Educar tot educant-nos

Des de fa uns tres anys, l’Agrupament Escolta Guillem de Balsareny ha reprès les seves activitats. La iniciativa va partir de joves i famílies que havien crescut en aquest entorn i trobaven a faltar una proposta com aquesta. Des de Balsareny Educa hi vam estar especialment atents i ens vam oferir com a facilitadors perquè encaixa com l’anell al dit amb la nostra perspectiva. Expliquem-nos.
 
Si considerem un poble com una comunitat humana que ha ser rica i activa des de la perspectiva sociocultural i educativa, cal que es nodreixi d’estructures estables que donin resposta a una demanda, sovint oculta, però no per això prescindible. Els col·lectius, les entitats, els clubs, els espais cívics públics i privats, així com serveis educatius formals i no formals, han de teixir una xarxa educativa de qualitat, que permeti a tothom sentir-se dins d’un medi ple de possibilitats. Si en canvi, pensem que en un poble n’hi ha prou amb tenir un territori urbanitzat, amb places i carrers, comerços i propostes de lleure únicament per a distreure’s i passar-ho bé, estem donant resposta només a allò que Bauman en diu la “Cultura de casino” de la “modernitat líquida sotmesa a les exigències i seduccions del mercat”. Una cultura del present, que dona importància —com continua el mateix Bauman— “a la velocitat i l’eficàcia, i que en canvi desdenya la paciència i la perseverança”.
 
Es tracta de treballar des d’una perspectiva sociocivilitzadora, amb la idea de canalitzar l’educació de tots nosaltres cap a un horitzó universalitzador, de respecte cap a l’altre, crític i lluitador. Iniciatives d’educació no formal com els escoltes són, sense cap dubte, un camí a seguir.
 
Que Balsareny, doncs, torni a tenir en funcionament el Cau, que amb curtes interrupcions hi ha estat present els darrers cinquanta anys, té per a nosaltres una gran importància, sobretot per les seves peculiaritats. Vegem-ne només algunes:
 
Educa tot educant-se a un mateix. Tan important és que nens i nenes, o bé nois i noies, convisquin a l’espai d’activitats tot duent a terme projectes, activitats a la natura, reflexions, jocs i dinàmiques amb l’acompanyament dels caps, com que joves monitors planifiquin propostes de lleure educatiu que s’han de programar, implementar i valorar cada setmana, trimestre o curs. Tots els que hem passat per l’escoltisme recordem com un tresor, l’aprenentatge d’haver d’organitzar i gestionar un agrupament, superar dificultats, interaccionar amb les famílies i administracions, i cercar solucions de tots tipus.
 
És una activitat voluntària. Hi ha pobles que han posat en funcionament centres de lleure educatiu professional. Així, l’equip de monitors rep un salari per treballar en aquest camp, mentre que les famílies paguen una quota significativa per tenir els infants i joves al centre. No qüestionarem aquest model, sobretot perquè sol respondre a la impossibilitat de fer-ho d’una altra manera, però volem posar l’accent en la importància que té que les activitats dels escoltes s’emmarquin en un context de voluntariat. Més endavant, en altres articles, ja en farem elogi, però considerem l’activitat voluntària com un valor social imprescindible per a la bona salut d’una comunitat.
 
Té una estructura de nivells dinàmica. En l’educació formal, tret de les escoles rurals, els cursos de nois i noies és estàtic, format per grups de la mateixa edat. Diguem que va per quintes. També molts esplais solen fer grups que es conserven durant la vida associativa. En l’escoltisme, en canvi, les branques o unitats estan formades per grups d’edat de tres anyades i el noi pertany a aquella unitat mentre es troba en aquell segment de desenvolupament. Així, un any ets dels petits, l’altre ets dels mitjans i finalment ets dels grans. Això comporta que cada cop que les noies o els nois passen per una unitat adoptin tres rols diferents i no es puguin acomodar a tenir un lloc fix en el grup, sinó que cal ser acollit i acollir, i rebre acompanyament o acompanyar, per destacar dues capacitats socials dins d’un grup. És, al nostre entendre, una bona fórmula per comprendre’s un mateix i també a l’altre.
 
Entusiasme sospitós. Permeteu-nos la llicència de citar el títol d’un article de l’enyorat Carles Capdevila sobre els esplais i caus aparegut al diari Avui el 30 de maig del 2007 que va ajudar molt a l’empoderament dels moviments de lleure educatiu. Com deia en Carles, es tracta d’uns joves de 18 a 25 anys que pringuen cada tarda de dissabte, contracorrent, oblidats i sovint perseguits per les administracions, incòmodes, que assumeixen responsabilitats, que van a muntanya i prediquen amb l’exemple. Se’ls veu feliços, i fan feliços els infants i joves amb qui conviuen, nois i noies molts dels quals amb el temps assumiran responsabilitats, pringaran dies i dies, i ves que no us els trobeu mirant de fer coses per millorar la vida del poble, del país, del món.
 
Contracorrent. Avui, una estructura com l’escoltisme i el lleure educatiu xoca amb elements com el del control, l’obsessió per la seguretat, el dirigisme políticament correcte o la burocràcia. És un moviment que es fonamenta en la frescor, l’agilitat organitzativa, la capacitat d’adaptar-se i improvisar, l’obertura a col·laborar en activitats socials, ecològiques, culturals i de país. Mirem de no fer-los entrebancar en viaranys inútils o a l’hora de trobar un lloc físic i facilitem-ne el funcionament.
 
Balsareny torna a tenir, amb l‘esforç d’un grup de joves i unes famílies disposades, una proposta per créixer com a nens i també com a joves, d’educació no formal en el lleure, voluntària i que desprèn bon ambient, optimisme per un futur que ens toca, ara, construir. Fem-ho entre tots possible.
 
Balsareny Educa