Víctor Estruel: de l’Escola d’Art Fotogràfic al Súper Llobet

 ENTREVISTA

 

Estem ja de nou a les portes d’un nou hivern i ens complau, dins d’aquesta finestra oberta, retrobar-nos amb persones que formen part del món social i comercial de Balsareny. Així doncs, l’aire tardoral ens convida a aquesta amable xerradeta amb en Víctor Estruel, qui treballa al supermercat Llobet. 

Víctor Estruel Garcia va néixer el 28 de novembre de 1982 a Barcelona, tot i que es va criar a l’Hospitalet fins a l’adolescència, quan es va mudar amb la seva família a Badalona. Va cursar estudis de Cicle Formatiu de Fotografia Artística a l’Escola d’Arts Groc de Barcelona, i fa sis anys que va venir a viure a Balsareny.
 
En relació als seus hobbies, ens comenta que li agrada llegir, tot i que no ho fa tant com li agradaria, ja que abans llegia molt més, però per poc que sigui ho intenta. Actualment està llegint Caín, de José Saramago. Pel que fa als esports, no en té cap de concret que segueixi, però li agraden la natació i els salts. Tal com ens diu, “pel que fa a practicar esports, soc un negat i actualment no en practico cap de cap tipus”.
 
D’altra banda li agrada molt viatjar. Ha estat a força ciutats europees, com París, Londres, Amsterdam, Praga, Lisboa, Venècia..., i també a Istanbul, Nova York, la Riviera Maya i Egipte; i al sud d’Espanya i Menorca. Aquí a Catalunya ha anat fent petites rutes; sobretot, des de que viu a Balsareny, tota la part de la Catalunya central i els Prepirineus.
 
En els seus moments de lleure ens comenta que va per èpoques, ja que ha tingut moments que anava cada cap de setmana al cinema, i recentment ha anat força al teatre i li encanta, però amb la pandèmia ho ha deixat de banda. També escolta molt la ràdio quan és a casa: als matins és més de posar les notícies i després passa a les emissores musicals. Li agrada força caminar, ja ho feia quan vivia a Badalona, i ara amb el gos que té encara ho fa més.
 
— Com va anar això d’entrar a formar part de l’empresa Llobet?
 
— Estava treballant a la cafeteria la PaRockia i van venir a proposar-me de cobrir la baixa per embaràs de la Vanessa. Vaig acceptar i, cinc anys després, aquí segueixo. Vaig entrar a formar-ne part el juliol de 2016.
 
— Tens algun precedent en aquest tipus de feina?
 
— En supermercats, no. Sí que vaig estar onze anys en una cadena de botigues de fotografia, de cara al públic igual, però ni molt menys amb tanta feina com la que comporten aquestes botigues.
 
— Quants anys fa que Llobet ofereix els seus serveis a Balsareny?
 
— Crec que farà uns divuit anys, més o menys.
 
— Ens voldries dir per què hem d’anar a comprar al Llobet?
 
— Doncs sí, et diria diferents motius: primer, per la qualitat dels nostres productes frescos, tenim un servei de fruita i carn molt bo, productes elaborats sense additius, productes de proximitat, cuina pròpia elaborant plats preparats, tant els del dia a dia com els especials que fem per festes. També, per la mancança de comerç que hi ha al poble, intentem buscar allò que creiem que els nostres clients poden necessitar i creem noves seccions, ja sigui amb les flors a la primavera, complements de cuina i el petit electrodomèstic. I així mateix, mirem de trobar solucions a allò que ens demanen els clients: productes sense gluten, vegans, ecològics, servei a domicili... Sempre estem oberts a propostes noves! Però sobretot pel tracte personal. Tot i ser una cadena de supermercats, som una botiga més del poble, parlem amb els clients com si fóssim veïns i en realitat molts cops ho som, i donem feina a gent del poble.
 
— On esteu situats?
 
— A la Carretera de Berga, número 18, tenim l’entrada principal, i pel carrer del Cadí tenim l’aparcament amb entrada també.
 
— Per últim: els clients de certa edat saps què recordem d’aquest lloc?
 
— Doncs abans havia sigut un garatge i, pel que m’han explicat, anteriorment hi havia hagut un estable.
 
Josep Gudayol i Puig
Foto: Víctor Estruel