Sortida a Puig-reig i Casserres

El grup de caminades de marxa nòrdica per a la gent gran, organitzat per la Diputació de Barcelona, va proposar una nova passejada per a les colles de Balsareny, Puig-reig, les Franqueses del Vallès i Sabadell. Després d’haver estat a Balsareny el novembre, i a les Franqueses el gener, ara tocava Puig-reig. I el grup de Puig-reig va organitzar una sortida, molt bonica, entre els termes municipals de Puig-reig i de Casserres.

Els de Balsareny érem 49 caminants. De primer ens vam traslladar en autocar fins a Puig-reig, al pavelló poliesportiu, on ens va donar la benvinguda l’alcalde de Puig-reig, Josep M. Altarriba. Després d’esmorzar, l’autocar ens va portar fins a l’església de Sant Sadurní de Fonollet, del segle X, encara en terme de Puig-reig. I allí va començar el passeig, d’uns 8 quilòmetres i molt planer.

Vam passar prop de la Casanova de Trulls i de la casa dels Colls, ja en terme de Casserres, i vam arribar fins a la famosa alzina dels Colls, un arbre quasi mil·lenari, amb un tronc que fa 7,6 metres de perímetre a la base i 3,8 metres a l’alçada dels braços; té 22,4 metres d’alçària i 33 metres d’envergadura de la capçada. A la seva ombra s’hi amorrien els ramats, i les branques, que arriben gairebé fins a terra, marquen el límit fins on arriba el mossec del bestiar.

D’allà vam seguir pel Clot de les Barraques i la serra de Ripés fins arribar a la balma del Calau, més coneguda com “el cafè de les Set Portes”: una gran balma semicircular de roca, d’uns 50 metres de llarg, amb una espluga molt fonda compartimentada amb murs de pedra en diverses dependències, amb restes d’un forn, portes i habitacions interiors. En temps de les guerres carlines, l’indret va servir ara de caserna, adés de presó, i va continuar habitat fins ben bé a finals dels anys 1950.

Vam seguir per les Planelles de cal Pasqual fins al Roc de la Mel, una enorme roca arrodonida que es diu que servia de termenal, i que té tretze forats; el nom li ve de la gran quantitat d’arnes d’abelles que hi havia al voltant, tot i que una llegenda diu que a sota del roc hi van trobar una gran olla plena de mel. I d’allà vam caminar fins a la casa de Cal Terranquer, on novament vam pujar a l’autocar per tornar, via Casserres, cap al pavelló puig-regenc, on després de dinar hi va haver una animada sessió de balls en línia abans de tornar al nostre poble.

L’organització va ser molt bona, igual com les explicacions històriques d’en Ramon Ros, el guia que ens hi va acompanyar. Moltes gràcies a tothom qui hi va col·laborar i en especial, per als balsarenyencs, a l’Ajuntament i al CEB, especialment la Noèlia, el Diego i l’Alfred. El mes que ve tocarà Sabadell.

R. Carreté

Fotos: A. Selgas