‘Entre els déus i el no-res’, de Jordi Corominas

CERCLE LITERARI

 

El doctor Jordi Corominas, històric col·laborador del Sarment, ha escrit un nou llibre, molt interessant com tots els seus. Després d’haver publicat, entre altres,  Ética primera, aportación de X. Zubiri al debate ético contemporáneo (2000); Xavier Zubiri: la soledad sonora, amb Joan Albert Vicens (2006); Zubiri y la religión (2009); traduccions de textos tan diversos com Winnie-the-Pu, d’A. Milne, Comandant Bàrbara, de G. Bernard Shaw o el Proslogion de Sant Anselm, totes amb Judit Ribas; una gran quantitat d’articles a revistes especialitzades i premsa en general, a més de la revista Perifèria (www.periferia.org); i la novel·la policíaca, coescrita amb Llorenç Planes, Morir a cavall dels vents (2019), més una altra de tots dos que s’està coent al forn; a part de tot això, ara ens regala Entre els déus i el no-res. Religions, espiritualitats, ateismes (Fragmenta Editorial, 2023). En un altre article d’aquest número de Sarment s’explica l’acte de presentació del llibre, el passat dia 16 a l’espai Pere Casaldàliga de la Llar Parroquial; aquí intentaré de fer una breu ressenya, per força molt maldestra i limitada, de les impressions, positives, que me n’ha causat la lectura.

 

Corominas s’esforça a delimitar conceptes tan complexos com creences, religions, espiritualitat, ateisme, agnosticisme i indiferència. La seva recerca analitza el significat, l’abast, els postulats, les essències i les contradiccions de cada un d’aquests àmbits del pensament humà; i ho fa –i s’agraeix— d’una forma planera, didàctica i raonada. Des del respecte al lliure pensament de cadascú, destria els trets bàsics, subratlla els matisos principals i les interseccions entre les diverses teories que, a través dels segles, s’ha formulat la humanitat a la recerca del sentit últim de l’existència, de la realitat i d’una possible transcendència.
 
Així, després de definir què entenem per mite i què per religió —en relació amb la màgia, la ciència i la vida—, i d’avaluar les moltes interpretacions, sempre parcials, que se n’han fet —partint de l’antropologia, la psicologia, la filosofia, la sociologia i la ciència—, l’autor ens presenta un estudi de com s’ha viscut el mite i la religió al llarg de la història: entre altres, el xamanisme i el totemisme; les religions de Mesopotàmia, Egipte, l’Índia i l’Orient (taoisme, confucianisme, budisme, xintoisme), de Grècia i de Roma; el judaisme i l’islamisme, amb el sufisme i el sikhisme; i les diferents branques del cristianisme, sense oblidar la sorprenent diversitat de variants en què es subdivideixen l’agnosticisme, l’ateisme i la indiferència, que no són pas creences monolítiques, ans al contrari.
 
Ateismes, agnosticismes, indiferències i religions són plasmacions de la “relligació”, la necessitat d’optar lliurement entre diverses possibilitats. Ara bé, de vegades, al costat o al darrere d’una creença hi ha un poder (fins i tot un Estat) que se’n fa garant i alhora exigeix submissió. Aquest poder pot crear nous “ídols” (progrés, benestar, prestigi, diners, nacions, identitats, símbols, banderes, gurus o líders...), i pot arribar a propugnar i justificar la violència, l’abús, la discriminació i àdhuc la mort per consolidar la seva hegemonia. Així, la relligació —lliure tria d’una fe— pot acabar en una acceptació acrítica dels poders que la sustenten; en canvi, la “deslligació” suposa renunciar a l’acatament cec i obrir la ment a altres possibilitats. Desmarcant-se dels que anomena “sedentaris”, que s’aferren a la seva doctrina i s’hi acomoden sense plantejar-s’hi dubtes, l’autor empatitza amb els “cercadors”, els que procuren «viure amb un esperit lliure i confiar en les pròpies conviccions, però amb una mentalitat sempre oberta».
 
Com a conclusió, el llibre reflexiona sobre el futur de les creences humanes i considera les diverses vies per on la humanitat intenta reconduir la recerca de respostes, en un món on la ciència i la tecnologia no poden respondre a les qüestions morals o ètiques. El conjunt es complementa amb un florilegi de textos de filòsofs, pensadors i poetes que il·lustren cadascun dels múltiples caires de l’obra.
 
En definitiva, Corominas ens fa a mans un compendi profund i metòdic dels seus coneixements sobre les principals religions i models d’espiritualitat d’arreu del món i en el curs del temps. Un devessall d’idees que deixa el lector bocabadat i amb ganes d’aprofundir encara més sobre els nombrosos camins d’estudi que ell tot just suggereix. Una obra molt i molt recomanable. Per treure’s el barret!
 
R. Carreté
Foto: Jordi Corominas
Portada del llibre: Fragmenta Editorial