Una llum per l’esperança educativa

 
Balsareny va commemorar el tercer aniversari del traspàs de Pere Casaldàliga amb un acte organitzat per la Fundació Pere Casaldàliga, el Cercle Cultural i l'Ajuntament de Balsareny. “Una llum per l'esperança educativa”, va ser el nom de l'homenatge que el dissabte 5 d'agost va omplir de gom a gom la sala petita del Sindicat. L'acte el va iniciar la presidenta de la Fundació Pere Casaldàliga i alcaldessa de Balsareny, Glòria Casaldàliga, la qual  es va mostrar agraïda a totes les persones presents i va tenir un record per en Pere, fent costat així a les causes a les quals va dedicar la vida. La Glòria va dir que creia que les persones de Balsareny ens hauríem de sentir afortunades per tenir com a fill predilecte un referent en favor de la justícia social, les llibertats i la igualtat, com és Pere Casaldàliga. 

 
Seguidament va donar la paraula a Benjamí Moliné, membre de l'equip per al desenvolupament comunitari de Balsareny Educa, qui va fer la presentació del politòleg, periodista i pacifista Jordi Armadans i va moderar l’acte. Armadans és analista en processos de seguretat i conflictes, ha participat  com a representant de la societat civil en processos de desarmament de les Nacions Unides, i ha dirigit durant 26 anys Fundipau, una fundació que promou accions de sensibilització ciutadana i incidència política per reclamar a les institucions compromisos de desarmament, desmilitarització i prevenció de conflictes, i avançar cap al ple respecte als Drets Humans i la promoció activa d’una cultura de pau.

Armadans va començar la seva conferència, que duia per nom “Eduquem-nos per a la pau”, fent una valoració de la situació actual que vivim al món, i de com és important l'educació per a la pau en tots els àmbits de la societat, no sols en l'àmbit escolar. Va fer referència a la sensació que tenen moltes persones davant del que sembla un retrocés en drets humans, llibertats i valors que semblava que estaven ja molt consolidats. També va fer una reflexió sobre les guerres i la pèrdua de vides humanes; va subratllar l'increment constant i sistemàtic de la despesa militar a nivell mundial, que assegura que és altíssima i no equival a invertir en pau i seguretat, sinó al contrari. Mentre  hi hagi una cinquena part de la població mundial vivint en condicions d'extrema pobresa, és insultant parlar de seguretat amb despesa militar. Totes les persones mereixen uns nivells bàsics de dignitat humana; tenim els recursos perquè sigui així, però amb les nostres actuacions, no ho permetem.

 

Fent una comparativa, Armadans va esmentar els 13 milions de metges i metgesses que hi ha al món, que són els que salven i protegeixen la vida humana; enfront dels més de 50 milions d'efectius militars en exèrcits, que l'ataquen. Tots nosaltres com  a societat, va dir, tenim la força per exigir polítiques que estiguin en favor de la vida. Tenim molta més força de la que creiem; per difícils que semblin les coses, poden canviar-se si les treballem amb constància i implicació massiva. Fent esment a alguns avenços que s'han aconseguit des de la participació massiva de la població, va posar com a exemple, entre altres, l'abolició del servei militar al nostre país. També va fer referència a l'amenaça de les armes nuclears, just el dia abans que es complís el 78è aniversari del llançament, per part dels EUA, de la bomba atòmica sobre Hiroshima. Considera un greu error pensar que la tinença d'armes nuclears és un element dissuasiu de les guerres, quan és just el contrari: el que fa és alimentar i engrandir el monstre. Va concloure que s'han d'abolir d'una vegada per totes les armes nuclears, i que cal fer pressió en aquest sentit des de qualsevol indret del món. També, és clar que si, des de Balsareny. 

 
Durant la xerrada es va valorar molt positivament el fet que el poble bressol de Casaldàliga, una de les persones més compromeses en cultura de la pau, pugui ser un indret de referència, a nivell mundial en aquest sentit. Armadans es va mostrar agraït d'haver pogut participar d'aquest acte en record d’ell. «Vivim en un món sacsejat per múltiples formes de violència: guerres, militarisme, fam, pobresa, masclisme, racisme, agressió al medi ambient... Quina lògica tergiversada porta els nostres líders a fer bandera de la voluntat de millorar la societat, mentre al mateix temps permeten (o bé directament activen) mecanismes de mort i misèria?» Aquestes i moltes altres reflexions les explica Jordi Armadans en el seu darrer llibre, Pau, el valor de la vida als nostres dies, que té com a objectiu tornar a posar la vida de les persones al centre de les nostres prioritats. Tot i la contundència de les dades i la cruesa de la realitat que denuncia, va posar molt d’èmfasi a reivindicar un racó per a l’esperança i la resiliència, perquè “malgrat que les coses són difícils, les resistències notables i les inèrcies, immenses, la voluntat de canvi sempre pot trobar espais per avançar i marcar el camí”.  

 
Després de la seva intervenció, membres de l'Associació Araguaia i de  la Comissió d'educació de Balsareny Educa van recitar alguns poemes i paraules de personalitats com ara, entre altres, Leonardo Boff, teolèg brasiler referent en la Teologia de l'Alliberament; Malala Yousafzai, activista pakistanesa, referent internacional de la lluita per l'educació de les nenes, oposant-se a les restriccions dels talibans al seu país natal, i que amb tan sols 15 anys va rebre el premi Nobel  de la Pau, convertint-se amb la persona mes jove en rebre aquest prestigiós premi; Martin Luther King, activista estatunidenc pels drets humans i civils; Leymah Roberta Gbowee, activista, pacifista i feminista liberiana, que va liderar Dones de Libèria Acció Massiva per la Pau (WLMAP), moviment clau per posar fi a la segona guerra civil liberiana, cosa que va conduir a l'elecció d'Ellen Johnson Sirleaf a la presidència de Libèria, convertint-se alhora en la primera dona a presidir un país de l'Àfrica; Bertha von Suttner, la primera dona a rebre el premi Nobel de la Pau; Mahatma Gandhi, el dirigent més destacat del moviment d'independència de l'Índia, on va practicar la desobediència civil no violenta. 

 
D'entremig del públic es van anar aixecant uns nois i noies, alumnes d'ESO de l'Institut Escola Guillem de Balsareny, que van recitar poemes i frases de Pere Casaldàliga, fragments de l'obra Pere Llibertat, dirigida per Climent Ribera, representada a l’esmentat centre educatiu el passat mes de maig. Els joves es van agrupar davant de l'escenari, des d'on van continuar recitant  fins acabar  agafats de les mans amb el crit: “Encara avui, encara, respiro en català”! La seva actuació va ser corresposta amb grans aplaudiments. 

 
Per concloure l'acte d'homenatge, Glòria Casaldàliga va tenir paraules d'agraïment per a totes les persones que havien fet possible l'acte, en especial al personal de l'Ajuntament de Balsareny i a tot l'equip i les famílies de l'Institut Escola Guillem de Balsareny per la seva dedicació per donar a conèixer als més joves les Causes de Pere Casaldàliga. 

 
Acabat l'acte, els assistents van poder fer un ressopó al vestíbul de la sala polivalent, per després anar tots junts a la piscina municipal, on s'havia organitzat un concert de música brasilera a càrrec del grup “Expresso Carioca” i un bany nocturn per a qui ho volgués.
 
Comissió Pere Casaldàliga
Fotos: Jordi Vilanova