Benvinguts i
gràcies per ser presents a la convocatòria per a la divulgació de les causes de
Pere Casaldàliga a Balsareny.
Les seves causes,
la seva persona, l’han convertit en un balsarenyenc i català universal.
Moltes són les
dades de la vida de Pere Casaldàliga que hauríem de recordar i valorar,
parlar-ne i reflexionar-hi.
Fem referència a
unes quantes, que defineixen alhora la importància de les seves causes:
En Pere Casaldàliga
va néixer a Balsareny el 16 de febrer de 1928.
La
seva trajectòria formativa el fa recórrer part del territori català i espanyol:
la Gleva, Cervera, Barbastre, Vic, Solsona, Valls, Barcelona, Sabadell, Galícia
i Madrid, fins arribar a Guinea, on se sent atret pel tercer món.
L'any 1968 és enviat de missioner al Mato Grosso (Brasil),
on es converteix en la veu dels "sense veu".
L'any 1970
escriu un informe-denúncia sobre la situació d'explotació i abusos que reben
els peons, anomenat Esclavitud i feudalisme al Nord del Mato Grosso, que
no passa inadvertit. Comença a rebre advertències dels terratinents i
latifundistes, i fins i tot de "veus amigues" de l'Església,
demanant-li que no es posi en qüestions alienes al ministeri sacerdotal. La
policia federal controla les seves passes.
El 23
d'octubre del 1971 és consagrat bisbe de la nova prelatura de São Félix.
D'aquell dia són aquestes paraules tan clares i significatives del seu
projecte:
«La meva
pobra vida no val més que la d'aquest peó de disset anys que hem enterrat
aquest matí al cementiri de l'Araguaia, sense nom i sense fèretre; aquest jove
és la persona més important d'aquest dia.»
Amb motiu de
les denúncies de la prelatura, la vida de Casaldàliga és posada a subhasta:
s'ofereixen recompenses a qui aconsegueixi apartar-lo per sempre. Són amenaçats
tant ell com altres membres de l'equip de la prelatura.
Les seves causes han estat plenes de reconeixements de
milers i milers de persones que, amb gran admiració, com la que la que avui ens
reuneix aquí, han premiat el seu esforç i han internacionalitzat i mantingut
vives les seves causes.
L’any 1983, el nostre poble, institucionalment, el
reconeix com a fill predilecte de Balsareny.
El 1989 la Generalitat de Catalunya li atorga la Creu
de Sant Jordi.
A finals de 1990, Adolfo Pérez Esquivel, argentí,
Premi Nobel de la Pau, presenta la candidatura de Casaldàliga al Premi Nobel de
la Pau: "Veu dels que no tenen veu", "profeta i poeta".
Són molts els col·lectius i persones que
encapçalats per l'Associació Amics de
Pere Casaldàliga (actual Associació
Araguaia), es mobilitzen recolzant la iniciativa: més de 60 ajuntaments
catalans, diputats i senadors, eurodiputats, personalitats del món de la
cultura, de la política, de l'educació, associacions i entitats de cooperació
internacional, cristianes i no cristianes, treballadors de la informació,
professors universitaris, estudiants...
A Catalunya i a altres llocs d'Europa el bisbe
Casaldàliga segueix sent una reivindicació d'allò que encara és possible, una
crida a la generositat i al compromís, a l'Home Nou. Així ho entenen persones
que van utilitzant el seu nom per anomenar les seves organitzacions:
"Amics del bisbe Pere Casaldàliga", "Comunitat Ameríndia Pere
Casaldàliga"...
El 1992 el Nobel no arriba, però el premi rebut per
Rigoberta Menchú va ser una gran alegria per a ell. Aquest mateix any és
reconegut amb el premi Bages de Cultura.
L'any 1994 es reforça la idea de continuar fent la
Romeria al Santuari dels Màrtirs, ja que encara són moltes les persones mortes per la seva
lluita per la defensa de la terra, dels indígenes i dels drets humans.
Durant
aquests anys, gràcies a l'equip del bisbat de São Félix s'han portat a terme
molts projectes per ajudar el desenvolupament de la regió, molts dels quals ara
s'aglutinen en l'associació ANSA (Associació Nossa Senhora d'Assunção).
El 1999 el
periodista Francesc Escribano edita el llibre Descalç sobre la terra
vermella, que fa referència a la vida de Pere Casaldàliga al Brasil.
L'any 2003
el bisbe Casaldàliga compleix els 75 anys i presenta la renúncia al Papa, la
qual és acceptada.
I el 2004 es
posa el seu nom a la biblioteca municipal de Balsareny, que des de llavors es
diu "Biblioteca Pere Casaldàliga de Balsareny".
Casaldàliga
continua sent una veu referent de les causes dels més pobres, i aprofita la
seva condició de bisbe emèrit per escriure els llibres que durant aquests anys
al capdavant del bisbat no ha pogut fer. Algunes d'aquestes publicacions són:
"Antologia Personal", "Cartas marcadas", "Cuando los
días dan que pensar"...
En el moment
de la seva jubilació, són moltes les organitzacions i institucions que volen
homenatjar-lo.
Rep el
doctorat Honoris Causa per la universitat de Campinas i per la universitat del
Mato Grosso.
I l'any 2006
rep amb un especial agraïment i satisfacció el Premi Internacional Catalunya,
atorgat per la Generalitat de Catalunya. Durant uns anys, i per aquest motiu, una exposició itinerant
recorre el territori català mostrant la vida i les causes de Pere Casaldàliga.
Una exposició que, des que va acabar la itinerància, està emmagatzemada als
locals de l'Ajuntament, ja que ni la família ni l'Associació Araguaia disposa
de lloc on mantenir-la.
L'any 2012
es fa el primer fòrum Pere Casaldàliga i a finals d'any, centenars de veïns de
Balsareny es concentren davant de cal Lleter amb el lema TOTS SOM CASALDÀLIGA,
amb motiu de les noves amenaces de mort que havien obligat Pere Casaldàliga a
marxar a més de 900 km de casa seva.
L'any 2013
es fa a Balsareny el segon fòrum Pere Casaldàliga i es fa la preestrena de la
mini-sèrie coproduïda per TV3 Descalç sobre la terra vermella, de
Francesc Escribano.
Tot i els
quilòmetres de distància que ens separen, Pere Casaldàliga mai ha deixat el seu
vincle i el seu compromís amb el seu
poble natal i el seu país. Ni aquest amb ell.
Ens agradaria
subratllar aquesta última frase, ja que és d’agrair el seu gest d’estima pel
poble i pel país malgrat la distància.
I cal agrair també
a les persones que avui ens acompanyen, fills de Balsareny, que des de la
distància i pel seu compromís cap al seu poble, estan creant aquesta taula de
treball pel desenvolupament.
Les quals,
assabentades d’un petit moviment ciutadà que pretén potenciar mes les causes de Pere Casaldàliga (com haureu
pogut conèixer mitjançant Facebook, el butlletí Sarment o el diari Regió 7), han
volgut participar i ajudar-nos a fer-ho possible.
Avui ens agradaria
exposar algunes propostes que estan damunt la taula, comentar-les entre tots,
enriquir-les, escoltar-ne de noves, i rebre l’adhesió de les nostres entitats i
de l’Ajuntament a aquesta taula de treball, i així junts poder convertir aquest
petit moviment en un gran projecte de poble i de país.
Agraïm la
participació de Balsareny Educa en aquesta
taula, i els cedim la paraula i la
conducció de la reunió.
Moltes gràcies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.