Isabel Clara Simó, encara hi ha combat! A reveure

CINC MINUTS

Són dos quarts de vuit del matí i com sempre, en aquesta hora matinal, tinc el costum de prendre la companyia de Catalunya Ràdio, i em sorprèn la trista notícia del traspàs de la Isabel Clara Simó.

Simó formava part de tots els articles d’opinió i reflexió que el diari Avui incorpora en el seu dia a dia a la secció "Keep Calm" del rotatiu, del qual soc fidel lector. Avui, arran d'aquesta gran pèrdua, vull deixar constància del meu record vers la Clara, amb l’ajut de Pere Bosch i Cuenca (dimarts 14 de gener de 2020, diari Avui).

“La columna que esteu llegint havia de signar-la la Isabel-Clara Simó. Ho feia regularment, des dels inicis de l’Avui, i, setmana rere setmana, els lectors esperaven amb delectança els seus articles, les seves reflexions. Ahir al matí, a primera hora, el responsable d’opinió del diari em va demanar si podia omplir aquest espai perquè l’escriptora d’Alcoi no podria fer-ho. Hores després, ens vam assabentar que havia mort. En un primer moment, vaig estar temptat de demanar que recuperéssim algun article antic, o, fins i tot, que deixéssim l’espai en blanc, com a mostra d’homenatge. Però, tot seguit, vaig pensar que la Isabel-Clara Simó, que estimava amb passió la llengua, no ho hauria volgut.

I continuo llegint, tot recordant la frase "Encara hi ha combat":

“No serà la darrera lliçó, perquè els escriptors, afortunadament, no només es mantenen vius en el record d’aquells que els han conegut, sinó també en la imaginació dels qui els han llegit o estan disposats a llegir-los”.

Josep Gudayol i Puig