Quotidianitat: l’aire és ple d’amor

CINC MINUTS

Recordo aquell “fins setembre” del passat mes de juliol, i ja hi som. Quin goig, retrobar-nos amb els meus Cinc minuts de reflexió. Avui intentaré omplir quatre ratlles amb la sort que tenim tots els pobles petits.

El fet de poder explicar una quotidianitat diària ens permet fer una literatura pròxima, veïnal, solidària i agraïda. “El Ball de Màscares”. Aquest és el títol de la carta al diari Avui que fa uns dies vaig llegir. La carta la signa una nostra conciutadana, la Blanca Soler, i en transcric algun paràgraf:

«Que què som ara? Uns desconeguts. I d’aquí a un temps? Uns ignorants. Si abans circulàvem pel carrer amb el cap cot, amb els ulls enganxats a la pantalla i els dits teclejant a tot drap, ara ni contacte visual. Total, per veure una mascareta més. Empiocats darrere pantalles i camuflats darrere unes mascaretes que ens emmascaren la fesomia, fa l’efecte d’una societat de malalts. Si poc ens coneixíem virtualment, menys ens avindrem a la realitat».

Gràcies, Blanca. Si, l’aire és ple d’amor, l’alè d’avui ha de ser aquell de sempre que ens allibera i per tant no ens roba la nostra llibertat.

Quina sort! Més literatura, més quotidianitat. Les normes que cal obeir, o no. Pol Amat Barcelona: «Em pregunto si confinar una població a 40 graus a casa, sense poder sortir, amb els panys tancats, no és constitutiu de delicte contra la vida, contra les persones, contra la ciutadania, contra la salut, la decència, la dignitat, la cultura. Em pregunto si algun polític o científic, a part de cobrar de la menjadora pública, ha treballat mai, si sap què és guanyar-se la vida».

Gent de casa, gent que pensa, que raona; junts tots per fora la mentida i visca la llibertat (que ens volen robar)!

Josep Gudayol i Puig

 

Els escrits publicats al Sarment no reflecteixen el pensament del CCB, sinó els del signant, entitat o persona. Només els signats CCB reflecteixen l'opinió del cercle.