Comiat a Àngela Calpe Hernández i Joan Bonet Pujol

OBITUARI
 

 
L’any 2020 que deixem enrere ha estat un any difícil per a moltes famílies pel que fa a la pèrdua de familiars, especialment per a aquelles famílies que, desgraciadament i en condicions de molta duresa emocional, han hagut de dir adeu abans d’hora a alguns dels seus éssers estimats de més avançada edat a causa dels estralls que la pandèmia de la covid-19 s’ha cobrat entre la població més gran, i també d’altres que, amb igual pena, ens han deixat aquest 2020 per causes naturals. Entre aquests últims, l’Àngela Calpe Hernández, que ens va deixar el passat mes de juliol als 88 anys, i tres mesos després, el passat mes d’octubre, el Joan Bonet Pujol, el seu marit, als 93 anys.
 
L’Angelina, nascuda al barri de Sants de Barcelona, i el Joan, fill de Sant Mateu de Bages, es van conèixer i van viure la totalitat de la seva vida a Balsareny, localitat on van arrelar i formar una família. Es van casar l’any 1953 i van compartir tota una vida junts, comptant amb 67 anys de casats i 5 de festeig. Primer van viure a la plaça Ricard Viñas número 4, on va néixer l’Agustí; després, la Montse, nascuda al Casal Verge de Montserrat (actualment, Residència), i finalment la Lali, que ho va fer a l’Hospital de Sant Andreu (Manresa). Posteriorment, l’any 1974 van decidir comprar una casa i traslladar-se a viure al carrer del Serrat número 16, on han viscut fins al seu traspàs. Junts, han format un matrimoni sincer, on sempre s’han professat un amor veritable com els d’abans, estimant-se i respectant-se mútuament d’una manera molt especial, i gaudint junts d’una vida llarga, plena i feliç fins pràcticament el darrer dia, l’un al costat de l’altre, no sense haver hagut de patir i treballar durament en temps de postguerra, amb molt esforç i perseverança, per tal de portar cada dia el pa a la taula i trobar el seu lloc al món. Per motius de salut, durant l’últim any ja pràcticament no sortien de casa, però sí que han estat junts, com sempre, a cada moment, cuidant-se mútuament fins que han pogut, tenint al seu voltant en tot moment la família, que els han estimat i agafat el relleu de cuidar-los, com ells ens van cuidar a nosaltres en el seu moment, fins que tristament ens han deixat.
 
Molts dels nostres veïns i veïnes recordaran aquesta entranyable parella balsarenyenca passejant pel nostre poble agafats del braç, o el Joan anant a comprar el pa o a tirar la Bonoloto, amb la seva gorra protegint-lo del fred, fent petar la xerrada amb les diferents persones que s’anava trobant pel camí, o les llargues jornades entretingut conreant i cultivant l’hort de darrere de casa o el de la granja Santasusana, recollint i destriant el safrà amb la seva dona, l’Angelina, o també recordaran el garatge de casa seva amb la porta aixecada, completament oberta, símbol del seu caràcter amable i del seu cor obert a tothom, i ell remenant amb les eines de treball, soldant o fent feines de manyà; i en un ambient més íntim i familiar, recordarem els dinars per Sant Joan i els sopars per Nadal a casa seva, tota la família al voltant de la taula, menjant canelons de la iaia (quina pena que al Joan no li agradés el formatge, no sap el que es perdia…).
 
La seva família estem molts orgullosos i ens sentim molt afortunats d’haver-los pogut conèixer i compartir amb ells tants anys i tantes anècdotes, aprenent d’ells i estimant-los d’una forma incondicional. Sens dubte, han estat dues persones tendres i entranyables que han omplert les nostres vides d’amor, goig i ensenyances que mai oblidarem. Tots dos han tingut una vida senzilla vivint al nostre poble,  l’un amb l’altre, però una vida plena i vertadera, i això és suficient per dedicar-los aquestes línies amb motiu del seu últim adeu. Us demanem, si plau, a tots aquells veïns i veïnes que els coneixíeu, que els mantingueu en el vostre record i estimació, perquè és ben just dir que s’ho mereixen, ja que formen part d’una generació de lluitadors i lluitadores que, a poc a poc, se’n van anant, i que van conèixer i créixer en un món tan diferent del nostre. Amb ells, irremeiablement, se’n va també una petita però valuosa part de l’essència del nostre poble, del que ha estat i del que és, que queda viva en el nostre record per sempre.
 
Descanseu en pau, estimats Angelina i Joan, bon viatge. La vostra família us estimarà per sempre.
 
Albert Otero Bonet
Foto: Arxiu familiar