Francisco García, mestre de karate al Gimnàs O2

Som al carrer de Sant Domènec, concretament al local del Gimnàs 02, per conèixer el balsarenyenc Francisco García Lozano, mestre de karate. García va néixer a Rute, Còrdova, el 2 de setembre de 1959, i actualment compagina les classes de karate amb la seva feina. Pel que fa als seus hobbies, ens comenta que li agrada molt sortir a caminar pel bosc, i que, tot i tenir poc temps, llegeix quan pot. El darrer llibre que ha llegit és 'Hagakure, el camí del Samurai', de Yamamoto Tsunetomo.

— Hem conegut la teva activitat al centre gimnàstic 02 de Balsareny. Com va anar tot això de formar-ne part com a mestre de karate?

— Quan Cristià Vilà es va fer càrrec del Gimnàs 02, coneixia que jo practicava karate i em va proposar fer una classe de karate com a activitat per a nens; però, a causa de la feina, la vaig haver de rebutjar, perquè treballava en torn partit i una gran majoria de dies estava fora de Balsareny, i això no era compatible amb els horaris. Però dos anys després em vaig quedar a l'atur; em va tornar a trucar i llavors sí que disposava de temps, i vam quedar en muntar les classes. La idea era fer-les els dimecres i divendres, però em va tornar a sortir feina, amb el mateix horari; li vaig comentar al meu cap que havia donat la paraula al Cristià per fer les classes, i he d’agrair-li que els divendres em deixi plegar al migdia per fer la classe. I així va començar tot.

— On va néixer i on es troba la seu principal del karate?

— El karate s’ha estès per tot el món, però la seva seu es troba a Tòquio, al Japó, amb mestres com Naka Sensei, Ogura Sensei, SH Imizu Sensei, Okuma Sensei, Uekys Shihan, etc. Són grans mestres, alguns dels quals van ser alumnes de. M. Nakayama, que va espandir el karate arreu del món, i que va ser alumne d'un dels fundadors del karate modern, Gichin Funakoshi. Actualment continuo entrenant a l’Esport-7 de Manresa i el meu sensei d'ara es diu Teòfil Nicolas. A part d'anar a entrenar a l'Esport-7, durant tots aquests anys he assistit a molts seminaris amb grans mestres vinguts del Japó per tot el país i a l'estranger. El proper seminari serà a Barcelona, a l'INEFC (Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya) a l'anella Olímpica, impartit per Ogura Yasumori, 8è DAN JKA/WF, del 26 al 29 de març de 2020.

— Per què recomanes el karate als nens?

— Perquè el karate, com qualsevol art marcial, a part de treballar les tècniques que ens serviran per defensar-nos, treballa també la part filosòfica, i quan un és petit l’absorbeix millor. Si al karate li traiem la part filosòfica només ens queda un esport molt perillós. En el karate el major adversari que hi ha és un mateix: la supèrbia, la ira, l'orgull, l'enveja, l'egoisme, etc. En contra d’això lluitem, per formar persones que siguin forts interiorment i així ningú pugui dominar, que siguin honestos, respectuosos amb tots, humils i educats. Hi ha una dita que diu «'No te enorgullezcas nunca de vencer a un adversario, porque este que hoy venciste mañana te puede vencer a ti. La única victoria que perdura para siempre es la que conseguimos contra nosotros mismos». La finalitat del karate és la recerca de l'espiritualitat amb l'equilibri amb si mateix i amb els altres estant en harmonia amb la natura i el món que ens envolta.

— En què consisteix, una classe de karate per a nens?

— L'estructura d'una classe per a nens consta d'una part física a través de jocs destinats. S'hi treballa la coordinació de cames i braços, l'equilibri, la potència, la concentració, etc. La part fonamental del Karate-Do és la respiració. Sense ella no s'entén aquest art dominant i podem començar a conèixer la part fonamental d'aquest art: la meditació, la calma i la tranquil·litat són les armes més poderoses. Se’ls intenta ensenyar les tècniques de defensa i atacs bàsics per a poder defensar-se; cosa que també se’ls intenta inculcar amb jocs. I hi ha una altra part filosòfica: s'intenta educar segons el Dojo Kun, que són les cinc normes per arribar a ser un gran karateka i grans persones per servir a la societat: 1a), cerca de la perfecció del caràcter; 2a), defensar el camí de la veritat; 3a), conrear l'esforç; 4a), respectar tots els que ens envolten; i 5a), evitar comportaments violents. Aquests són els punts que intentem inculcar als practicants de karate.

— De quin país ve, aquesta art marcial?

Les arts marcials es van començar a desenvolupar al Japó, en l'època Tokugawa, al segle XVII. El Japó estava aïllat del món; només podien arribar a les seves costes els vaixells holandesos, i l'emperador només ostentava una representació cultural, ja que qui estava al càrrec del poder eren els samurais, amb el seu cap visible, el Shogun. El karate va estar durant molts anys prohibit a Japó pels samurais. A poc a poc les coses van anar canviant a mitjans del segle XIX. Els samurais van perdre el poder amb la restauració Meiji, i amb això va entrar el canvi al Japó. El primer mestre conegut que va donar impuls a l'art Karate-Do va ser Gichin Funakoshi. Aquest mestre, nascut l'any 1868, va rebre les seves primeres classes dels mestres Azato i Ittosu. A les illes d’Okinawa es va introduir el karate en el sistema educatiu per tenir els joves físicament forts i sans; pas a pas va ser introduït a les escoles i a les universitats japoneses i a poc a poc a tota la societat japonesa. Aquesta art marcial no és cent per cent japonesa, ja que en els seus orígens va arribar de la Xina.

Josep Gudayol i Puig

Fotos de Francisco García