
—Isabel, t’entrevistem per la distinció que has aconseguit als Premis a l’Excel·lència del Col·legi de Metges de Barcelona. Com va anar això?
—La veritat és que jo també vaig quedar sorpresa. Són uns premis que s’atorguen a criteri d’un jurat constituït per metges i metgesses de prestigi reconegut i concedeixen els premis als professionals que consideren que «han destacat per una trajectòria exemplar d’exercici de màxima qualitat i per enaltiment dels valors que configuren el professionalisme mèdic. Els premis del CoMB posen en valor trajectòries basades en l’honestedat, el compromís, l’altruisme, la integritat, la feina ben feta i l’excel·lència». Sembla que aquesta descripció queda una mica pedant, però així és com m’ho van comunicar a la carta que em van enviar per notificar-me l’adjudicació del premi. (Riem)
 
Tal i com ens explica la Isabel i hem constatat en la redacció de la bases d’aquests premis, el CoMB guardona professionals mèdics en àmbits diferents: atenció primària, hospitals, medicina en altres àmbits assistencials, recerca biomèdica, educació mèdica i humanitats, cooperació i gestió.
 
—Un bon premi, perquè es reconeixen molts valors que estan implícits en l’exercici de la medicina.
—He de recordar que el Pep Cañellas l’any passat també va ser premiat. I sí, cal dir que estic molt contenta: coneixement i valors són les tasques que desenvolupem en el dia a dia.

 
—Premiar per quelcom més que “el coneixement” mèdic estrictament, avui dia deu ser una satisfacció molt gran, perquè valors com l’exercici d’humanitats (honestedat, compromís, altruisme, integritat i cooperació) sembla que van de baixa. 
—Estic satisfeta per aquest vessant del premi. En general, sembla que manquen aquests valors en els àmbits de salut, perquè la pressió assistencial, la demanda de solucions ràpides per part dels pacients i la manca de recursos junt amb l’exigència dels nostres caps en els resultats, tot plegat no ajuda gens a fer que es valorin com cal. Però també hi ha gent sense un currículum enlluernador, que potser no destaca tant, però que treballa i es mou per la vida amb molta empatia, actitud de servei i disposada escoltar i a aprendre, que també pot ser reconeguda.
 
—Tot i així, el reconeixement no és casual; us formeu i exerciu professions que no s’hi val a quedar endarrerit.
—Els professionals mèdics, com els d’altres àmbits, és lògic que fem una formació constant. Fem sessions de formació continuada des de l’ICS i l’hospital, assistim a cursos i jornades i ens coordinem amb grups de pediatres per compartir casos i diagnòstics. També formo part d’un grup que revisem els protocols d’actuació amb endocrins infantils i altres pediatres de l’Hospital de Sant Joan de Déu de Manresa. A més a més, soc membre d’un grup de recerca, el COPEDICAT, que és un grup de pediatres d’atenció primària liderat pel Servei d’Infeccions de la Vall d’Hebron i els científics de Biocom-sc. Aquesta tasca es va iniciar amb un recull de dades de la Covid i ara treballem sobre altres tipus de virus. Jo soc una formigueta o molt poca cosa al costat de personalitats com el doctor Toni Soriano, infectòleg de la Vall d’Hebron, i l’Anna Gatell, presidenta de la Societat Catalana de Pediatria, o la Clara Prats, doctora en física i que potser recordareu de l’època de la pandèmia, però ningú se sent petit al grup i aprenem i col·laborem junts i molt.

 
—Ets pediatra al nostre municipi i a Navàs, oi?
—Sí, pertanyo al CAP Balsareny-Navàs i, ara mateix, una tarda també vaig a Sant Fruitós perquè hi ha una baixa per cobrir. Al CAP som nou facultatius i només un és metge, les altres totes som metgesses. Un canvi important amb l’abans. Fins ara, d’aquestes vuit persones, n’hi havia tres amb reducció de jornada laboral i, per tant, entre tots havíem de cobrir tot l’horari. Ara, amb la reincorporació d’una baixa maternal, s’han ampliat el número d’hores a l’equip i ens ha permès alliberar-ne algunes. Aquest és el motiu de l’ampliació d’una tarda més del servei de consulta al CAP de Balsareny. El servei encara és deficitari per la quantitat de demandes que hem d’atendre i perquè algunes metgesses encara fan reducció de jornada perquè tenen fills molt petits. (Per tant els drets laborals per la maternitat estan reconeguts però els recursos perquè les plantilles mèdiques no se’n ressentin, sembla que no!)
 
—També compteu amb un Servei d’Infermeria cada metge o metgessa...
Sí, formem equip i treballem conjuntament i això funciona molt bé. Sort en tenim. En el meu cas, la infermera, la Lídia Pons, es fa càrrec de les vacunes i algunes revisions. Seria fantàstic que també veiés casos lleus de malaltia, refredats, virus comuns, etc., per descarregar-me feina; però la Lídia està liderant un programa anomenat Salut i Escola que està funcionant molt bé amb els adolescents. Es desplaça als IES de les dues poblacions i hi fa “consulta oberta”. Una consulta on van els adolescents tot sols, amb amigues o amics o amb un mestre i exposen els seus problemes. En aquest espai, se’ls garanteix la màxima confidencialitat. És una via d’orientació, de resolució de dubtes, de treball conjunt o per arribar a la pediatra o a qui pertoqui amb una informació més àmplia. La majoria de la problemàtica dels adolescents s’encabeix en els programes d’alimentació saludable, sexualitat, addiccions..., que són els que la Lídia porta als IES amb molta cura i èxit. Aquesta figura de proximitat del CAP als adolescents és molt important, és un treball que no s’havia fet mai tant ben fet i dona bons resultats. Per aquest motiu jo assumeixo una part de la pediatria més bàsica, tot i que, en aquests moments, una infermera de Navàs m’hi dona un cop de mà. Estem molt satisfetes d’aquest equip pediàtric que formem. 

 
—A la consulta, tracteu tot tipus de malalties amb infants?
—Les malalties que atenem a la consulta són de baixa complexitat però de molta càrrega d’intensitat perquè tractem l’infant i tota la família i, moltes vegades, l’entorn. D’aquí ve la càrrega d’intensitat. Hem de fer prevenció, educació sanitària, pediatria social des del seu paper a l’escola, a les activitats extraescolars, al lleure, en les relacions familiars... Avui dia fem un treball de xarxa entre l’escola, els serveis socials i el servei mèdic perquè és molt necessari. Vaja, imprescindible.
      Quan parlem de malalties de baixa complexitat ho diem així perquè un 80% d’atencions són de “caques i mocs”. Per sort, hi ha pocs nens amb patologies greus i quan n’hi ha, els hospitals tenen molt bons especialistes. Nosaltres, és clar, en aquests casos en fem el seguiment amb els contactes, el suport i la coordinació necessaris. Hem d’estar actualitzats i sempre alerta per poder detectar ràpidament aquelles malalties que poden ser greus. Vull aprofitar per dir que l’E-consulta ens funciona molt bé. És un sistema de comunicació entre el metge i el pacient que estalvia temps, desplaçaments i és ràpid. Els pares i mares que són més joves, s’hi adapten bé. 

 
—Actualment, l’educació sanitària ocupa un espai important a la consulta?
—Sí, és la part més difícil perquè els horaris de dormir, el tipus d’alimentació que han de prendre els infants, l’exposició a les pantalles i els problemes emocionals no s’arreglen prenent un xarop o amb una vacuna. Cal una feina més constant i de canvi que, a vegades, és molt complicada.
 
—Les pantalles (mòbils, ordinadors) sembla que és un tema difícil. També hi podríem afegir el problema de la sobreprotecció familiar?
—Sí, sí, i tant. Tenim pares molt superprotectors. Per una banda, els protegim donant-los tot allò que volen, exigeixen o insinuen i, per altra banda, els desprotegim  davant l’ús de les pantalles, els deixem sols en un món molt perillós de pornografia, assetjament, violència, bullying... És terrible.
 
—Sembla que estàs molt contenta amb la feina i desprens un entusiasme pels altres professionals mèdics que tenim al poble.
—Sí, sí, tenim uns bons professionals. Hem estat molt de sort amb el relleu dels metges. La Berta i l’Olga són bones metgesses i hi esmercen tot el temps necessari, més del que els pertoca. L’equip d’infermeria i les auxiliars o TCAls i les companyes que es cuiden de l’atenció a la ciutadania (UAC) també funciona molt bé. Ara mateix, al meu entendre, tenim un bon equip mèdic a Balsareny. 

 
El 27 de novembre la Isabel va rebre el Premi a l’Excel·lència del Col·legi de Metges de Barcelona a l’Auditori AXA de l’Illa Diagonal i ens va dir: “He sentit una gran emoció i fins i tot diria que m’ha donat una mica de pau; he sentit com si em diguessin: vas bé per aquí, segueix!”. Sàvies paraules plenes de sentit comú. Felicitats Isabel, equip pediàtric i mèdic de Balsareny. Festegem com a poble la professionalitat del CAP Balsareny.
 
Entrevista: Lluïsa Coma i Alfred Selgas
Fotos: Alfred Selgas