‘El bonic conte del Marc i la Maria’: un llibre preciós de Jordi Vilanova i Joan Turu

CERCLE LITERARI

Quan ja teníem en prema el present butlletí, el diumenge 20 de setembre, els Geganters i Grallers de Balsareny van fer la presentació d’aquest conte, acte que estava previst per al mes d’abril en el marc del 35è aniversari de la colla –i dels seus gegants Marc i Maria–, i que es va haver d’ajornar per les circumstàncies sanitàries. Els Geganters ja parlaran oportunament de l’acte, en què van participar l’autor del text, Jordi Vilanova, i el dibuixant, Joan Turu, i en què la Núria Gómez va llegir el conte i els gegants van fer algunes ballades. Aquí en comentarem breument els aspectes literaris i històrics.

Com bé diu el seu títol, és un conte molt bonic, tant pel text, molt ben escrit, com per les il·lustracions, magnífiques. S’hi explica que en un temps remot, a Balsareny hi va haver una epidèmia, i que va arribar un traginer, de nom Marc, que amb l’ajut d’una pageseta del poble, la Maria, va convèncer el rector i el batlle de distribuir a tothom unes herbes remeieres que portava de la vall de la Vansa. Amb això es van poder superar els efectes del mal tràngol, i el poble va celebrar una gran festa a la plaça, on van ballar el Marc i la Maria, que es van casar i van viure a Balsareny. Molt anys després, se’n van fer dos gegants.

El mateix conte aclareix, naturalment, que tot plegat es tracta d’una ficció, però amb un rerefons històric que ens ha arribat per tradició popular. Hi ha haver, en efecte, una epidèmia, i la gent de Balsareny van fer un “vot de poble” –tanmateix no documentat, que jo sàpiga– a Sant Marc evangelista perquè els alliberés de la malaltia. Aquest va ser l’origen de la festa major d’abril, que amb els anys va anar substituint la tradicional, del mes d’agost. Això, com és sabut, va generar disputes entre els partidaris d’una i altra celebració. Per aquesta raó, quan fa 35 anys els Geganters van batejar els seus gegants amb els noms de Marc i Maria ho van fer, justament, per deixar palès, amb un “matrimoni” simbòlic, que aquells enfrontaments d’antany feia temps que s’havien superat feliçment.

Que a finals del segle XVII (1680, 1698) hi va haver diverses puntes de mortalitat causades per crisis agràries, sí que està documentat als arxius parroquials; i també que en aquella època tan sols un 1,3% dels nens que naixien eren batejats ab el nom de Marc, mentre que a mitjan segle XVIII aquesta xifra ja havia pujat fins a un 10%. Això ha permès de suposar que aquell “vot del poble” devia tenir lloc a començaments del XVIII, possiblement arran de la mortalitat de 1698, sense més precisió fins avui.

Els personatges del traginer Marc i la pagesa Maria són ficticis, i també ho és que el remei de la malaltia vingués d’unes herbes de les famoses trementinaires de la Vansa. I al llarg del conte hi apareixen alguns altres personatges inspirats en persones reals, però de forma totalment anacrònica: el rector Roc (Garcia) i el batlle Tomàs (Sala) van viure i es van enfrontar a finals del XVIII; els Bastoners i el Ball de la Faixa són de finals del XIX; el Mateuet (Boixadera) va viure al segle XX, etc. Però tot plegat serveix per donar versemblança a un conte molt bonic que vol lligar història i tradició amb la realitat d’una cultura popular viva i activa. Felicitem el Jordi i el Joan, i els Geganters i Grallers de Balsareny, juntament amb el Ricard Ribera, l’Ajuntament de Balsareny, la Impremta Orriols, l’Escola Guillem de Balsareny, el nostre Cercle Cultural, el Museu de les Trementinaires  i l’empresa Audens Food per l’excel·lent conte amb què han obsequiat el nostre poble i que deixen per a la posteritat.

R. Carreté