La Panera de la Llar d’Infants, amb el comerç local

Com cada any, les mares i pares de la Llar d’Infants Sant Marc sortegem una panera de Nadal.

Ara bé: aquest any, a causa de la situació tan anòmala que vivim arran de la pandèmia, hem decidit de fer-ho diferent. Així, si altres anys demanàvem la col·laboració dels comerços del poble per omplir la panera, aquesta vegada ho farem al revés.

El contingut de la panera el comprarem, i a més, hi afegirem CINC VALS de 20 euros cadascun –en total, doncs, 100 euros– perquè qui els guanyi se’ls pugui gastar comprant en diferents establiments locals. Els comerços on es podran fer servir aquests vals ja n’estan informats.

Moltes gràcies per col·laborar amb la Llar d’Infants, que aquest cop, a més a més, suposa col·laborar amb els establiments comercials del nostre poble.

Text i foto: AMPA de la Llar d'Infants Sant Marc

Entrevista a Teresa Sallés

Uns aires de tardor ens conviden a recordar els orígens i la memòria del nostre Casal, avui Residència Casal Verge de Montserrat.

Per això entrevistem la Maria Teresa Sallés i Careta, nascuda a Balsareny el 26 setembre de 1926. La Teresa va estudiar la primària a les monges Dominiques de Balsareny; després, va fer un curset de Puericultura a Barcelona. I més endavant, un curs de 3 anys d’Infermeria a la Creu Roja de Barcelona, on va obtenir el títol d’infermera.

Llegir li ha agradat sempre molt; “per desgràcia”, diu, “ara ja pràcticament no puc”. Li agrada escoltar la ràdio i veure la televisió; i també fer exercici: als seus 94 anys, cada dia surt al matí a caminar pel poble durant una horeta. 

— En primer lloc, parleu-nos de quelcom dels vostres anys juvenils.

— Als 16 anys vaig començar a treballar a la fàbrica de cal Viñas. Mentrestant vaig fer un curset de puericultura a Barcelona. Vaig començar a vacunar nens i nenes a càrrec de l’Ajuntament: ho vaig fer durant cinc anys.

— Sabem de la vostra vinculació amb el Casal Verge de Montserrat. Digueu-nos: com i quan va començar?

— L’any 1947 van inaugurar el Casal. Hi van anar les monges Josefines, i l’any 1948 es va formar el consultori del Dr. Torner; jo vaig començar a treballar amb ell com a auxiliar. El Casal es va transformar en clínica, i jo formava part de l’equip quirúrgic del dr. Torner.

— En aquells anys, com era l’activitat mèdica del Casal?

— Hi havia un equip quirúrgic format per diferents especialistes. El Dr. Torner era el cirurgià general; el Dr. Alfons Castenera era l’oculista; el Dr. Prades Pla era l’otorrino; el dentista era el Dr. José Martínez Cano; l’analista, el Dr. Jaume Sard; l’ajudant, el Dr. Espona; el practicant, José Lorente; i la instrumentista era jo.

— Podeu dir-nos quin era el sosteniment econòmic que tenia el Casal?

— Es sostenia amb el pagament de les mútues dels ingressats al casal. Només hi havia deu llits.

— Vinculada al món de la infermeria al costat del metge cirurgià Dr. Jaume Torner, recordeu algun fet rellevant de què fos protagonista al Casal?

— Recordo la primera operació que es va fer a cor obert. Va ser un fet molt rellevant perquè era la primera que es feia a Barcelona. Van venir molts metges de Barcelona per presenciar aquell fet tan insòlit.

— Expliqueu-nos com eren les assistències mèdiques en aquell temps, i què eren els “aconductats”.

— L’any 1949 es va iniciar el consultori del Dr. Torner i la gent se’n van fer socis. Pagaven una quota cada mes, la “iguala”. Les visites i les operacions eren gratis. La cirurgia es feia al Casal i les operacions d’amígdales, al consultori.

— Voleu afegir-hi quelcom més?

— Durant els primers anys, el Casal va ser clínica. Al cap d’un temps, el Dr. Torner va marxar a Amèrica, però el consultori va continuar amb altres especialistes, i així va funcionar fins que es va convertir en residència.

Josep Gudayol i Puig

Fotos: Núria Font

Presentació del conte dels nostres gegants

Un escenari guarnit amb bales de palla, antigues gerres de confitura plenes de flors, una antiga caixa de núvia, quadres significatius dels gegants de Balsareny; Un d'ells mostrant la imatge del constructor Manel Casserras i Boix esculpint en Marc i Maria durant la seva construcció; i d'altres representatius amb dibuixos dels nostres gegants i tradicions; uns globus amb el número 35 al costat d'un pastís,... tot plegat donava la benvinguda a les persones que el passat diumenge dia 20 de setembre van acudir a la plaça de l'església per presenciar la presentació del "Bonic conte d'en Marc i la Maria". Un conte que la colla de grallers i geganters de Balsareny hem fet possible, fruït de la il·lusió de moltes persones, que han volgut homenatjar els 35 anys de la colla gegantera, al poble de Balsareny i a les seves festes majors, i del que ens sentim molt satisfets dels resultats i de la rebuda del poble.

Minuts abans de les 11 del matí, hora en que començaria l'acte, els assistents aprofitaven per apropar-se a l'il·lustrador del conte, Joan Turu, que conversava amb els presents mentre els signava els contes que molts van tenir oportunitat d'adquirir setmanes abans, gràcies al seu mecenatge en el projecte. 

Seguidament Dafne Molina donava la benvinguda als assistents, que respectant les recomanacions ocupaven l'aforament d'espai limitat i degudament senyalitzat complint amb els protocols de prevenció de la covid-19.

Ho feia també en nom del cap de colla, Xavi Closa, que per motius personals va haver de lamentar no poder assistir a l'acte, tot i la gran feina que va dur al costat la colla per poder-lo realitzar. 

Es va explicar que per al passat mes d'abril teníem previst fer una diada de St. Marc molt especial, coincidint amb el 35é aniversari de la colla gegantera, amb una gran trobada de gegants i donant a conèixer el conte, però que el confinament i les restriccions ho van impedir.

No volíem deixar en Marc i la Maria sense "bufar" les espelmes del seu aniversari i per això vam fer-los ballar, abans de començar els parlaments, l'aniversari feliç entre els aplaudiments i les mostres d'estima del públic. 

En acabat el ball, va ser el torn d'en Jordi Vilanova, autor del text i a qui es va fer confiança per tirar endavant el projecte. Va pujar a l'escenari al costat d'en Joan Turu, qui ha donat color al conte, "aquest gran il·lustrador, però encara més gran persona", va afirmar en Jordi amb grans i merescuts agraïments per la seva col·laboració en el projecte i en la societat en general, treballant per fer d'aquest món, un món millor per a tothom.

També va agrair a la colla de geganters la oportunitat i la confiança que li havia donat en poder participar activament del projecte i també de l'entitat, "ja que són les entitats les que donen identitat als pobles, i participar-ne, a part d'un plaer, és un privilegi", va dir.

Alhora es va donar les gràcies i un reconeixement  a totes les persones que al llarg de 35 anys havien donat vida als nostres gegants, "ells son també responsables que avui siguem aquí", va afirmar. 

Va explicar que va sorgir la idea de fer un conte feia poc més de dos anys, amb l'objectiu d'arribar amb ell a totes les cases i a tots els infants de Balsareny, com a mostra d'apropament i d'estima mutu. De fet totes les imatges del escenari feien al·lusió als infants: el cartell de la trobada del 2018, on els infants de la colla envoltaven els gegants; el del any següent, on els gegants eren dibuixats per la guanyadora del concurs que és va fer a l'escola, Queralt Artigas Cruz. També una altra imatge dels gegants dibuixats per Maria Vilanova, i una més extreta del conte, feta per en Joan Turu.

Es van subratllar un seguit d'agraïments: A en Ricard Ribera per haver-nos donat la idea de parlar de les festes majors en el conte, i l'energia per tirar endavant el projecte; A en Ramón Carreté per la seva valuosa aportació literària a la historia que s'havia proposat; a la Teresa Orriols i els amics de la Impremta, per la seva implicació en el projecte i sempre al costat del poble. 

A Lina Sevillano, responsable del Museu de les Trementinaires de Tuixent, que sense conèixer-nos ni veure el conte acabat, ens va oferir la seva amable col·laboració, finançant una part del projecte i creant alhora un vincle amb Tuixent i els seus gegants, un Traginer i una àvia Trementinaire fets pels infants de l'escola, i a qui volem visitar ben aviat. 

De fet, des del passat agost el museu disposa pels visitants d'exemplars del nostre conte, a mes de dos càntirs representatius de la Festa dels Traginers, per cortesia de la Comissió de la festa dels Traginers.

També a l'empresa Audens Food pel seu finançament, i al Cercle Cultural, "aquesta entitat que Balsareny te el goig de tenir sempre al costat de la cultura, dels projectes de poble; no sols donant identitat a Balsareny, també abraçant a totes les entitats que la donen".

A l'Escola Guillem, per ser la nostra present escola de grans futurs, que saben mantenir vius els valors i la cultura del nostre passat. Fent referència als balls de la faixa i de bastons que els alumnes de 5é i de 6é aprenen, i amb qui tenim l'honor de ballar a plaça per festa major, gràcies al treball de Xavi Vall i Meritxell Mas. 

Com a mostra d'agraïment i reconeixement al gran treball que fa l'escola, i en record de la presentació del "bonic conte d'en Marc i la Maria", Maria Vilanova en nom dels geganters va fer entrega a Elena Cruz, en nom de l'escola, d'un quadre significatiu extret d'una de les il·lustracions del conte, on s'hi veuen representats els balls de la faixa i bastons ballant al costat dels gegants de Balsareny. 

Jordi Vilanova va comentar de la voluntat i il·lusió de poder obsequiar també a l'escola Guillem, a la Llar d'infants Sant Marc, a la Biblioteca Pere Casaldàliga i al Casal Verge de Montserrat dels exemplars de conte necessaris perquè els puguin treballar i fullejar. Però va argumentar que les voluntats, al ser una entitat sense ànim de lucre, són pel moment mancades de suficients recursos per fer-ho amb comoditat. Hi ha compromisos que duem negociant amb el regidor de cultura i l'Ajuntament des de fa més de dos anys, que esperem aviat vegin la llum.

Tenim la certesa però, que aquests equipaments ben aviat podran disposar dels nostres contes, d'una forma o altre.

Joan Turu va tenir també unes paraules d'agraïment envers la seva participació i la de les persones i entitats que donen vida i identitat als pobles. 

I Núria Gómez va llegir el conte amb una absoluta elegància que et feia entrar de ple dins la història. A qui també agraïm haver estat al costat del projecte en tot moment.

En acabat els gegants van poder fer dos o tres balls, abans de fer un respectuós silenci mentre és celebrava la missa a l'església. 

Els assistents vam poder adquirir el conte i en Turu va estar gairebé dues hores signant i conversant amb els presents. Un gest que diu molt de la gran persona que és, i a qui sempre n'estarem agraïts.

Acabada la missa, els geganters de Balsareny van continuar fent allò que tant els agrada: fer sonar gralles i tabals, ballar, i fer poble amb els nostres gegants, patrons de Balsareny, i ara també protagonistes d'un bonic conte.

Tothom qui en vulgui un exemplar el podrà trobar a la llibreria els Colors i a la Tabateca, a qui agraïm la seva col·laboració.

Adquirir-lo a part de fer poble, ens ajudarà a finançar el projecte.

Gràcies, Balsareny, per fer-ho possible!

Geganters i Grallers de Balsareny

Fotos: Alfred Selgas / Jordi Vilanova (els gegants de Tuixent i el conte al Museu de les Trementinaires) 

Goigs a Pere Casaldàliga, per Sebastià Codina

Goigs a llaor de Pere Casaldàliga i Pla,
bisbe de Sâo Felix i capellà dels pobres

 

Balsareny, al cor del Bages,

frec a frec del Llobregat...

Quin bressol, estimat Pere,

tros de cel que s’ha esquinçat!

 

1. Missioner, Cor de Maria,

el veí Pare Claret...

La suprema llanternada

que us empeny pel Camí Dret

arriscant la serralada

d’un insigne apostolat:

Quin bressol, estimat Pere,

tros de cel que s’ha esquinçat!

 

2. Amb els indis vau sentir-vos

un autèntic català,

escampant arreu la xeixa

del missatge cristià,

roinejant a l’Amazònia

xarbotades de bondat:

Quin bressol, estimat Pere,

tros de cel que s’ha esquinçat!

 

3. Us corseca la injustícia

dels inflats terratinents

amb l’embat de la misèria

i l’orgull dels prepotents,

la riquesa en mans de quatre

que eternitzen l’altercat:

Quin bressol, estimat Pere,

tros de cel que s’ha esquinçat!

 

4. Amb el poble miserable,

sense casa i mort de fam

a la llum de l’Evangeli

aixequeu al cel el clam

contra els rics de les hisendes

que el país han malmenat:

Quin bressol, estimat Pere,

Tros de cel que s’ha esquinçat!

 

5. Els poders amb l’amenaça,

les presons, l’embat i el crim

han encès la violència.

Han provat que des del cim

les més altes jerarquies

us deixessin mal parat:

Quin bressol, estimat Pere,

tros de cel que s’ha esquinçat!

 

6. Barrejat amb la misèria

i amb l’empenta que porteu

heu senyat aquesta terra

amb els braços de la Creu.

Un bon dia, per la Causa,

fou, Jesús, crucificat...

Quin bressol, estimat Pere,

Tros de cel que s’ha esquinçat!

 

7. A la cleda, sense balda,

de la casa rectoral,

qui tenia preferència

era el pobre i el malalt;

sempre el pas de l’habitatge

era obert de bat a bat:

Quin bressol, estimat Pere,

tros de cel que s’ha esquinçat!

 

8. Repenjat a l’Escriptura

éreu l’home més mal vist

per la dèria que teníeu

pel Regnat de Jesucrist

i amb addictes desvetllàveu

l’enyorada llibertat:

Quin bressol, estimat Pere,

tros de cel que s’ha esquinçat!

 

9. De seguida us adonàreu

que hi ha un poble que pateix

(morts de fam s’abraonaven).

La injustícia el món panseix

sota el jou de l’esclavatge

i el poder desenfrenat:

Quin bressol, estimat Pere,

tros de cel que s’ha esquinçat!

 

10. Desitjàveu com els arbres

esllanguir-vos a peu dret: 

arriscar-vos mil vegades,

és de l’èxit del secret.

Sense el jaç de la justícia

no hi ha trets de llibertat:

Quin bressol, estimat Pere,

tros de cel que s’ha esquinçat!

 

11. Éreu Bisbe. Als endreços

vau desar-hi els atuells.

Com els altres feligresos

us vestíeu, igual que ells;

amb un plat damunt la taula

tothom hi era convidat:

Quin bressol, estimat Pere,

tros de cel que s’ha esquinçat!

 

Balsareny, al cor del Bages,

frec a frec del Llobregat...

Quin bressol, estimat Pere,

tros de cel que s’ha esquinçat! 

Sebastià Codina i Padrós, agost de 2020
(“Vacarisses, balcó de Montserrat. Des del Cingle. Recull de Goigs”)

Salut, pastors! (Que falta ens fa)

Les circumstàncies sanitàries que des de mitjans de març s’arrosseguen a causa de la pandèmia de covid-19 han portat la incertesa a moltes activitats de cultura popular, que no se sap encara si es podran dur a terme i en quines condicions. “La cultura és segura” i no es coneix cap cas de contagi en activitats de cultura popular, fetes, això sí, amb totes les mesures de seguretat dictades pel Procicat i les autoritats competents.  

La junta dels Pastorets de Balsareny ens vam voler anticipar a les incerteses que prevèiem que es podrien donar, i ja al mes de juny vam fer una enquesta entre els membres de l’associació. Hi preguntàvem si les persones  que, en gran nombre i amb molt afany de col·laboració, participen en la nostra activitat entendrien que aquest any preparéssim una versió reduïda dels Pastorets, adaptada per a pocs intèrprets, i si entendrien que per aquesta causa molta gent aquest any no hi podria participar. La resposta va ser positiva, pràcticament unànime: de tots els que van respondre, tan sols una persona proposava “esperar” abans de prendre la decisió. També demanàvem voluntaris per actuar, i una part dels que van respondre s’hi van oferir. Per això la junta, a proposta del director artístic, Climent Ribera, va decidir, ja a finals de juny, preparar una obra breu, sense entreacte, basada en els nostres Pastorets tradicionals però des d’una perspectiva diferent, contemporània i trencadora, amb tan sols una dotzena d’actors i amb el mínim de personal tècnic, sense escenes de poble ni dansaires i sense persones de risc, ni majors de 65 anys ni menors d’edat.  

L’evolució de la pandèmia i els successius rebrots han demostrat que era necessari prendre una resolució amb temps suficient per a implementar-la; i que la idea que es va adoptar va ser encertada, en la confiança que la situació sanitària a finals d’any permeti de portar-la a terme, com esperem i desitgem. Des de primers de juliol, el Climent ja va treballar en el nou guió, i en la selecció dels participants que s’havien ofert; i a mitjan setembre ja van començar a assajar.  

L’espectacle d’enguany portarà per nom “Salut, pastors! (Que falta ens fa!)”. Serà un espectacle totalment contemporani, on els personatges tradicionals prenen vida en l'actualitat, deixant de banda els poders sobrenaturals; són del tot humanitzats i viuen els problemes de la gent del nostre temps. El text, abreujat, contindrà diàlegs que ja coneixem, però hi haurà un subtext totalment innovador. En el seu recorregut, els personatges faran un important viatge emocional, aprenent que és difícil i injust posar etiquetes de bons i dolents, ja que simplement existeixen les situacions i els camins per on decidim tirar.  

A fi de mantenir distàncies, l’actuació tindrà lloc en part a l’escenari però sobretot a l’espai de la platea, de manera que el públic ocuparà tan sols les butaques de la graderia que la normativa permeti. Som conscients que això reduirà considerablement el nombre d’espectadors, però ho assumim com a un mal menor, ja que l’objectiu de la junta és no suspendre les representacions, a fi de mantenir el caliu i preservar la continuïtat dels Pastorets, en espera que la situació millori i l’any que ve puguem reprendre l’activitat tradicional amb normalitat. 

El dia 27 de setembre vam celebrar l’assemblea general ordinària de l’associació, per via telemàtica. Es van aprovar els comptes anuals de l’entitat i el pressupost per a la temporada que ve, i es va renovar la junta, que queda formada per: Mercè Farràs Manent, presidenta; Vladímir Díaz Sánchez, vicepresident; Ramon Carreté Parera, secretari; Violeta Estivill Rosell, tresorera; vocals, Mireia Carreté Ortega, Jordi Garcia Mas, Vanessa Martínez Crespo, Ferran Morral Ganduxé, Anna Obradors Calsina i Isidre Viu Payarols. També es va acordar vendre, com cada any, participacions de loteria de La Grossa de Cap d’Any: convidem tothom a col·laborar comprant-nos-en.   

Els Pastorets de Balsareny
Foto: Jordi Sarri (gener 2020)

Biblioteca, encara, en temps de la covid19

BIBLIOTECA PERE CASALDÀLIGA

Com sabeu, la biblioteca va tornar a obrir el 4 de juny amb els serveis molt limitats (bàsicament préstecs i devolucions de documents) i, paulatinament, els hem anat ampliat seguint les normatives que ens van arribant des de les administracions públiques. 

Podríem dir que actualment oferim un servei força normalitzat, només que tenim molta cura de l’aforament i les mesures d’higiene i de distanciament, fet que ens limita força a l’hora d’organitzar activitats grupals (tant d’adults com les adreçades als infantils). Malgrat això, des de l’Ajuntament de Balsareny s’estan fent esforços per intentar dur a terme el màxim d’activitats que la situació actual ens permeti.  

Gràcies a aquests esforços ja vam poder fer la primera hora del conte des de la covid-19!

 

L’Hora del Conte  

Va ser el dimecres 14 d’octubre (la darrera hora del conte va ser al febrer), “Animalades”, i va anar a càrrec de l’Anna Garcia, de la companyia ‘Els Contes de l’Anna’. Eps! No va ser gens fàcil. Us ho expliquem:  

Per disposar de més aforament, es va programar a la plaça Onze de Setembre, però just en el moment que els nens i les nenes començaven a accedir-hi es  va posar a ploure. Minuts d’espera per veure si afluixava i, veient que no, reacció ràpida: es faria a la Biblioteca, en dues sessions per poder complir amb els requisits de separació entre unitats familiars (volem agrair a la narradora aquest oferiment). L’aforament inicial era de 30 persones i, finalment, en vam poder seguir l’espectacle 24. Alguns dels apuntats no hi van assistir justament perquè la pluja va començar a caure just a l’hora que començava l’espectacle i, d’altres, no van considerar oportú esperar-se a la segona sessió (ho entenem perfectament, plovia i esperar-se mitja hora al carrer no era agradable i, per altra part, anar a casa i tornar tampoc era massa viable). Ho lamentem, demanem disculpes si algú ens va sentir agreujat, i esperem que en la propera ocasió TOTS i TOTES puguem gaudir de l’espectacle. 

 

L’Anna Garcia ens va oferir un espectacle de titelles on els protagonistes eren animals diversos, acompanyats de música d’acordió en directe. Ens agraden molt els espectacles de l’Anna perquè els fa molt participatius, alegres, plens de valors i, sobretot, perquè observem que els nens i les nenes (i també els pares i les mares) els segueixen molt atents i s’ho passem d’allò més bé. 

 

Bibliolabs  

Laboratoris d’experimentació i creació amb infants. 

Els Biblioslabs són uns laboratoris que conviden a generar i compartir coneixement a partir de l’experimentació i la innovació en camps com la tecnologia, la ciència, l’art o la literatura. Amb el Bibliolab, entre tots els participants, fabriquem coneixement d’una manera creativa.  

Estan impulsats i subvencionats per la Gerència de Biblioteques de la Diputació de Barcelona i les diferents biblioteques de la xarxa poden triar dos bibliolabs concrets per oferir als seus usuaris. Enguany, a la Biblioteca de Balsareny n’hem triat un d’art i un altre de narrativa i els hem ofert directament a l’Escola Guillem de Balsareny per poder-los adreçar a grups ‘bombolla’ concrets i així no haver de patir per la interacció entre els participants. Aquests són:

 

La Fàbrica d’històries. A càrrec de TeatrArt, adreçat als alumnes  de 3r. Un taller on els participants aprenen a inventar petites històries a partir de desencadenants diversos: objectes, llocs, paraules, personatges... Aquestes històries es convertiran en escenes per poder ser representades. El taller ofereix la possibilitat d’explorar en la imaginació i la creativitat dels participants per tal de construir un guió, alhora que combina el fet d’inventar amb el fet de representar la història. Dilluns, 26 d’octubre, al matí. 

 

Punxa, entinta i estampa, a càrrec de Catàrtic, adreçat als alumnes de 2n. En aquest taller experimentarem amb la tècnica del gravat. Coneixerem el procés d’elaboració de planxes i matrius. Treballarem la tècnica del buidat i aprendrem a entintar i estampar per fer les nostres pròpies impressions. Per inspirar-nos farem una revisió d’alguns dels mestres del gravat, com ara Joan Hernández-Pijuan o Joaquim Chancho, i veurem les possibilitats expressives que ofereix aquesta tècnica. Dimecres, 21 d’octubre, al matí. 

 

Dia Mundial de la Salut Mental i activitats de les biblioteques  

Aquesta commemoració, promoguda per la Federació Mundial de la Salut Mental, va néixer l’any 1992 per equiparar la salut mental amb la salut física. El seus objectius són: sensibilitzar la societat sobre els trastorns mentals, lluitar contra l’estigmatització que pateixen les persones afectades i impulsar iniciatives que en millorin l’atenció.  

Des de les Biblioteques del Bages i el Moianès ens sumem a aquestes reivindicacions i, any rere any, programem activitats relacionades (clubs de lectura, aparadors bibliogràfics, hores del conte, xerrades sobre aspectes concrets de la salut mental…).  

Enguany estava dedicada a la COVI9 i les activitats han tingut un component virtual important. Us n’expliquem tres en què la Biblioteca de Balsareny ha participat:  

Conferència “Salut mental en temps de COVID 19” a càrrec de les Dres. Àurea Autet i Meritxell Viladrich, de la Divisió de Salut Mental a Altahia. Va tenir lloc el 10 d’octubre presencialment a la Biblioteca de Sant Vicenç de Castellet i la resta de biblioteques la van poder seguir en directe a través del seu Canal de Youtube. 

Club de lectura virtual al voltant del llibre L’ànima perduda, escrit per la Premi Nobel Olga Tokarczuk i il·lustrat per Joanna Concejo. Va ser conduit pel bibliotecari i escriptor Pep Molist i hi van participar usuaris i bibliotecàries de la comarca. 

Publicacions relacionades amb la salut mental pensades per a ser publicades a través de diferents canals de les xarxes socials: recursos de salut mental que estan a prop nostre, selecció de novel·les ‘feel good’, importància de l’alimentació per a la salut mental… L’aportació de la Biblioteca de Balsareny va ser aquesta:  

Us animem a seguir-nos pels nostres canals de les xarxes socials:

Ana M. Pérez Hidalgo

 

La veu del campanar

Trobada a la capella del Castell  

Va tenir lloc el dia 8 de setembre amb la celebració de l’Eucaristia a les 5 de la tarda. Enguany es va fer a l’exterior per raó de la pandèmia. En acabar es va entrar a fer una salutació a la Mare de Déu i es va donar un punt record amb la imatge de la Mare de Déu i un pensament del bisbe Pere Casaldàliga.  

A partir del dimarts 6 d’octubre, el pelegrinatge-romeria a la capella del Castell té lloc a la tarda. Es sortirà de la plaça Ricard Viñas a 2/4 de 4 de la tarda per començar la pregària del rosari i del Mes de Maria a les 4. Cal que ho tinguem present. 

Vida Creixent 

La darrera trobada del grup va ser el divendres 9 d’octubre, a les 5 de la tarda, a la Llar parroquial. Del llibret “L’harmonia de la teva vida” es va tractar el punt primer: “Soroll, el caos de la meva vida”.

 

Catequesi 

Es preveu de començar algun dels grups en aquest mes d’octubre: concretament el segon curs de Confirmació i el segon de Catequesi, corresponent a 4rt de Primària.  Els altres, més endavant. Ja s’avisarà mitjançant un comunicat.

 

Llista-servei d’escolans/es 

Es preveu de reprendre-la a partir del mes de novembre.

 

Trobada grup evangelitzador  

Va tenir lloc el passat 17 de setembre. Es van anar concretant les propostes de caire evangelitzador per anar tirant endavant. Una d’elles està prevista per al dia 21 de desembre, dilluns, a les 9 del vespre, de la qual ja anirem informant més endavant. Les altres fan referència a l’any 2021.

 

Full Diocesà-Sarment  

Està disponible cada setmana a les tauletes del temple i també a l’estanc Casaldàliga. També hi ha la possibilitat de rebre’l cada setmana al propi domicili fent una subscripció de tot l’any. Una bona manera de rebre formació és la lectura cada setmana del Full Diocesà, el qual té diverses seccions tant de caire formatiu com informatiu.

 

Rober de Càritas 

Als baixos de la rectoria. Obert cada dilluns de les 4 a les 6 de la tarda.

 

Bústia de suggeriments  

Sempre que tingueu algun suggeriment de cara a millorar el servei pastoral de la nostra parròquia, podeu dipositar-lo a les caixes de l’ajuda a l’Església del temple o bé fer-lo arribar a aquest correu electrònic: abonettrilla@hotmail.com 

 

Mn. Antoni Bonet i Trilla