Balsareny: tancat per Coronavirus

EDITORIAL

Després d’esclatar el desembre de 2019 a Wuhan, a la Xina, l’epidèmia CoVid-2019, produïda pel virus SARS-CoV-2, s’ha anat escampant arreu del món. En poc temps es va estendre cap a Corea del Sud, el Japó, Tailàndia, Iran, els Estats Units, França, Itàlia, Espanya i altres països. Des del 12 de març, la malaltia ha estat declarada oficialment pandèmia per l’OMS i està provocant a tots els països dràstiques mesures de control a fi d’intentar aïllar-la. A Catalunya se’n detectava el primer cas a finals de febrer, tot i que quinze dies abans ja s’havia suspès el Mobile World Congress de Barcelona per la por del contagi.

El dia 11 de març, la Generalitat passava de la fase de pre-alerta a la d’alerta, i suspenia tots els actes socials que apleguessin més de 1.000 persones, i aquells en què, amb participació menor, les persones ocupessin més d’un terç de l’espai disponible. Però ja l’endemà mateix, atesa la velocitat amb què la pandèmia s’estenia pel país, les disposicions es precipitaven i ja es decretava la suspensió de pràcticament totes les activitats culturals i esportives, des de les més modestes fins a les de més alt nivell internacional, i es suggereix el tancament d’establiments comercials, d’oci, d’esport i de lleure alhora que es demana d’evitar desplaçaments no imprescindibles. Les residències d’avis limiten al màxim les visites als seus interns, perquè la gent gran és el sector de més risc. Els hospitals i els centres d’assistència sanitària estan a punt de col·lapsar-se, i cal destacar, davant una crisi sense precedents, l’esforç sobrehumà que duu a terme el personal sanitari; a més, malgrat les precaucions que extremen, aquests professionals són els més exposats a la infecció i, inevitablement, n’hi ha que s’acaben contagiant. Alhora, les empreses que podien havien d’establir sistemes de teletreball des dels domicilis del personal; d’altres ja es plantegen tancar, com moltes botigues i establiments de serveis i d’oci. Hi ha llocs on l’alarma ha col·lapsat supermercats d’alimentació, i a mesura que altres comerços tancaven, el personal d’aquestes centres comercials s’esforçava a incrementar la pulcritud dels espais d’intercanvi per evitar contagis. El cost econòmic de tot plegat és brutal: les borses cauen sense control i l’economia mundial trontolla. Ningú sap quant durarà, ja que la malaltia es continua escampant, i no es pot preveure l’impacte que tot plegat tindrà en la salut i en les vides dels ciutadans ni en l’economia global ni en la de les famílies, les petites i mitjanes empreses i els autònoms; i tampoc en les formes d’organització social i de convivència política futures.

El dia 12, el Govern català declarava el confinament de 70.000 persones a l’àrea d’Igualada, Òdena, Santa Margaria de Montbui i Vilanova del Camí. El 13, el president de la Generalitat demanava al Govern central l’aïllament total del Principat de Catalunya, però el president del Govern espanyol anunciava per a l’endemà la proclamació de l’estat d’alarma. El dia 14, això es concreta en una recentralització política de les autonomies que tindrà efecte des del dilluns 16 de març: els ministeris de Defensa, Interior, Transports i Sanitat, sota la direcció del president espanyol, assumeixen el control de tot l’Estat. Es prohibeixen a tot l’estat els desplaçaments que no siguin per a adquirir aliments,  productes farmacèutics i de primera necessitat, per anar a treballar o a centres sanitaris, o per tenir cura de menors i persones dependents. Tot i així, no es tanquen les fronteres exteriors –tan sols les terrestres, des de dilluns 16 a la tarda– ni s’aïllen Madrid i Catalunya, malgrat que el Govern català i el balear havien demanat mesures més dràstiques, entre les quals l’aïllament del Principat i de les Illes. Les forces d’ordre públic, totes a les ordres del ministeri d’Interior, podran fer escorcolls a persones, locals i béns; el ministeri de Sanitat controlarà totes les administracions de salut, públiques i privades. El dia 16 es mobilitza l’exèrcit en diferents indrets de l’Estat per intentar que es compleixin les normes de confinament. La Generalitat activa uns ajuts de 7,5 milions d’euros per als autònoms que es quedin sense feina. I la conselleria de Salut assumirà la gestió dels hospitals privats de Catalunya. I el 17, el Govern espanyol anuncia que mobilitzarà 200.000 milions d’euros per donar liquiditat a les empreses i que impulsarà una moratòria en les hipoteques i en la factura dels serveis bàsics per a les persones que hagin perdut la feina, però no es parla de lloguers; per als autònoms, es flexibilitzarà l’accés a l’atur, sense que se’ls eximeixi de pagar les quotes. S’ajorna la selectivitat.

A Balsareny, l’Ajuntament, seguint en tot moment les recomanacions de les autoritats sanitàries, d’acord amb el decret del Govern de la Generalitat del dia 12 va determinar tancar tots els equipaments municipals a partir del 13 de març fins a nou avís. Així, es va suspendre l’activitat de la Llar d’Infants, l’Escola de Música i Teatre i la Biblioteca Pere Casaldàliga. També l’Escola Guillem de Balsareny, d’acord amb el decret del Govern, suspenia les classes a partir del 13 de març, com a mesura de contenció.  Així mateix, quedaven suspeses totes les activitats culturals i esportives, tant en recintes tancats com a l’aire lliure.

El 13 de març, un ban informa que el personal de l’Ajuntament es posa a disposició del Pla de contingència sobre el coronavirus. L’Ajuntament passa a operar com a centre de control a porta tancada per l’emergència sanitària: des del 16 de març, qualsevol consulta o visita requerirà cita prèvia per via telefònica o telemàtica.  L’Ajuntament va informant diàriament de l’evolució de la contingència a través de la cartellera, el web i les xarxes socials. El 14 de març entra en vigor el decret del Govern de tancar, durant almenys quinze dies, cafeteries, bars, restaurants i establiments comercials, excepte per a la venda de productes d’alimentació, neteja i higiene. La gent no surt al carrer si no és per anar a comprar aquests productes bàsics. El poble es veu desert i amb la majoria de les poques botigues tancades –i les que no ho són tenen la porta oberta i només admeten quatre clients a l’interior: la resta fan cua, disciplinadament, al carrer i mantenint la separació entre ells, amb filosofia i resignació. La consigna és: tothom a casa per frenar la propagació de la malaltia.

Es tracta d’una situació ben insòlita, desconcertant i difícil de comprendre en la seva vastitud mundial i en les conseqüències de tota mena que pot comportar. Els balsarenyencs, els catalans, hi hem de fer front, de l’única manera que sabem: sent decidits, solidaris i resilients. Cal donar prioritat a la salut de tothom, assumint les incomoditats personals i els costos col·lectius que calguin, sense saber fins a quin límit. El risc i la incertesa ens han d’unir encara més, fer-nos veure que no estem sols i que cal, una vegada més, arremangar-se per defensar un bé comú, el més important: la vida. I com sempre hem fet, també d’això ens en sortirem: reeixirem!

CCB

Escrit el 13 de març de 2020. Revisat: 17 de març.