Uns balsarenyencs al volcà de la Palma

 
Any 2021, any de turisme vulcanològic.
 
Per aquelles casualitats de la vida, el 19 de setembre de 2021 érem de viatge per Islàndia. Pocs dies abans havíem visitat el famós volcà islandès Fagradalsfjall. Comencem a veure notícies que diuen que ha entrat en erupció un volcà a l’illa de la Palma. Vèiem les imatges en directe per Internet i eren espectaculars. Ens mirem i ens diem, seria una oportunitat única i irrepetible veure “aquell espectacle” en directe, un fet que no passa cada dia, més aviat, cada molts anys.
Dit i fet, dies més tard organitzem el viatge pel pont de Tots Sants, aprofitant que tenim un cap de setmana llarg i podem fer la desitjada escapada a veure l’erupció volcànica del volcà de l’illa de la Palma.

Arribem un dissabte al matí amb la companyia de vols insulars Binter, i un cop aterrats ja podem divisar la gran columna de fum que genera l’erupció volcànica. Un cop estacionats a l’hotel ja podem observar que hi ha una gran quantitat de mitjans de comunicació desplegats per la zona i una munió de curiosos que com nosaltres ha aprofitat el pont per anar a veure el fenomen. També veiem com una fina capa de cendra negra ho cobreix tot: vorals, cotxes, vegetació... La situació, no cal dir-ho, és dramàtica per als habitants de l’illa.

Cap al migdia sortim en direcció a la població del Paso, que es just a l’altra banda de l’illa i des d’on es pot observar l’erupció volcànica. L’illa de la Palma té una forma de gota invertida, amb una gran cadena muntanyosa de sud a nord, la qual provoca dos vessants, l’est i l’oest. En aquest cas, el volcà de Cumbre Vieja va sorgir en un punt del vessant oest, fet que provoca que la zona més afectada per l’erupció es concentra en aquell vessant i l’altra banda està molt més “tranquil·la” pels efectes de l’erupció.
 
Per la zona ja hi ha molta vigilància i molts servies d’emergències, per la qual cosa es fa difícil, per no dir impossible, accedir a la “zona zero”. Han marcat una zona “d’exclusió” que són uns 2 km de distància fins a la zona afectada, a la qual només poden accedir persones autoritzades. Així doncs, el millor punt d’observació i des del qual retransmeten tots els mitjans de comunicació és l’església de Tajuya, un punt força elevat, des d’on vàrem poder observar l’espectacular erupció. Les primeres impressions eren una gran columna de fum i cendra i unes explosions constants que et posaven la pell de gallina. Les condicions meteorològiques feien que el núvol de cendra no s’escampés i això provocava una pluja contínua de cendra volcànica sobre els caps de tots els qui érem allí. Un cop entrada la nit, les colades de lava començaven a ser ben visibles, així com el magma que sortia del cràter a base d’explosions. Era un espectacle hipnòtic. Així mateix, la foscor de la nit feia que es veiessin els rius de lava que anaven descendint pels pendents de la muntanya que ha anat format el volcà. Aquell era el 39è dia de l’erupció.
 
L’endemà vàrem emprendre ruta fins al cim més alt de l’illa, que s’anomena el Roque de los Muchachos i s’alça a més de 2.400 metres. Un cop al cim, les vistes de la columna de fum eren espectaculars. El paisatge era indòmit, semblava d’un altre planeta en l’època de volcans i dinosaures.  

Després vàrem seguir cap al mirador del Time, un punt elevat sobre la costa oest, des d’on es podia observar el nou delta que han creat les colades sobre el mar. Així mateix podíem veure al fons l’erupció envoltada d’una espessa boira de cendra. Vàrem visitar el port de Tazacorte: allí la capa de cendra ho cobria tot, gairebé n’hi havia 1 centímetre, el paisatge era dantesc. Tot i així, era curiós veure gent a les terrasses fent vida normal, a uns escassos 2 km d’un volcà en plena erupció.
 
Ja de tornada vàrem passar pel nucli de Tazacorte i per la població de Los Llanos de Aridane. Aquestes poblacions són les més properes a la zona de l’erupció i és allí on vàrem poder copsar la part dramàtica d’aquest fenomen. Semblaven pobles fantasmes i abandonats, carrers coberts de cendra, cotxes, arbres... amb prou feines algú pel carrer. Aquests pobles eren just a tocar de la zona d’exclusió, perquè en direcció sud a menys de 2 km ja trobaríem les colades de lava que ho han arrasat tot al seu pas, cases, plantacions de plataners, l’església de Todoque... El nucli de Todoque és un dels més afectats, pràcticament tot ha quedat enterrat sota la lava. Realitzem l’última visita, ja a última hora del dia, un cop més des del mirador de Tajuya, i tornem a visualitzar l’espectacle, aquest cop més explosiu que el dia anterior i fortes erupcions de lava.
 
Però la nostra visita a la “Isla Bonita” encara ens depararia un imprevist. Aquella nit els vents elisis varen canviar de direcció, desplaçant el núvol de cendra cap a la zona on es troba l’aeroport, fet que va provocar la cancel·lació de la gran majoria de vols d’aquell dia. Semblava que ens quedaríem algun dia més allí, però per sort vàrem poder sortir en ferry aquell mateix dia direcció al port de los Cristianos, a Tenerife.

El viatge va valdre la pena, vàrem viure una experiència que segur que recordarem sempre.
 
Text i fotos: Gerard Feliu Ribalta