Pàgines

dijous, 31 d’agost del 2023

Les tines dels Manxons (Callús)

RACONS DEL BAGES
 
1. Les edificacions, de dos pisos, on hi ha les tines (part del davant)

On es troben i com s’hi arriba?
 
Els Manxons és una zona al nord-oest del municipi de Callús, que fou el primer nucli de població que va tenir. Es creu que el nom “Manxó” pot venir del llatí “maxania”, que voldria dir “vila” . El seu origen es situa al segle XVII, tot i que no es descarta que fos abans. Actualment hi queden algunes cases antigues, però també hi ha un polígon industrial, una zona residencial i, entremig de tot això, unes tines restaurades i ben conservades, que constitueixen un atractiu turístic de la població.
 
Si anem a Callús per la carretera C-55, venint de Manresa o de Santpedor, cal entrar al poble per la sortida de Callús centre i després seguir l’antiga carretera que travessa tot el nucli urbà, en sentit Cardona. Al final del poble, trobarem, a l’esquerra, el trencall que va a Sant Mateu de Bages. L’agafem, travessem el Cardener i, al cap de mig quilòmetre, parem i veurem, al peu mateix de la carretera (a la banda esquerra), les edificacions on hi ha aquestes tines i que podeu veure a la foto 1. 

2. La part alta, i del darrere, de les edificacions
 
Quin és l’origen de les tines?
 
En aquest indret, que forma part de la “ruta de la sal”, hi havia l’Hostal de cal Mastret o de les Xemeneies, que donava servei als traginers i caminants que hi passaven.
 
El nucli de població es va anar formant al voltant de l’hostal, perquè a la zona hi havia moltes vinyes i, per això, es van construir les tines. Va ser entre els segles XVIII i  XIX, època de màxim esplendor de la vinya bagenca.
 
La gent dels Manxons es dedicava sobretot a la pagesia, i a cada veí que tenia vinya li corresponia una tina. Hi havia tres zones de tines: les de darrere de l’hostal o “tines de l’amo”; les del costat de l’era (que també servien de cisterna) i les deu que quedaven per davant del barri (pujant cap a Sant Mateu), de les quals se’n conserven les vuit que s’han restaurat i  podem visitar. De fet, les tines van funcionar fins fa relativament pocs anys. Tanmateix la gent va anar marxant, perquè no hi va arribar mai l’aigua ni la llum. Les cases es van  enderrocar (l’hostal, el 1992) i es va anar formant la zona industrial i residencial. 

3. Part superior de la tina, per on s’aixafaven els raïms i s’abocaven cap avall
 
Com són les tines? De què estan fetes?
 
Les edificacions que alberguen les tines són majestuoses, semblen petites cases adossades. Principalment es van construir amb pedra sorrenca, la més abundant de la zona, i amb argiles que fan d’unió. Hi ha parts ben conservades des del principi i altres cimentades durant la restauració. A causa de l’orografia de la zona, que no és gaire plana, moltes vinyes es van fer en feixes, sobre murs de pedra seca.
 
S’aprofitava el pendent del terreny per fer-hi dos pisos i poder accedir a la part de dalt, per on s’abocava el raïm a la tina, mentre que es recollia el vi per la part de baix. Si es dona la volta cap al darrere, per una rampa, s’arriba als pisos elevats, on hi ha uns plafons explicatius.
 
La teulada es manté actualment amb teules de forn d’obra; algunes són noves. A la teulada del primer pis les teules s’aguanten amb bigues de fusta grosses alternades amb llates; mentre que a la part de baix s’aguanten amb  bigues grosses i rajoles. 

4. Part inferior, on es veuen dues boixes, per on sortia el vi des de la tina
 
Com són per dins?
 
Cada tina té una porta d’entrada per la part de baix i una altra per la part de dalt. Normalment les trobarem tancades, però una de les portes de baix i una de les de dalt tenen un parell de finestretes obertes, per on es pot treure el cap i veure’n l’interior. A més, les mateixes parets de pedra tenen algunes obertures per on també es pot mirar. De totes maneres, si algú vol entrar-hi, que es posi en contacte amb l’Ajuntament de Callús.
 
Per la porta de dalt s’hi veuen les dues boques d’una tina doble, l’una tapada amb vidre i l’altra que manté els travessers de fusta per on es tirava el raïm i es xafava fins que queia cap a baix, per fermentar. Al costat hi ha una mostra de portadores, coves, caperons, una premsa i altres estris de verema. En canvi, a la porta de baix es veuen les parets externes de la tina, dues boixes (per on es treia el vi; antigament hi posaven un tap de fusta de boix, d’on ve el nom), les bótes (per guardar-lo) i unes quantes garrafes. 

5. Reconstrucció de com eren les tines per dintre (paret còncava), amb les rajoles o cairons i, al mig, una teula amb un gravat de la Mare de Déu dels Manxons
 
Cada tina és rodona, feta de morter i pedra, i, per la part interior, està recoberta amb rajoles envernissades (o cairons) que la impermeabilitzen. A l’exterior de les edificacions, a la part sud, hi ha la reconstrucció d’una part d’una tina, amb els cairons, i una vitrina on es pot veure la imatge de la Mare de Déu dels Manxons gravada en una teula original (paret còncava; foto 5). 

6. El plafó del Geoparc, en la foto del qual destaca el sostre de bigues i llates 

 Patrimoni del Geoparc
 
Aquestes tines formen part del patrimoni del Geoparc de la Catalunya Central, tal com destaca el plafó corresponent a Callús que podem veure a la foto 6. Les obres de rehabilitació van formar part del projecte “El geoturisme com a eix vertebrador per la dinamització turística i econòmica del Bages”. Trobareu més fotos, i en color, al blog del Sarment.
 
Text i fotos: Isidre Prat Obradors
 








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.