El dia 8 d’agost va morir Pere Casaldàliga, a l’edat de 92 anys, a
l’hospital de la Santa Casa de Batatais, prop de São Paulo, on havia estat
traslladat des de São Félix do Araguaia per problemes pulmonars. La notícia va
córrer de seguida arreu del món, i les mostres de condol i les ressenyes sobre
el seu perfil biogràfic i, sobretot, les seves causes, van ocupar els mitjans
d’informació.
L’endemà, diumenge, mentre a la capella del Centre Universitari claretià de
Batatais tenia lloc la primera missa del seu funeral brasiler, a Balsareny hi
va haver una concentració espontània a la plaça Ricard Viñas, davant de cal
Lleter, la casa natal del bisbe. Amb mascaretes i distància de rigor, centenars
de persones van testimoniar el seu dolor i estimació a la família Casaldàliga,
encapçalada per les germanes del finat, Carme i Maria, i les seves nebodes. Els
rapsodes dels Pastorets van recitar dos poemes (Retorn pairal i Castell de
Balsareny); després, Martina Ruiz va interpretar al violoncel El cant dels ocells, i els assistents a
l’acte van cantar el Virolai després
d’un minut de silenci i reflexió. L’acte, breu i emotiu, el va cloure l’Anna
Casaldàliga, neboda del bisbe, que va donar les gràcies en nom de la família i
va demanar de seguir treballant per les causes d’en Pere Casaldàliga. Els
presents van respondre amb un aplaudiment molt llarg. Poc després ja es va
anunciar que el funeral a Balsareny seria el dissabte següent, dia 15, festa de
la Mare de Déu d’Agost, patrona del poble, a dos quarts de vuit del vespre.
Les restes del bisbe van ser traslladades de Batatais a São Félix do
Araguaia, passant pel santuari dels màrtirs, A Ribeirão Cascalheira, ja al Mato
Grosso, enmig d’emotives mostres de dol per part de la població, i van ser
enterrades, seguint la seva expressa voluntat, al cementiri dels indis Karajà,
a la vora del riu Araguaia, el dimecres 12 d’agost.
Al nostre poble, el dia 15, en un ofici auster i alhora acollidor, pensat
per la família Casaldàliga, grups de voluntaris de la Comissió Pere
Casaldàliga, Balsareny Educa i altres entitats locals, amb la col·laboració de
l’Ajuntament, van disposar-ho tot perquè tothom qui volgués hi pogués assistir.
Com que l’interior de l’església té un espai limitat a causa de les prevencions
sanitàries, els bancs habitualment inutilitzats es van posar a l’exterior de la
plaça, juntament amb un gran nombre de cadires, que els assistents van omplir;
i es va instal·lar un equip de megafonia perquè la gent de la plaça pogués sentir
bé tot el que es deia al temple, ja que hi va haver parlaments molt profunds,
emotius i interessants.
Tant a l’altar com a l’exterior de l’església s’hi van posar, a més d’un
retrat d’en Pere Casaldàliga, diversos elements carregats de simbologia:
- el rem karajà, símbol de la causa indígena; el dia de la seva
ordenació com a bisbe el va fer servir de bàcul;
- el barret sertanejo, símbol de la lluita dels treballadors,
que va fer servir en comptes de mitra;
- la caixa de Nicaragua, símbol de “la Patria Grande”, la causa
de l’Amèrica llatina, continent dels pobles fraterns;
- una mostra de terra de l’Araguaia, símbol de la lluita per la
terra;
- una cistella de vímet dels indígenes Xavantes, símbol de la
causa de la dona indígena;
- una cistella de vímet dels Tapirapè, símbol de la causa de la
dona indígena;
- artesania de Cuba, símbol de la causa negra;
- una fulla de palmera, com la que li van posar damunt del cos a
la vetlla;
- la planta aspidistra, encara herència dels pares del bisbe
Pere, símbol del camí de la família;
- un ram de ginesta, la flor groga enyorada pel bisbe, que no la
va poder fer créixer al Brasil;
- una lletera, en record de la seva família de cal Lleter de
Balsareny;
- unes portadores de la festa dels Traginers; en Pere, traginer
de l’esperança.
L’ofici va ser presidit per Joan Soler, claretià de Vic, president de
l’associació Araguaia i amic personal del bisbe Casaldàliga; acompanyat pel
rector de Balsareny, Antoni Bonet i dotze sacerdots més del bisbat de Solsona i
companys claretians.
La part musical va anar a càrrec del pianista Carles Cases, d’estirp
balsarenyenca, compositor de la suite Araguaia,
de la qual va interpretar fragments, acompanyat de Sveta Trushka al violoncel i
Teresa Noguerón al clarinet. La Coral Sant Esteve de Balsareny, dirigida per
Marc Comabella, a més de diversos cants de la missa, va interpretar al final la
cançó Pere Casaldàliga, de ‘Balsareny
més de mil anys’, i el Virolai.
La missa havia començat amb una introducció a càrrec de Glòria Casaldàliga
Riera, que va llegir aquest poema de Pere Casaldàliga:
Jo moriré dempeus, com els arbres.
Em mataran dempeus.
Déu dirà als meus amics:
certifico que va viure amb vosaltres
esperant aquest dia.
De cop, amb la mort,
es farà veritat la meva vida.
Per fi hauré estimat.
Les lectures de la missa van anar a càrrec d’Antònia M. Casaldàliga Riera
(primera lectura) i Montserrat Casaldàliga Soler (salms); l’Associació Araguaia
amb el bisbe Casaldàliga (pregària dels fidels) i Esther Casaldàliga Riera
(ofertori); i la família d’Edgar Martínez Casaldàliga, renebot del bisbe, va
fer ofrena dels símbols. Mossèn Antoni Bonet va llegir l’Evangeli i mossèn Joan
Soler va pronunciar una homilia sentida, profunda i amb un missatge coherent
amb les causes del bisbe Pere i amb el seu testimoniatge. Durant la missa es va
poder escoltar la veu del bisbe Pere fent la pregària “A paz inquieta”, que va emocionar tothom:
Dá-nos, Senhor, aquela PAZ inquieta
que denuncia a PAZ dos cemitérios
e a PAZ dos lucros fartos.
Dá-nos a PAZ que luta pela PAZ!
A PAZ que nos sacode
com a urgência do Reino.
A PAZ que nos invade,
com o vento do Espírito,
a rotina e o medo,
o sossego das praias
e a oração de refúgio.
A PAZ das armas rotas
na derrota das armas.
A PAZ do pão da fome de justiça,
a PAZ da liberdade conquistada,
a PAZ que se faz “nossa”
sem cercas nem fronteiras,
que é tanto “Shalom” como “Salam”,
perdão, retorno, abraço…
Dá-nos a tua PAZ,
essa PAZ marginal que soletra em Belém
e agoniza na Cruz
e triunfa na Páscoa.
Dá-nos, Senhor, aquela PAZ inquieta,
que não nos deixa em PAZ!
Els parlaments finals van anar a càrrec de Cristina Casaldàliga per part de
la família; Conxita Planes, en nom de la Comissió Pere Casaldàliga; Noèlia
Ramírez, alcaldessa de Balsareny; Conxita López, del bisbat de Solsona; mossèn
Jordi Orobitg i mossèn Antoni Guixé, que va fer aportacions personals arran de
les respectives visites que van fer al bisbe Pere al Brasil; i Maritxu Ayuso,
amiga personal del bisbe, membre fundadora de l’associació Araguaia i que ha
fet llargues estades a São Félix do Araguaia.
Entre les moltes coses que es van dir, destaquem, de les paraules de Joan
Soler, que l'amor que en Pere va anar sembrant al llarg del seu camí
l'immortalitza. També va citar les paraules que una dona de la comunitat dels
Karajà adreçava al finat: «Estimaves la meva terra i em vas ensenyar a mirar-la
amb uns ulls nous. Sempre vas ajudar els més febles i ara reposes al cementiri
dels indis Karajà, al costat dels meus avantpassats. La immortalitat és teva,
espero retrobar-te allà dalt, a les estrelles». I del parlament de Cristina Casaldàliga,
aquesta reflexió: «Ens
consola que, com volies, has pogut morir amb la teva gent que tant has estimat
i t’han estimat. Malgrat la distància, sempre has estat molt a prop de
nosaltres. Mai t’oblidaves de felicitar els sants i aniversaris i estar pendent
de la teva mare, dels teus germans, de les nenes, de la resta de família, del
poble i del país. També ens posaves deures: anar a visitar la Mare de Déu del
Castell, Montserrat, i no et descuidaves mai de la casa pairal de Candàliga. Com
a bon fill de Balsareny, has estat un traginer incansable de l’esperança.
Continuarem donant suport a les teves CAUSES, que avui tenen més vigència que
mai, i persistirem en aquesta esperança».
Es van repartir recordatoris on hi havia l’epitafi que ell va voler que
constés a la seva tomba: «Per descansar / jo només vull / aquesta creu de fusta
/ amb pluja i sol, / aquests set pams / i la Resurrecció!»); també hi havia la
foto de la pintura de la catedral de São Félix do Araguaia i frases del bisbe
Pere sobre les seves causes.
Entre els assistents que van participar en el comiat hi havia Francesc
Escribano, amic de la família i autor de la biografia del bisbe Descalç sobre la terra vermella, i la
periodista Mònica Terribas. També hi eren presents el conseller d’Exteriors de
la Generalitat, Bernat Solé, la senadora Mirella Cortès, exalcaldessa de
Sallent, el president del PDECat, David Bonvehí, i l'expresident de Justícia i Pau, Arcadi Oliveres, entre altres personalitats
del món de la política, la cultura i l'activisme social.
El poble de Balsareny va retre així l’últim comiat al seu fill predilecte,
però el record del seu testimoni i de la seva extraordinària humanitat
perduraran, així com ho farà el compromís de molta gent envers les seves causes;
i en especial, la Comissió Pere Casaldàliga de Balsareny, que té per objectiu difondre
les causes del bisbe i traslladar els seus valors des de Balsareny, el poble on
en Pere va néixer.
Sarment
Fotos: Jordi Vilanova / Família
Casaldàliga
