bisbe de Sâo Felix i capellà dels pobres
Balsareny, al cor del Bages,
frec a frec del Llobregat...
Quin bressol, estimat Pere,
tros de cel que s’ha esquinçat!
1. Missioner, Cor de Maria,
el veí Pare Claret...
La suprema llanternada
que us empeny pel Camí Dret
arriscant la serralada
d’un insigne apostolat:
Quin bressol, estimat Pere,
tros de cel que s’ha esquinçat!
2. Amb els indis vau sentir-vos
un autèntic català,
escampant arreu la xeixa
del missatge cristià,
roinejant a l’Amazònia
xarbotades de bondat:
Quin bressol, estimat Pere,
tros de cel que s’ha esquinçat!
3. Us corseca la injustícia
dels inflats terratinents
amb l’embat de la misèria
i l’orgull dels prepotents,
la riquesa en mans de quatre
que eternitzen l’altercat:
Quin bressol, estimat Pere,
tros de cel que s’ha esquinçat!
4. Amb el poble miserable,
sense casa i mort de fam
a la llum de l’Evangeli
aixequeu al cel el clam
contra els rics de les hisendes
que el país han malmenat:
Quin bressol, estimat Pere,
Tros de cel que s’ha esquinçat!
5. Els poders amb l’amenaça,
les presons, l’embat i el crim
han encès la violència.
Han provat que des del cim
les més altes jerarquies
us deixessin mal parat:
Quin bressol, estimat Pere,
tros de cel que s’ha esquinçat!
6. Barrejat amb la misèria
i amb l’empenta que porteu
heu senyat aquesta terra
amb els braços de la Creu.
Un bon dia, per la Causa,
fou, Jesús, crucificat...
Quin bressol, estimat Pere,
Tros de cel que s’ha esquinçat!
7. A la cleda, sense balda,
de la casa rectoral,
qui tenia preferència
era el pobre i el malalt;
sempre el pas de l’habitatge
era obert de bat a bat:
Quin bressol, estimat Pere,
tros de cel que s’ha esquinçat!
8. Repenjat a l’Escriptura
éreu l’home més mal vist
per la dèria que teníeu
pel Regnat de Jesucrist
i amb addictes desvetllàveu
l’enyorada llibertat:
Quin bressol, estimat Pere,
tros de cel que s’ha esquinçat!
9. De seguida us adonàreu
que hi ha un poble que pateix
(morts de fam s’abraonaven).
La injustícia el món panseix
sota el jou de l’esclavatge
i el poder desenfrenat:
Quin bressol, estimat Pere,
tros de cel que s’ha esquinçat!
10. Desitjàveu com els arbres
esllanguir-vos a peu dret:
arriscar-vos mil vegades,
és de l’èxit del secret.
Sense el jaç de la justícia
no hi ha trets de llibertat:
Quin bressol, estimat Pere,
tros de cel que s’ha esquinçat!
11. Éreu Bisbe. Als endreços
vau desar-hi els atuells.
Com els altres feligresos
us vestíeu, igual que ells;
amb un plat damunt la taula
tothom hi era convidat:
Quin bressol, estimat Pere,
tros de cel que s’ha esquinçat!
Balsareny, al cor del Bages,
frec a frec del Llobregat...
Quin bressol, estimat Pere,
tros de cel que s’ha esquinçat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.