El servei d’en Xavier i la María José recordant l’avi Roberto

ENTREVISTA
  

Primer mes del nou any 2022. Soc a casa com sempre, a la meva taula polivalent i em permeto dir-vos la frase, que tant pot ésser cultural com comercial, de “fer un tomb per la plaça”.
 
Sí, avui aquesta finestra oberta surt a la plaça i concretament ens aturem en una de les parades amb més història comercial a casa nostra: la parada del senyor Roberto Cugat, on trobem els seus fills Xavier i María José, perquè l’avi Roberto gaudeix ja del retir del seu treball amb la pensió que honradament es va guanyar.
 
Per al pertinent i petit currículum ens atén en Xavi. En Xavi Cugat i Capdet va néixer a Sant Vicenç de Castellet el 25 de novembre de 1968, on en entrar a l’edat escolar va cursar l’ensenyament secundari dels temps. Al Xavi li agrada llegir, però ens diu que malgrat agradar-li no té massa temps per fer-ho. En el capítol dels viatges, coneix diferents poblacions nacionals, com per exemple Menorca, Mallorca, Marbella i algunes altres.
 
Entrem en conversa i li preguntem pels esports: amb un entusiasme que fa goig ens diu que li agrada molt el futbol. Finalment, sobre les estones de lleure que pot gaudir junt amb la seva companya, els agrada molt anar al cinema, el teatre i veure la televisió.
 
És una matinal d’hivern, un dels dijous a la nostra plaça de la Mel, on fa goig de tenir aquesta amable xerradeta tot recordant els anys que donen servei a Balsareny: 24 anys a la plaça de l’Església i 13 a la plaça de la Mel. Li’n dono les gràcies!
 
- Pregunta obligada: digueu-nos qui fou el promotor d’aquest vostre treball, en quin any va començar i com a conseqüència de què?
 
— Va ser el meu pare, Roberto Cugat, i corria l’any 1984 quan va prendre la decisió de fer aquest servei itinerant.
 
— Abans que l’avi Roberto prengués aquella decisió comercial, sabeu si hi havia hagut a la família algun precedent?
 
— Que en tinguem constància, no.
 
— Balsareny va saber de vosaltres en aquell any a la plaça de l’Església. Tu, Xavier, en recordes quelcom especial?
 
— Sí, recordo que tenia 16 anys i que feia molt de fred.
 
— Actualment sou a la plaça de la Mel parlant amb l’avi Roberto, podries dir-nos a on us heu trobat millor?
 
L’avi ens diu que: “Malgrat que aquesta feina és molt dura, a Balsareny sempre m’hi he sentit bé”. A nosaltres també ens agrada molt el tracte amb la vostra gent.
 
— Per què creieu que hauríem de venir a comprar a la vostra parada?
 
— Doncs per un bon preu, servei, qualitat i sobre tot per aquesta conserva, la qual ens proporciona a uns i altres una plena confiança.
 
— Després de vosaltres, pregunto, penseu que tindrà continuïtat aquest treball itinerant?
 
— Bé, això fa de mal dir, però nosaltres, sempre amb aquest to d’honradesa, esperaríem que sí.
 
— Per últim, com us sentiu a Balsareny (la pregunta va per ambdós)?
 
— Ens hi sentim molt bé, perquè hi ha gent molt maca, que ens fa sentir com de la família.
 
Josep Gudayol i Puig