Pàgines

dimecres, 30 de setembre del 2020

Meteorologia - juliol i agost 2020

 


Juliol de 2020 

Temperatura (ºC) 

Mitjana (1 minut)           

25,2

Mitjana (min.+ màx.)                 

25,7

Mitjana de mínimes      

16,4

Mitjana de màximes     

34,9

Mínima (dia 15)

13,8

Màxima (dia 31)

40,7

Mín. més alta (dia 24)

18,7

Màx. més baixa (dia 3)

29,1


Vent (km/h)

Ventada més alta (dia 13)

46,4

Velocitat mitjana

8,1

Recorregut del vent            (en km)

6.003,7


Pressió (hPa)

Màxima (dia 4)

1.014,8

Mínima  (dia 1)                  

1.002,1


La pluja (litres/m2)

Dia 2

29,1

Dia 3

24,0

Dia 13

30,1

Dia 19

1,5

Dia 23

1,0

Dia 24

1,5

Total

87,2


Agost de 2020

Temperatura (ºC)

Mitjana (1 minut)           

25,0

Mitjana (min.+ màx.)                 

25,4

Mitjana de mínimes      

16,6

Mitjana de màximes     

34,1

Mínima (dia 31)

9,0

Màxima (dia 8)

39,3

Mín. més alta (dia 22)

21,5

Màx. més baixa (dia 29)

24,7


Vent (km/h)

Ventada més alta (dia 12)

46,4

Velocitat mitjana             

8,6

Recorregut del vent            (en km)

6.421,7


Pressió (hPa)

Màxima (dia 8)

1.013,2

Mínima  (dia 28)                  

994,9


La pluja (litres/m2)

Dia 3

1,0

Dia 28

13,3

Dia 29

16,8

Total

31,1


Francesc Camprubí

 

 

 

 

Les Catecolònies

 LA VEU DEL CAMPANAR

(PARRÒQUIES DE SANTA MARIA DE BALSARENY, SANT ESTEVE I ARGENÇOLA) 

Del 23 al 30 d’agost es van fer les Catecolònies del bisbat de Solsona, on van assistir una trentena de nens i nenes. Tres d’elles eren de Balsareny. Hi vam viure moltes experiències interessants. En arribar vam muntar la “parada”. A la tarda, ens van explicar un trosset de la història d’en Toni, el petit lladregot. El Toni era un nen que vivia a la cova dels lladres amb els seus germans. El Toni era el més petit d’ells i per aquest motiu sempre li tocava rebre: càstigs molt grans, esbroncades i altres. Un dia els seus germans tenien molta gana i van anar a robar menjar tots plegats, però va arribar l’amo de la casa i van marxar deixant el Toni allà i per poc l’atrapen. En Toni tenia una amiga a la cova que es deia Txell. Tots dos eren infeliços, però tenien l’esperança que un dia canviarien les coses.

De cop i volta, un dia, el Toni es va despertar al palau del rei: el van acceptar, el van batejar i vivien tots junts. Un dia va venir el fill del rei i en Toni es va adonar que va ser ell que el va salvar. El fill del rei els va ensenyar a lluitar contra les injustícies amb amor i amabilitat. El Toni es va trobar amb moltes temptacions que el van fer trontollar però el fill del rei el va ajudar sempre a superar-les i seguir el millor camí. Després de viure moltes vivències amb el fill del rei, un dia el Toni li demana per anar a salvar la seva amiga Txell i així ho van fer. La Txell se’ls uneix i continuen junts un camí ple de trampes, però gràcies a l’aprenentatge que els ofereix el fill del rei sempre ho acaben solucionant.

Les Catecolònies varen transcórrer al voltant de la història d’en Toni, però cada dia fèiem moltes activitats. Ens llevàvem i ens havíem d’afanyar a vestir-nos. El grup que li tocava parava taula i esmorzàvem. En acabar, fèiem tasques d’endreça i higiene a l’habitació. Després, oratori i una estona per parlar i meditar en relació a la vida d’algun cristià. Més tard, cada dia ens feien alguna petita representació de teatre amb el Toni de protagonista.

A continuació, catequesi per acabar el matí amb jocs d’aigua, sempre amb el grup de convivència.

Després de dinar, teníem una estona de joc lliure. Més tard, tocava fer una dutxa i l’eucaristia. Al vespre, després de sopar, fèiem el joc de nit i després la pregària i cap a l’habitació a dormir (o fer una mica de xerinola).

El dimecres vam anar caminant fins als Prats de Rei i ens ho vam passar molt bé. Fis i tot vam poder comprar un gelat.

L’últim dia ens van preparar una festa molt divertida i diumenge a la tarda van arribar els pares. Vam celebrar l’eucaristia tots plegats a l’aire lliure amb molta distància i cap a casa nostra fins l’any vinent.

Aquestes Catecolònies han estat molt divertides i tinc moltes ganes de tornar-hi l’any vinent. M’han agradat molt les Catecolònies!

Valèria Millán Martínez

13 de setembre de 2020

 

Armand Simon Casòliva a la Ferreteria de Balsareny

 ENTREVISTA


Els aires de l’estiu venen a omplir aquesta secció amb la qual, des del meu punt de satisfacció personal, durant molts anys presumeixo d’haver contribuït al fet de conèixer-nos tots plegats una miqueta més. Fer poble i contribuir entre tots a ser això, poble.

Avui hem pogut parlar amb l’Armand sobre el fet comercial de proximitat que no sempre sabem valorar. Anem, però, primer a les dades personals de qui s’ha responsabilitzat de ser un servidor de Balsareny: un fet que costa, però que no deixa de ser possible.

Armand Simon Casòliva va néixer a Balsareny el 13 d’agost de 1965, i en edat escolar va seguir els estudis d’EGB a Balsareny, i d’instal·lació, manteniment i reparació d’avaries en aparells telefònics cursats al Centre d’ensenyament La Plana de Manresa. Pel que fa a les seves aficions, és un enamorat del motociclisme. A l’Armand també li agrada llegir, però per motius de visió ho fa poc. És coneixedor de pobles i ciutats de Catalunya i Espanya, Andorra, les illes Canàries i França.

— En primer lloc, quant temps fa que dones el servei de Ferreteria Armand a Balsareny?

— M’agrada aquesta pregunta, i repassant, amb motiu de l’ocasió, l’arxiu personal em dóna entre 20 i 25 anys.

— Com vas començar a treballar-hi i on us trobeu?

— L’establiment el van fundar el meu pare i el meu tiet Armand el maig de 1959 amb el nom de Ferreteria Balsareny. Després de la jubilació de la meva mare, me’n vaig fer càrrec jo. Amb el bon tracte de sempre, ens podeu trobar a la Carretera de Berga, número 8.

— En general, quins són els articles que podem trobar a casa teva?

— Doncs des d’il·luminació, electricitat, drogueria, petita maquinària, eines i utensilis per a la llar, etc.

Creus que en general se sap valorar el fet de tenir un establiment de proximitat per al servei local?

— Bé, em costa dir-ho, però la meva resposta és que la majoria de pobles no saben valorar el servei tan pròxim que tenen amb alguns comerços com el meu.

Davant del valor que té un tracte de tu a tu en els pobles, per què creus que moltes vegades la gent opta per anar a comprar a altres indrets?

— Segur que es deuen pensar que a fora compren més barat i la majoria de vegades és al revés. A més a més, sembla talment que no els interessa més donar suport a un comerç familiar i pròxim. Per posar-te un exemple, l’Ajuntament, com a primera institució que és, hauria de tenir-ho molt més en compte.

Josep Gudayol i Puig

Quotidianitat: l’aire és ple d’amor

CINC MINUTS

Recordo aquell “fins setembre” del passat mes de juliol, i ja hi som. Quin goig, retrobar-nos amb els meus Cinc minuts de reflexió. Avui intentaré omplir quatre ratlles amb la sort que tenim tots els pobles petits.

El fet de poder explicar una quotidianitat diària ens permet fer una literatura pròxima, veïnal, solidària i agraïda. “El Ball de Màscares”. Aquest és el títol de la carta al diari Avui que fa uns dies vaig llegir. La carta la signa una nostra conciutadana, la Blanca Soler, i en transcric algun paràgraf:

«Que què som ara? Uns desconeguts. I d’aquí a un temps? Uns ignorants. Si abans circulàvem pel carrer amb el cap cot, amb els ulls enganxats a la pantalla i els dits teclejant a tot drap, ara ni contacte visual. Total, per veure una mascareta més. Empiocats darrere pantalles i camuflats darrere unes mascaretes que ens emmascaren la fesomia, fa l’efecte d’una societat de malalts. Si poc ens coneixíem virtualment, menys ens avindrem a la realitat».

Gràcies, Blanca. Si, l’aire és ple d’amor, l’alè d’avui ha de ser aquell de sempre que ens allibera i per tant no ens roba la nostra llibertat.

Quina sort! Més literatura, més quotidianitat. Les normes que cal obeir, o no. Pol Amat Barcelona: «Em pregunto si confinar una població a 40 graus a casa, sense poder sortir, amb els panys tancats, no és constitutiu de delicte contra la vida, contra les persones, contra la ciutadania, contra la salut, la decència, la dignitat, la cultura. Em pregunto si algun polític o científic, a part de cobrar de la menjadora pública, ha treballat mai, si sap què és guanyar-se la vida».

Gent de casa, gent que pensa, que raona; junts tots per fora la mentida i visca la llibertat (que ens volen robar)!

Josep Gudayol i Puig

 

Els escrits publicats al Sarment no reflecteixen el pensament del CCB, sinó els del signant, entitat o persona. Només els signats CCB reflecteixen l'opinió del cercle.

Higiene, repòs matinal i de capvespres

BALSARENY AVUI

Com he dit sempre, aquesta secció amb la notícia al servei del poble, de nou em plau recordar que en la passada edició de juliol i agost feia referència al fet que els bancs de les places de Balsareny mostraven una pobresa sanitària. Doncs bé, avui ens hem de felicitar per la renovació dels bancs situats a la plaça de la Mel, que han sigut canviats per uns de nou disseny que faciliten un repòs matinal i de capvespres més bo.

Als pobles com el nostre tenim la sort que en èpoques de calor desmesurada podem gaudir d’una franca conversa amb els veïns, on la companyia i el canvi d’impressions es fa possible gràcies al fet que gairebé ens coneixem tots. En aquests dies, joves i grans podem fer realitat la convivència enriquidora acompanyada d’una salutació de bon dia o bon vespre.

Gràcies, doncs, als responsables d’aquesta millora; però em plau recordar que ens queden alguns llocs de repòs (com els bancs de la plaça Onze de Setembre, per exemple) que segueixen fins a l’hora d’escriure aquestes ratlles necessitant un pintat higiènic renovador, o la renovació.

“Balsareny Avui”, trist, però acceptant la realitat d’aquests últims mesos, reivindica que el fet social, cultural i econòmic dels nostres pobles torni a ser el bé racional que amb tant d’esforç havíem aconseguit. Ja podem veure portes obertes a la Biblioteca Municipal, fets lúdics i de tradició recuperats al Sindicat i el CAP en funcionament, malgrat els serveis a través de les noves tecnologies; s’ha de tornar al tu a tu personal amb el teu metge. Som-hi, tot per Balsareny.

Josep Gudayol i Puig

 

dijous, 24 de setembre del 2020

Ajornament de l’assemblea general


Benvolguts/des socis i sòcies,

Com ja vàrem anunciar en el seu dia, la situació sanitària va fer que posposéssim l’assemblea general de socis que normalment s’hauria celebrat a la primavera. Atès que les circumstàncies continuen desaconsellant les reunions de grups, finalment la Junta Directiva ha considerat d’ajornar-la fins que sigui possible de fer-la amb totes les garanties de seguretat. El butlletí Sarment ha continuat sortint amb la seva periodicitat habitual, fins i tot durant el confinament per mitjà del nostre web, només que l’edició en format paper dels mesos de març i abril es van distribuir físicament més endavant, quan ja es va poder fer.

La Junta ha acordat mantenir per a l’any que ve el mateix import de la quota de soci, que no s’ha incrementat en els darrers anys, i ha examinat l’estat de comptes de l’exercici corresponent al 2019, que presenta uns ingressos de 7.914,91 € i unes despeses de 9.454,56 €, amb un resultat negatiu de 1.540,05 €, que s’aplicaran a l’excedent d’exercicis anterior. Formalment, aquests comptes es presentaran a l’aprovació de l’assemblea quan es pugui celebrar amb normalitat, que esperem que sigui ben aviat.

Mentrestant, agraïm a tos els socis i sòcies la vostra comprensió i el suport que sempre ens heu donat.

La Junta

 

dilluns, 21 de setembre del 2020

La covid-19 a l’Escola Guillem de Balsareny


Un altre article de l’afectació del virus Covid-19, aquesta vegada, en l’àmbit de l’ensenyament. Hem parlat amb l’equip directiu, el Joan Sorroche, la Marta Ortega i l’Anna Pi, en representació del claustre de mestres. Després d’una llarga conversa, hem conegut la seva tasca docent durant la de pandèmia.

 

Previ al confinament

Uns dies abans del confinament, les escoles ja van rebre instruccions a l’hora de fer sortides; no podien coincidir amb nens i nenes d’un altre centre i, ben aviat, ja van haver d’anul·lar algunes de les sortides o activitats  programades. Aquesta va ser una de les primeres restriccions.

 

Tancament de l’escola

El dijous 12 de març, se’ls va notificar, amb molta rapidesa, el tancament de l’escola durant quinze dies per ordre del PROCICAT, a través del Departament d’Ensenyament. Així doncs, a partir d’aquell moment, l’escola va romandre tancada i ningú hi va poder entrar sota cap criteri.

Primerament, es va creure que el tancament seria puntual i només es va pensar en el confinament immediat.  Després, els docents i l`alumnat es van trobar sense els materials que, normalment, s’utilitzen a les classes pels aprenentatges  i el professorat  va haver de reinventar noves metodologies i adaptar-se a un sistema únicament telemàtic. Es fa difícil de pensar que de cop i volta l’escola presencial s’atura. Un canvi inesperat, però que amb l’esforç de tota la comunitat educativa s’ha pogut realitzar.


Treballar des de la distància, una nova forma

De seguida, tothom es va activar i va treballar des d’una nova perspectiva. El professorat de seguida va creure que el contacte amb l’alumnat era essencial i va establir-lo de forma virtual. Primer de tot, van fer una enquesta a les famílies per tal de conèixer les eines tecnològiques que tenien i les ajudes que podien oferir als seus fills. Només quatre alumnes van necessitar ordinadors de l’escola, que Serveis Socials de l’ Ajuntament va distribuir. Tan sols va caldre que l’Ajuntament proporcionés xarxa wifi a una família.

L’equip directiu ens comenta que la coordinació entre els mestres va ser molt ràpida i espontània i cada cicle va treballar amb els recursos telemàtics que ja tenia creats. El cicle superior ho va fer a través del classroom i educació infantil, cicle inicial i cicle mitjà ho van fer a partir dels Blocs de Cicle, on hi havia les tasques penjades. L’alumnat i les famílies enviaven les feines per e-mail i els docents responien. Tots els professionals van fer ús d’una franja horària àmplia i flexible per tal de donar resposta a les tasques que es duien a terme.

Després de  Setmana Santa, com que el confinament va continuar, el Departament d’ Ensenyament va enviar noves instruccions. Va establir que les classes no seguirien els horaris normals del curs i no serien obligatòries; i les tasques serien competencials i globals i en cap cas avaluables. Per tant, l’avaluació del tercer trimestre es basaria en les tasques presentades, l’esforç, l’actitud i participació a les sessions de treball..., a través de comentaris i fent la mitjana amb l’avaluació del primer i segon trimestre.

El Departament en cap moment va establir un programa de treball amb l’alumnat, tot i que van oferir molta formació al professorat. Les editorials de llibres de text també van col·laborar molt, van obrir les plataformes perquè es pogués accedir lliurement als continguts digitals. 

Els docents ens comenten que es van organitzar i cada dilluns feien un claustre telemàtic per tal de revisar i proposar noves actuacions. Els cicles també es reunien setmanalment i els professors, entre ells, constantment.  Cada mestre donava el màxim de si mateix. Alguns van haver d’aprendre sobre la marxa moltes qüestions tecnològiques, però l’ajuda entre ells va ser gran i verbalitzen que “es van cuidar molt per avançar junts.”

Amb l’alumnat es feien videotrucades amb tot el grup-classe o en petits grups amb els tutors o tutores i els especialistes. Les sessions de tutoria o cicle consistien en proposar feines, revisar les tasques que realitzaven, resoldre dubtes, comentar algunes vivències de la pandèmia, i s’intentava donar suport emocional als alumnes.

El professorat ens comenta que l’alumnat es connectava molt. Era un mitjà nou i, al principi, tenien molt interès i parlen de les ganes i compromís de moltes famílies, un element bàsic per ajudar, sobretot als més petits. Quan els nens i les nenes van poder sortir a passejar va disminuir una mica la tasca escolar; semblava que estaven més cansats i distrets. Tot i així, es valora molt positivament la implicació de la majoria dels alumnes.

Al mes de juny, es va establir un pla d’obertura a les escoles amb moltes restriccions. L’alumnat d’educació infantil podia anar a l’escola en grups petits si els pares/mares treballaven i no els era fàcil tenir cura dels fills.  L’alumnat de sisè, també, van fer de forma presencial algunes sessions de tutoria per tal de fer un tancament de l’etapa de Primària. Aquestes sessions es van fer tenint en compte tots els protocols de seguretat que eren necessaris.

En acabar aquest curs tan inestable, els docents van passar una enquesta a les famílies per tal d’avaluar el treball que s’havia desenvolupat durant la pandèmia. La participació va ser excel·lent i les seves respostes ajudaran a reorganitzar aquesta nova forma de treballar a través de les tecnologies, si hi torna a haver un confinament. També cal apuntar que hi haurà materials que s’utilitzaran des de les plataformes virtuals, de forma usual i que ja formaran part del treball amb l’alumnat. Aquella frase tan sentida avui dia “hi ha eines que han vingut per quedar-se” és així. L’escola Guillem de Balsareny ja disposava d’unes plataformes de treball telemàtic ben construïdes, però val a dir que la pandèmia ha ajudat a fer més extensiva aquesta metodologia de treball.

Així doncs, a partir dels resultats i les valoracions dels mestres s’han fet unes reflexions que ajudaran a continuar les feines que han funcionat bé i a millorar alguns aspectes. En propers confinaments, si es dona el cas, s’intentarà dinamitzar les sessions de treball no presencials, per tal d’atraure més l’atenció dels alumnes, ja que estones gaire llargues davant l’ordinador perden intensitat en el treball.

Les dificultats tecnològiques també van aparèixer i l’alumnat va haver d’aprendre a esperar-se. Tot i així,  l’espera és un hàbit imprescindible en totes les tasques escolars i socials. Avui dia estem molt, per no dir massa, acostumats a les respostes i accions immediates; però també cal dir que no és la via més útil, perquè amb la immediatesa es perd la reflexió, el revisar i refer una feina; per tant, cal saber extreure els aprenentatges positius de les dificultats que ens trobem a la vida i aprendre a incorporar aquelles pauses necessàries que ajuden més que no dificulten.

El professorat també han valorat que per a properes ocasions cal pautar unes normes de comportament davant les tasques digitals. S’ha constatat que cal unificar comportaments en quan a actituds davant del treball: és necessari tenir els materials apunt, una bona posició per treballar, fer les revisions in situ de les tasques, etc. Un ensenyament a distància no vol pas dir perdre uns valors imprescindibles en les bones feines.

Dels resultats de l’enquesta final, també se’n va extreure que convindria fer una formació de cultura digital a les famílies per tal de facilitar-los l’ajuda a la seva mainada.


Tornada a l’escola

Durant el mes de juliol, l’equip directiu ha treballat per elaborar un Pla d’Organització de Centre seguint les instruccions del Departament d’Educació i el Departament de Salut. Aquest Pla ha estat revisat i signat per la inspecció de la zona i s’ha donat a conèixer als serveis sanitaris de Balsareny.

Aquest document recull aspectes com:

- A Primària, durant els primers quinze dies tots els mestres i els alumnes han de portar mascareta i després es revisarà la norma depenent de l’evolució i control de la pandèmia.

- S’han abaixat  les ràtios i s’han creat un grups estables de convivència o grups bombolla, per tal de “convertir” el grup en una família. Aquests grups s’hauran de mantenir durant tot el curs. 

- Cada grup té un/a mestre tutor que imparteix el màxim de matèries i els especialistes hi intervenen  el mínim. 

- Quan els alumnes utilitzin els espais comuns, com per exemple al gimnàs, ells mateixos han de desinfectar el material que han fet servir. 

- Les entrades a l’escola seran esglaonades i per portes diferents. Caldrà anar-hi molt poca estona abans. 

- Els alumnes entraran a l’escola amb la mascareta i es col·locaran a l’espai indicat. 

- Abans d’entrar a qualsevol espai de l’escola, caldrà fer una higiene acurada de mans. 

- El pati estarà distribuït en zones diferenciades per a cada cicle i aquests espais seran rotatoris. Els alumnes CS, per tal d’alliberar espai jugaran a les pistes del pavelló. 

- El menjador és un altre espai que ha necessitat adequar-se, per això s’ha establert que els nens dinaran amb el seu grup bombolla, mantenint la distància de seguretat amb els altres grups i a l’hora del pati portaran mascareta. 

- A Ed. Infantil els alumnes també estaran agrupats en els anomenats grups bombolla. Aquests estan formats per alumnes de P3, P4 i P5 fins a un màxim de 15 infants.

És època de protocols per tal d’afinar les actuacions de tots plegats. Així doncs, les famílies han hagut de signar un document on s’especifiquen les condicions que cal que tinguin en compte a l’hora de portar la mainada a l’escola: si un nen té febre, no podrà anar a l’escola. En cas que un nen tingui febre estant a l’escola es comunicarà directament a la família i als serveis sanitaris i, sota un criteri comú a nivell de Salut, es determinarà l’actuació concreta a realitzar ja sigui individualment o a nivell d’un grup de bombolla, si es dona el cas.

 

Activitats complementàries i de poble

L’ equip directiu ens comenta que el curs 2020-21 s’intentarà reduir al mínim les activitats complementàries a nivell de poble i les adaptaran  a les condicions que exigeixi el moment. Tot i així, sembla ser que els balls de la Faixa i de Bastons es podran continuar.

Les excursions i colònies s’intentarà portar-les a terme tal i com les tenen programades, però sempre adequant-se als canvis.

Els docents, durant aquest curs, són especialment conscients de la problemàtica econòmica que ha generat la pandèmia i reduiran les despeses de sortides i les quotes de material.

 

Agraïments i consideracions

Els mestres volen agrair de manera molt especial a les famílies l’esforç espectacular que han fet durant aquest episodi. La creativitat, l’ajuda, l’acompanyament i el suport als seus fills i filles i la comprensió per la dificultats del moment ha sigut immensa.  No es cansen de repetir-ho durant la conversa.

També consideren que  la disposició i col·laboració del Consell Escolar, l’AMPA i l’Ajuntament ha estat molt satisfactòria en tot moment. S’han sentit molt acompanyats per la comunitat escolar.

L’equip docent ens diu que entenen que no han arribat a tot arreu, que hi ha aspectes millorables, però que estan satisfets de la feina feta perquè era una situació excepcional, canviant i d’incertesa molt gran. Han donat el millor d’ells.

Després d’una bona estona de conversar, els veiem molt animats a entomar el proper curs, que quan s’editi el Sarment del mes de setembre ja haurà començat; i ens comenten que, dins de l’excepcionalitat, els docents treballaran amb la major normalitat possible. Un nou repte a superar.

Els hem vist molt reflexius, motivats i disposats a entomar el nou curs amb tots els reptes que suposi. Els animem a fer una bona feina, constructiva, inclusiva i amb tota la saviesa que requereix una pandèmia que no havíem viscut mai. Força, companys i companyes!

Lluïsa Coma i Dèlia Ortega

Fotos: Escola Guillem de Balsareny 


Covid-19 i cultura poden ser compatibles

Estem en un any atípic, molt atípic en qualsevol front de la vida quotidiana de la societat. No hem tingut primavera, el país ha estat totalment paralitzat unes sis setmanes; semblava que a poc a poc recobrava la normalitat, però aquesta encara no s’ha assolit i el que tardarà... La gent que en general ens movem, en l’àmbit que sigui, el nostre en particular en el món de la cultura, hem vist com aquesta s’ha anat retallant i minvant a arreu, pràcticament arribant a la paralització total.

Però creiem que ha de ser compatible, i ho és, que retornin els actes a places i carrers, espais oberts i d'amplitud. Amb total precaució; no es pot abaixar la guàrdia, ben cert, però no ens podem conformar a no fer res.

I ho diem amb total fermesa, perquè la nostra colla ha estat testimoni directe d’aquest retorn parcial de l’activitat, en el nostre cas gegantera. Això sí, ara més que mai les entitats han d’anar en el mateix vaixell que les autoritats, ja siguin sanitàries, municipals, de protecció civil, policies o guàrdies de seguretat local, etc.

Així doncs, la nostra colla gegantera de Balsareny - Els K + Sonen, el passat mes de juliol, en concret el diumenge dia 19, vam assistir a la trobada gegantera de Ribes de Freser, al Ripollès. No cal dir que la il·lusió que ens va fer va ser enorme. Primerament, perquè era la primera trobada que podíem dur a terme després del confinament total des del 13 de març passat, i en segon lloc perquè és l’única colla amb qui, des de la creació de la nostra entitat ara fa 8 anys, ens hem retrobat en la totalitat de trobades sense excepció. És més, aquest any que ells no podien assistir a la nostra edició, gràcies a la bona entesa amb la comissió de la Festa dels Traginers, van acompanyar-nos el passat febrer durant la cavalcada de diumenge. 

La trobada de Ribes de Freser és d’aquelles que fan patxoca. Nosaltres cada any ja hi passem el cap de setmana. Cal destacar la seva abundant participació, ja que al diumenge, el nombre de colles no acostuma a baixar de les 25.

Amb la totalitat de mesures de precaució: mascaretes, distàncies reglamentàries i neteja sovint de mans, es va celebrar la 36a trobada dels gegants de Ribes.

Enguany únicament amb 4 colles, molt lluny de les 25 que comentàvem. Tots els actes ubicats al camp de futbol, realitzant el més mínim desplaçament. Molt diferent de qualsevol altre any. Es van reinventar, van haver d’acotar, van haver de retallar per tots cantons, però es va mantenir la tradició ininterrompuda. Tot és possible, si realment hi ha ganes de seguir.

Que haurem de conviure temps amb el virus és una realitat, com ho és que mantenim l'eufòria i la fal·lera de tornar a la nostra activitat, amb totes les restriccions que calgui, amb totes les prevencions necessàries; però la cultura, en l’expressió que sigui, ha de ser i és compatible amb la pandèmia.

És cert que no podem programar a termini, ni que sigui curt, perquè les coses poden canviar per moments, però no preveure és equivalent a no s'ha fet; per tant nosaltres volem ser positius, volem apostar, seguint l'exemple viscut a Ribes de Freser i confiar que podrem acollir, el proper diumenge 15 de novembre, la nostra VIII Trobada de Gegants. 

Dissabte 26 de setembre participarem a la segona trobada després del confinament, visitant els amics i veïns de Santpedor amb motiu de la Fira de Sant Miquel. Les colles previstes tampoc no arribaran a cinc. Esperem i creiem que serà possible. Més que mai es viu al dia, però hem de continuar vivint. Així ho volem i així ho desitgem a la resta d’entitats del nostre poble.

Salut per a tothom i força a la nostra cultura segura! 

Colla de Geganters i Grallers de Balsareny - Els K + Sonen

‘El bonic conte del Marc i la Maria’: un llibre preciós de Jordi Vilanova i Joan Turu

CERCLE LITERARI


Quan ja teníem en prema el present butlletí, el diumenge 20 de setembre, els Geganters i Grallers de Balsareny van fer la presentació d’aquest conte, acte que estava previst per al mes d’abril en el marc del 35è aniversari de la colla –i dels seus gegants Marc i Maria–, i que es va haver d’ajornar per les circumstàncies sanitàries. Els Geganters ja parlaran oportunament de l’acte, en què van participar l’autor del text, Jordi Vilanova, i el dibuixant, Joan Turu, i en què la Núria Gómez va llegir el conte i els gegants van fer algunes ballades. Aquí en comentarem breument els aspectes literaris i històrics.

Com bé diu el seu títol, és un conte molt bonic, tant pel text, molt ben escrit, com per les il·lustracions, magnífiques. S’hi explica que en un temps remot, a Balsareny hi va haver una epidèmia, i que va arribar un traginer, de nom Marc, que amb l’ajut d’una pageseta del poble, la Maria, va convèncer el rector i el batlle de distribuir a tothom unes herbes remeieres que portava de la vall de la Vansa. Amb això es van poder superar els efectes del mal tràngol, i el poble va celebrar una gran festa a la plaça, on van ballar el Marc i la Maria, que es van casar i van viure a Balsareny. Molt anys després, se’n van fer dos gegants.

El mateix conte aclareix, naturalment, que tot plegat es tracta d’una ficció, però amb un rerefons històric que ens ha arribat per tradició popular. Hi ha haver, en efecte, una epidèmia, i la gent de Balsareny van fer un “vot de poble” –tanmateix no documentat, que jo sàpiga– a Sant Marc evangelista perquè els alliberés de la malaltia. Aquest va ser l’origen de la festa major d’abril, que amb els anys va anar substituint la tradicional, del mes d’agost. Això, com és sabut, va generar disputes entre els partidaris d’una i altra celebració. Per aquesta raó, quan fa 35 anys els Geganters van batejar els seus gegants amb els noms de Marc i Maria ho van fer, justament, per deixar palès, amb un “matrimoni” simbòlic, que aquells enfrontaments d’antany feia temps que s’havien superat feliçment.

Que a finals del segle XVII (1680, 1698) hi va haver diverses puntes de mortalitat causades per crisis agràries, sí que està documentat als arxius parroquials; i també que en aquella època tan sols un 1,3% dels nens que naixien eren batejats ab el nom de Marc, mentre que a mitjan segle XVIII aquesta xifra ja havia pujat fins a un 10%. Això ha permès de suposar que aquell “vot del poble” devia tenir lloc a començaments del XVIII, possiblement arran de la mortalitat de 1698, sense més precisió fins avui.

Els personatges del traginer Marc i la pagesa Maria són ficticis, i també ho és que el remei de la malaltia vingués d’unes herbes de les famoses trementinaires de la Vansa. I al llarg del conte hi apareixen alguns altres personatges inspirats en persones reals, però de forma totalment anacrònica: el rector Roc (Garcia) i el batlle Tomàs (Sala) van viure i es van enfrontar a finals del XVIII; els Bastoners i el Ball de la Faixa són de finals del XIX; el Mateuet (Boixadera) va viure al segle XX, etc. Però tot plegat serveix per donar versemblança a un conte molt bonic que vol lligar història i tradició amb la realitat d’una cultura popular viva i activa. Felicitem el Jordi i el Joan, i els Geganters i Grallers de Balsareny, juntament amb el Ricard Ribera, l’Ajuntament de Balsareny, la Impremta Orriols, l’Escola Guillem de Balsareny, el nostre Cercle Cultural, el Museu de les Trementinaires  i l’empresa Audens Food per l’excel·lent conte amb què han obsequiat el nostre poble i que deixen per a la posteritat.

R. Carreté