Glòria Casaldàliga feminitza el Getsè dels Pastorets amb la nova Jezabel

ENTREVISTA
 

 

Som a les darreries de la primavera i aquesta finestra oberta té la possibilitat de parlar amb la Glòria Casaldàliga Riera, tot rebobinant vers el passat Nadal. Quan escric aquestes línies encara no s’han celebrat les eleccions municipals, però sí que hem rebut els ruixats de les darreres pluges que la saviesa de la natura ens ha brindat, per sort, omplint de flaire de diferents llavors els nostres pulmons.
 
Glòria Casaldàliga va néixer a Balsareny el 9 d’abril de 1966. Va estudiar EGB al Guillem de Balsareny , BUP a l’Anna Soler i Daniel de Navàs, COU al Institut Pius Font i Quer de Manresa i és llicenciada en Dret per La Universitat de Barcelona. Ens comenta que també va començar uns estudis de mediació de conflictes, però de moment els té aparcats.
 
Malgrat que a la Glòria li agrada llegir, infeliçment llegeix poc; però ens comenta que «m’agrada durant les vacances agafar un llibre i no deixar-lo fins que l’he acabat». L’últim que ha llegit és l’esborrany del llibre que ha escrit Francesc Escribano sobre el llegat de Pere Casaldàliga, que creu que sortirà publicat el mes d’octubre vinent.
 
Pel que fa a l’esport, li agrada veure el futbol i gaudeix anant al camp del Barça quan pot. D’altra banda li agrada viatjar: «el meu país preferit, fins ara, és Brasil, on per qüestions familiars, el tiet Pere, hi he anat diverses vegades».
 
Com a activitat de lleure, els últims temps s’ha aficionat al teatre: «faig teatre al Casino i d’aquí va venir la meva participació als Pastorets».
 
— Pregunta obligada: recordes el primer cop que vas veure els Pastorets? Havies pensat mai que algun dia hi series físicament representant algun dels seus personatges?
 
— No recordo quan va ser el primer cop que vaig veure els Pastorets a la Colònia Soldevila. La tieta Maria feia de carnissera allà i ens hi portava des de ben petites. Si que recordo, però, la por que em feien els dimonis, la caldera...
 
— Què ha estat per a tu representar la Jezabel, personatge femení del conegut Getsè?
 
— M’ho he passat molt be. El fet d’haver feminitzat aquest personatge, per a mi, és tot un encert. Es dona valor a la fortalesa de moltes dones soles, que han de tirar endavant amb  l’economia i la cura  de la família. I aquesta gran càrrega fa que tinguin, com tothom, moments de feblesa, que puguin “vendre l’ànima al dimoni”.
 
— Què ens pots dir d’haver estat sota les ordres de direcció del Climent Ribera i la Laia i l’Aina Rodríguez?
 
— El Climent ja el coneixia de fer teatre al Casino. Per a mi, és un artista de categoria: com a director, com a actor i també com a dramaturg. La Laia i l’Aïna les he conegut als Pastorets. Crec que formen un bon tàndem i que faran una molt bona feina dirigint soles  aquesta nova etapa. Se les veu  molt  il·lusionades, i això és molt important.
 
— Creus que n’hi ha prou amb les tres representacions que es fan dels Pastorets per Nadal?
 
— Crec que això ha de valorar-ho la junta.  L’any passat va haver-hi alguna sessió bastant plena. Potser sí que es podria pensar en algun ajust horari. I, personalment, encara que no fos en època de Nadal, no deixaria perdre la versió “Salut, Pastors” que es va fer durant la pandèmia. Per a mi és molt bona.
 
— Series del parer que els Pastorets es poguessin representar en alguna altra població?
 
— No veig fàcil que es pugui portar a altres poblacions, sobretot per qüestions de logística. A més a més, molts pobles i ciutats ja tenen els seus Pastorets. Ara bé, si des de la junta i direcció ho creuen interessant, jo m’apunto a fer “bolos”.
 
— Durant l’actuació teniu apunts o bé ho teniu tot memoritzat?
 
— Jo, com que pateixo de sordesa, no aconsegueixo sentir les apuntadores; així doncs, no em queda més remei que memoritzar.
 
— Penses tornar a representar aquest personatge en properes edicions?
 
— Sí, per al proper Nadal ja m’he compromès a continuar representant el paper de la Jezabel, si la direcció ho veu bé.
 
Josep Gudayol i Puig
Foto: Jordi Sarri