Som al carrer de Sant
Domènec, concretament al local del Gimnàs 02, per conèixer el balsarenyenc Francisco
García Lozano, mestre de karate. García va néixer a Rute, Còrdova,
el 2 de setembre de 1959, i actualment compagina les classes de karate amb la
seva feina. Pel que fa als seus hobbies, ens comenta que li agrada molt sortir
a caminar pel bosc, i que, tot i tenir poc temps, llegeix quan pot. El darrer
llibre que ha llegit és 'Hagakure, el camí
del Samurai', de Yamamoto Tsunetomo.
— Hem conegut la teva activitat al
centre gimnàstic 02 de Balsareny. Com va anar tot això de formar-ne part com a mestre
de karate?
— Quan Cristià Vilà es va fer càrrec del
Gimnàs 02, coneixia que jo practicava karate i em va proposar fer una classe de
karate com a activitat per a nens; però, a causa de la feina, la vaig haver de
rebutjar, perquè treballava en torn partit i una gran majoria de dies estava
fora de Balsareny, i això no era compatible amb els horaris. Però dos anys
després em vaig quedar a l'atur; em va tornar a trucar i llavors sí que
disposava de temps, i vam quedar en muntar les classes. La idea era fer-les els
dimecres i divendres, però em va tornar a sortir feina, amb el mateix horari;
li vaig comentar al meu cap que havia donat la paraula al Cristià per fer les
classes, i he d’agrair-li que els divendres em deixi plegar al migdia per fer
la classe. I així va començar tot.
— On va néixer i on es troba la seu
principal del karate?
— El karate s’ha estès per tot el món,
però la seva seu es troba a Tòquio, al Japó, amb mestres com Naka Sensei, Ogura
Sensei, SH Imizu Sensei, Okuma Sensei, Uekys Shihan, etc. Són grans mestres, alguns
dels quals van ser alumnes de. M. Nakayama, que va espandir el karate arreu del
món, i que va ser alumne d'un dels fundadors del karate modern, Gichin
Funakoshi. Actualment continuo entrenant a l’Esport-7 de Manresa i el meu
sensei d'ara es diu Teòfil Nicolas. A part d'anar a entrenar a l'Esport-7,
durant tots aquests anys he assistit a molts seminaris amb grans mestres
vinguts del Japó per tot el país i a l'estranger. El proper seminari serà a
Barcelona, a l'INEFC (Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya) a
l'anella Olímpica, impartit per Ogura Yasumori, 8è DAN JKA/WF, del 26 al 29 de març
de 2020.
— Per què recomanes el karate als
nens?
— Perquè el karate, com qualsevol art
marcial, a part de treballar les tècniques que ens serviran per defensar-nos,
treballa també la part filosòfica, i quan un és petit l’absorbeix millor. Si al
karate li traiem la part filosòfica només ens queda un esport molt perillós. En
el karate el major adversari que hi ha és un mateix: la supèrbia, la ira,
l'orgull, l'enveja, l'egoisme, etc. En contra d’això lluitem, per formar
persones que siguin forts interiorment i així ningú pugui dominar, que siguin
honestos, respectuosos amb tots, humils i educats. Hi ha una dita que diu «'No
te enorgullezcas nunca de vencer a un adversario, porque este que hoy venciste
mañana te puede vencer a ti. La única victoria que perdura para siempre es la que
conseguimos contra nosotros mismos». La finalitat del karate és la recerca
de l'espiritualitat amb l'equilibri amb si mateix i amb els altres estant en
harmonia amb la natura i el món que ens envolta.
— En què consisteix, una classe de karate
per a nens?
— L'estructura d'una classe per a nens
consta d'una part física a través de jocs destinats. S'hi treballa la
coordinació de cames i braços, l'equilibri, la potència, la concentració, etc. La
part fonamental del Karate-Do és la respiració. Sense ella no s'entén aquest
art dominant i podem començar a conèixer la part fonamental d'aquest art: la
meditació, la calma i la tranquil·litat són les armes més poderoses. Se’ls
intenta ensenyar les tècniques de defensa i atacs bàsics per a poder
defensar-se; cosa que també se’ls intenta inculcar amb jocs. I hi ha una altra
part filosòfica: s'intenta educar segons el Dojo Kun, que són les cinc normes
per arribar a ser un gran karateka i grans persones per servir a la societat: 1a),
cerca de la perfecció del caràcter; 2a), defensar el camí de la veritat; 3a), conrear
l'esforç; 4a), respectar tots els que ens envolten; i 5a), evitar comportaments
violents. Aquests són els punts que intentem inculcar als practicants de
karate.
— De quin país ve, aquesta
art marcial?
Les arts marcials es van començar a
desenvolupar al Japó, en l'època Tokugawa, al segle XVII. El Japó estava aïllat
del món; només podien arribar a les seves costes els vaixells holandesos, i
l'emperador només ostentava una representació cultural, ja que qui estava al
càrrec del poder eren els samurais, amb el seu cap visible, el Shogun. El
karate va estar durant molts anys prohibit a Japó pels samurais. A poc a poc
les coses van anar canviant a mitjans del segle XIX. Els samurais van perdre el
poder amb la restauració Meiji, i amb això va entrar el canvi al Japó. El
primer mestre conegut que va donar impuls a l'art Karate-Do va ser Gichin
Funakoshi. Aquest mestre, nascut l'any 1868, va rebre les seves primeres
classes dels mestres Azato i Ittosu. A les illes d’Okinawa es va introduir el
karate en el sistema educatiu per tenir els joves físicament forts i sans; pas
a pas va ser introduït a les escoles i a les universitats japoneses i a poc a
poc a tota la societat japonesa. Aquesta art marcial no és cent per cent japonesa,
ja que en els seus orígens va arribar de la Xina.
Josep
Gudayol i Puig
Fotos
de Francisco García
