Pàgines

dijous, 4 de maig del 2023

El Turó del Castell de Balsareny (i III)

RACONS DEL BAGES
 
 
Per acabar aquesta sèrie sobre la vegetació del turó del Castell, cal dir que, a part de la vegetació més natural i espontània, de què vàrem parlar, en aquest indret hi ha també molts arbres i arbustos que es van plantar fa molts anys. Aquests arbres s’hi han adaptat i han crescut bé, fan bonic, protegeixen el turó de l’erosió, permeten que els camins es mantinguin, afavoreixen la vida de molts ocells i altres animals, etc. A més, enriqueixen la biodiversitat del paratge del Castell. El fet que molts dels arbres estan ben alineats ens demostra que es van plantar.  

Grup de xiprers arrenglerats, entremig del Castell i l’església romànica. N’hi ha de les dues varietats: l’alta i prima (més elegant) i la més ampla, amb branques irregulars
 
Són arbres que van venir de fora però que viuen bé al Mediterrani i els veiem en molts paisatges urbans (jardins, parcs, carrers...). A part de l’olivera (forana, però considerada pròpia de la vegetació mediterrània), de la qual ja vàrem parlar, el més característic del turó del Castell és el xiprer (Cupressus sempervirens), amb dues varietats: la més elegant, que és el típic xiprer allargat i prim;  i una varietat més ampla i irregular, no tan maca. En veiem per tota la muntanya, però la majoria es troben a la part alta del turó i envoltant els mateixos monuments del castell i l’església. Molts d’ells estan arrenglerats i marquen el camí.
 
Per altra banda, hi ha alguns exemplars del xiprer blau (Cupressus arizonica), procedent dels Estats Units, però ben adaptat aquí; és semblant a l’altre, però la seva fulla és blavosa, si bé no pas d’un blau fort. La majoria es troben a una alçada mitjana del turó, prop del camí principal. 

Bonic cedre atlàntic, a la part nord del Castell, sobre el contramur
 
L’altre arbre ornamental és el cedre, concretament l’espècie anomenada cedre atlàntic (Cedrus atlantica), que viu bé al nostre país. A part d’algun cedre barrejat amb els pins, els altres es troben a la part més alta, al costat de l’església, i també a la cara nord  del castell, sobre l’esplanada que serveix d’aparcament.
 
També hem de destacar els ametllers (Prunus dulcis), que es troben sobretot als vessants sud i oest, cap a la falda del turó, que van florir aviat i aquest mes de maig ja tenen petites ametlles. És un arbre d’origen asiàtic, que els grecs es van encarregar d’escampar per tota la Mediterrània. 

Detall de les fulles joves, tendres, dels ginjolers de prop de la “bassa” del turó del Castell, que han brotat fa poc 
 
Un altre arbre, força desconegut, és el ginjoler (Ziziphus jujuba), originari de la Xina, que fa fruits comestibles, els gínjols. Aquest fruit està relacionat amb l’expressió “més content que un gínjol”, que fem servir sovint, però no se sap gaire de què ve. Potser ve de ser rodons i que quan cauen a terra corren i salten en totes direccions; potser perquè de la fusta del ginjoler se’n fan gralles i tenores, que indiquen una connotació festiva; també algú diu que potser el gínjol porta substàncies euforitzants que et fan estar content... Per cert, a Manresa, per algun motiu, hi ha el carrer del Ginjoler, que dona al carrer Barcelona. Aquí, de ginjolers, n’hi ha un grup a la cruïlla dels dos camins més amples (prop de la coneguda “bassa”), a la cara oest del Castell; i un parell més són als dos vèrtexs nord del Castell, on la muralla té forma circular; però aquests dos estan molt secs.
 
Cap a la part mitjana del turó també hi ha lledoners (Celtis australis), que de fet són propis de la conca mediterrània i de l’Europa Central, i viuen molt bé plantats en diferents ambients. Es fan servir molt com a arbres ornamentals en places i jardins. En tenim també al nucli urbà, com a la mateixa plaça de l’Església, sota del Trull i altres indrets. 

Atzavares o pites, a la part alta del turó
 
Per últim, destacarem alguns altres arbres i arbustos plantats, ornamentals, amb pocs exemplars, que es troben sobretot a la part alta del turó, envoltant el Castell: les atzavares o pites, uns llorers, un lilà, una morera i un gran desmai a la porta d’entrada. 

Espectacular desmai, al costat de la porta d’entrada al Castell

Text i fotos: Isidre Prat Obradors
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.