Balsareny s’acomiada del seu fill predilecte

El dia 8 d’agost va morir Pere Casaldàliga, a l’edat de 92 anys, a l’hospital de la Santa Casa de Batatais, prop de São Paulo, on havia estat traslladat des de São Félix do Araguaia per problemes pulmonars. La notícia va córrer de seguida arreu del món, i les mostres de condol i les ressenyes sobre el seu perfil biogràfic i, sobretot, les seves causes, van ocupar els mitjans d’informació. 

L’endemà, diumenge, mentre a la capella del Centre Universitari claretià de Batatais tenia lloc la primera missa del seu funeral brasiler, a Balsareny hi va haver una concentració espontània a la plaça Ricard Viñas, davant de cal Lleter, la casa natal del bisbe. Amb mascaretes i distància de rigor, centenars de persones van testimoniar el seu dolor i estimació a la família Casaldàliga, encapçalada per les germanes del finat, Carme i Maria, i les seves nebodes. Els rapsodes dels Pastorets van recitar dos poemes (Retorn pairal i Castell de Balsareny); després, Martina Ruiz va interpretar al violoncel El cant dels ocells, i els assistents a l’acte van cantar el Virolai després d’un minut de silenci i reflexió. L’acte, breu i emotiu, el va cloure l’Anna Casaldàliga, neboda del bisbe, que va donar les gràcies en nom de la família i va demanar de seguir treballant per les causes d’en Pere Casaldàliga. Els presents van respondre amb un aplaudiment molt llarg. Poc després ja es va anunciar que el funeral a Balsareny seria el dissabte següent, dia 15, festa de la Mare de Déu d’Agost, patrona del poble, a dos quarts de vuit del vespre. 

Les restes del bisbe van ser traslladades de Batatais a São Félix do Araguaia, passant pel santuari dels màrtirs, A Ribeirão Cascalheira, ja al Mato Grosso, enmig d’emotives mostres de dol per part de la població, i van ser enterrades, seguint la seva expressa voluntat, al cementiri dels indis Karajà, a la vora del riu Araguaia, el dimecres 12 d’agost. 

Al nostre poble, el dia 15, en un ofici auster i alhora acollidor, pensat per la família Casaldàliga, grups de voluntaris de la Comissió Pere Casaldàliga, Balsareny Educa i altres entitats locals, amb la col·laboració de l’Ajuntament, van disposar-ho tot perquè tothom qui volgués hi pogués assistir. Com que l’interior de l’església té un espai limitat a causa de les prevencions sanitàries, els bancs habitualment inutilitzats es van posar a l’exterior de la plaça, juntament amb un gran nombre de cadires, que els assistents van omplir; i es va instal·lar un equip de megafonia perquè la gent de la plaça pogués sentir bé tot el que es deia al temple, ja que hi va haver parlaments molt profunds, emotius i interessants. 

Tant a l’altar com a l’exterior de l’església s’hi van posar, a més d’un retrat d’en Pere Casaldàliga, diversos elements carregats de simbologia: 

• el rem karajà, símbol de la causa indígena; el dia de la seva ordenació com a bisbe el va fer servir de bàcul;
• el barret sertanejo, símbol de la lluita dels treballadors, que va fer servir en comptes de mitra;
• la caixa de Nicaragua, símbol de “la Patria Grande”, la causa de l’Amèrica llatina, continent dels pobles fraterns; 
• una mostra de terra de l’Araguaia, símbol de la lluita per la terra; 
• una cistella de vímet dels indígenes Xavantes, símbol de la causa de la dona indígena;  
• una cistella de vímet dels Tapirapè, símbol de la causa de la dona indígena; 
• artesania de Cuba, símbol de la causa negra; 
• una fulla de palmera, com la que li van posar damunt del cos a la vetlla; 
• la planta aspidistra, encara herència dels pares del bisbe Pere, símbol del camí de la família; 
• un ram de ginesta, la flor groga enyorada pel bisbe, que no la va poder fer créixer al Brasil; 
• una lletera, en record de la seva família de cal Lleter de Balsareny; 
• unes portadores de la festa dels Traginers; en Pere, traginer de l’esperança. 

L’ofici va ser presidit per Joan Soler, claretià de Vic, president de l’associació Araguaia i amic personal del bisbe Casaldàliga; acompanyat pel rector de Balsareny, Antoni Bonet i dotze sacerdots més del bisbat de Solsona i companys claretians. 

La part musical va anar a càrrec del pianista Carles Cases, d’estirp balsarenyenca, compositor de la suite Araguaia, de la qual va interpretar fragments, acompanyat de Sveta Trushka al violoncel i Teresa Noguerón al clarinet. La Coral Sant Esteve de Balsareny, dirigida per Marc Comabella, a més de diversos cants de la missa, va interpretar al final la cançó Pere Casaldàliga, de ‘Balsareny més de mil anys’, i el Virolai. 

La missa havia començat amb una introducció a càrrec de Glòria Casaldàliga Riera, que va llegir aquest poema de Pere Casaldàliga: 

Jo moriré dempeus, com els arbres.

Em mataran dempeus.

Déu dirà als meus amics:

certifico que va viure amb vosaltres

esperant aquest dia.

De cop, amb la mort,

es farà veritat la meva vida.

Per fi hauré estimat. 

Les lectures de la missa van anar a càrrec d’Antònia M. Casaldàliga Riera (primera lectura) i Montserrat Casaldàliga Soler (salms); l’Associació Araguaia amb el bisbe Casaldàliga (pregària dels fidels) i Esther Casaldàliga Riera (ofertori); i la família d’Edgar Martínez Casaldàliga, renebot del bisbe, va fer ofrena dels símbols. Mossèn Antoni Bonet va llegir l’Evangeli i mossèn Joan Soler va pronunciar una homilia sentida, profunda i amb un missatge coherent amb les causes del bisbe Pere i amb el seu testimoniatge. Durant la missa es va poder escoltar la veu del bisbe Pere fent la pregària “A paz inquieta”, que va emocionar tothom: 

Dá-nos, Senhor, aquela PAZ inquieta
que denuncia a PAZ dos cemitérios
e a PAZ dos lucros fartos.

Dá-nos a PAZ que luta pela PAZ!
A PAZ que nos sacode
com a urgência do Reino.
A PAZ que nos invade,
com o vento do Espírito,
a rotina e o medo,
o sossego das praias
e a oração de refúgio.
A PAZ das armas rotas
na derrota das armas.
A PAZ do pão da fome de justiça,
a PAZ da liberdade conquistada,
a PAZ que se faz “nossa”
sem cercas nem fronteiras,
que é tanto “Shalom” como “Salam”,
perdão, retorno, abraço…
Dá-nos a tua PAZ,
essa PAZ marginal que soletra em Belém
e agoniza na Cruz
e triunfa na Páscoa.

Dá-nos, Senhor, aquela PAZ inquieta,
que não nos deixa em PAZ! 

Els parlaments finals van anar a càrrec de Cristina Casaldàliga per part de la família; Conxita Planes, en nom de la Comissió Pere Casaldàliga; Noèlia Ramírez, alcaldessa de Balsareny; Conxita López, del bisbat de Solsona; mossèn Jordi Orobitg i mossèn Antoni Guixé, que va fer aportacions personals arran de les respectives visites que van fer al bisbe Pere al Brasil; i Maritxu Ayuso, amiga personal del bisbe, membre fundadora de l’associació Araguaia i que ha fet llargues estades a São Félix do Araguaia. 

Entre les moltes coses que es van dir, destaquem, de les paraules de Joan Soler, que l'amor que en Pere va anar sembrant al llarg del seu camí l'immortalitza. També va citar les paraules que una dona de la comunitat dels Karajà adreçava al finat: «Estimaves la meva terra i em vas ensenyar a mirar-la amb uns ulls nous. Sempre vas ajudar els més febles i ara reposes al cementiri dels indis Karajà, al costat dels meus avantpassats. La immortalitat és teva, espero retrobar-te allà dalt, a les estrelles». I del parlament de Cristina Casaldàliga, aquesta reflexió: «Ens consola que, com volies, has pogut morir amb la teva gent que tant has estimat i t’han estimat. Malgrat la distància, sempre has estat molt a prop de nosaltres. Mai t’oblidaves de felicitar els sants i aniversaris i estar pendent de la teva mare, dels teus germans, de les nenes, de la resta de família, del poble i del país. També ens posaves deures: anar a visitar la Mare de Déu del Castell, Montserrat, i no et descuidaves mai de la casa pairal de Candàliga. Com a bon fill de Balsareny, has estat un traginer incansable de l’esperança. Continuarem donant suport a les teves CAUSES, que avui tenen més vigència que mai, i persistirem en aquesta esperança». 

Es van repartir recordatoris on hi havia l’epitafi que ell va voler que constés a la seva tomba: «Per descansar / jo només vull / aquesta creu de fusta / amb pluja i sol, / aquests set pams / i la Resurrecció!»); també hi havia la foto de la pintura de la catedral de São Félix do Araguaia i frases del bisbe Pere sobre les seves causes. 

Entre els assistents que van participar en el comiat hi havia Francesc Escribano, amic de la família i autor de la biografia del bisbe Descalç sobre la terra vermella, i la periodista Mònica Terribas. També hi eren presents el conseller d’Exteriors de la Generalitat, Bernat Solé, la senadora Mirella Cortès, exalcaldessa de Sallent, el president del PDECat, David Bonvehí, i l'expresident de Justícia i Pau, Arcadi Oliveres, entre altres personalitats del món de la política, la cultura i l'activisme social. 

El poble de Balsareny va retre així l’últim comiat al seu fill predilecte, però el record del seu testimoni i de la seva extraordinària humanitat perduraran, així com ho farà el compromís de molta gent envers les seves causes; i en especial, la Comissió Pere Casaldàliga de Balsareny, que té per objectiu difondre les causes del bisbe i traslladar els seus valors des de Balsareny, el poble on en Pere va néixer. 

Sarment

Fotos: Jordi Vilanova / Família Casaldàliga