‘Bon dia, Balsareny!’ Entrevista a Josep Gudayol i Puig

LA NOSTRA GENT

Sempre és enriquidor escoltar-nos els uns als altres, i quan ho fem, podem rebre propostes o iniciatives molt interessants. Com és el cas de la que ens proposa en Ricard Ribera al personal de Sarment. Un goig poder convertir, les intencions o iniciatives com la que ens proposa en accions, i poder seure avui, onze de gener de 2020, amb en Josep Gudayol i Puig, nascut a Balsareny. el dia 30 d'octubre de 1937. Amant del periodisme i de la comunicació, de la poesia, dels llibres, de l'escriptura, de la parla. Un balsarenyenc emblemàtic. Una persona propera, amb qui volem conversar.

— M'atreveixo a dir que la seva personalitat s'ha guanyat moltes de les persones de Balsareny, tant joves com adults. Molts el veuen com un home entranyable i proper, com una gran persona.  Actualment a través de Sarment, Ràdio Balsareny i la megafonia municipal, tenim la sort de poder escoltar les seves paraules, sempre plenes de respecte i amabilitat. Sabem, però, que la seva dedicació a les cròniques de la informació referent al poble de Balsareny ja li ve de lluny. Quan i com va començar, i en quins mitjans informatius?

—Jo, de petit, molt petit, a casa meva, m'agradava llegir.  El meu pare, en Josep Gudayol i Gonfaus, em va introduir al bonic món dels llibres i la lectura. I ja en aquells anys d'infantesa, vaig sentir una gran afecció pel periodisme. Tant el parlat, com l'escrit. Però lamentablement, davant les necessitats econòmiques del moment, havia de posar-me a treballar i dur un sou a casa. Érem molt pobres i convenia dur aquest sou. A mi m'hauria agradat estudiar periodisme, però no va poder ser. I tot i la meva ignorància, ja que no tenia cap estudi en aquest ram, vaig començar a col·laborar amb el Cercle Cultural de Balsareny, gràcies a la Conxita Planes i Casals, que m'ho proposava a l'antiga biblioteca l'any 1976 quan va néixer  el butlletí Sarment. Començava participant en una petita secció que va ser titulada “Cartes al Sarment”, tot i que no eren cartes, eren fragments poètics; el meu amic, en Pere Juncadella i Morera, president del CCB i director del butlletí, més endavant en va canviar el nom i li va posar  “Cercle literari”. L'any 1980, gràcies a Mn. Joan Bajona i Pintó, vaig començar a fer de corresponsal per al diari Regió 7, en el qual vaig col·laborar deu anys, fins que es va professionalitzar molt amb corresponsals que tenien formació periodística  i vam haver de deixar de col·laborar-hi aquells que ho fèiem per afecció.

— A quin any va començar a fer d'speaker municipal? Com va anar, que s'encarregués d'aquesta feina?

Això va començar de la següent manera: tenia jo 45 anys i vaig quedar a l'atur de la meva feina de paleta dins la companyia Vidal. En aquesta situació, vaig assabentar-me que, a través de l'Ajuntament, va sortir la convocatòria d'una plaça per treballar de bidell a l'escola Guillem de Balsareny; feina a la qual, tanmateix, no vaig poder accedir. Però vaig quedar apuntat a l'Ajuntament com a persona que necessitava ajuda per la meva situació de persona  treballadora en aquell moment a l'atur. Finalment aquesta ajuda va arribar. El llavors alcalde, en Jaume Rabeya i Casellas, a través de l'INEM va aconseguir un contracte laboral per a sis mesos, en el qual vaig poder treballar un temps junt amb el seu germà, en Joan. La feina va consistir primerament a canviar els llums dels carrers del poble per uns de més moderns. I en haver finalitzat aquesta tasca que se'ns va encomanar, abans d'exhaurir el contracte,  ens van derivar al cementiri municipal, on ens va tocar fer una sèrie de nínxols nous, cap al capdavall a l'esquerra, on ara, entre altres, hi ha les restes de l'amic Eugeni Barranco Sánchez. Llavors, acabada aquesta contractació, i arran de la lamentable pèrdua del nostre company Salvador Selgas i Pons, que va tenir un infart al Casino durant una trobada d'acordions (aquest va ser el primer “speaker” municipal, i ho feia a dalt d'un Citroën 2 CV), l'alcalde Rabeya em va oferir la possibilitat de fer la seva tasca, i així vaig començar, juntament amb el vigilant local. A cavall d'un dos cavalls (valgui la redundància), en aquells anys i en aquelles circumstàncies, tot recorrent els carrers del poble, va néixer també aquest “Bon dia, Balsareny!”

— En aquells anys, no existia tampoc la comunicació i la informació que avui coneixem, tan ràpida i a l'abast de tothom. Per això la seva tasca era molt preuada. Hi ha alguna notícia o informació que hagi comunicat i l'hagi marcat?

—Tot allò que conforma la vida, sigui social, cultural, política, esportiva, religiosa... de Balsareny, em marca, m'interessa. Per això no poc dir que n'hi hagi alguna d'especial: totes ho són.

— Essent com és la veu de moltes entitats, s'ha vist mai amb l'obligació de negar algun tipus d'informació a algú?

—Només recordo una vegada, en una ocasió, en què una persona volia que anunciés la seva manera de pensar. I després de consultar-ho amb l'Ajuntament, vam entendre que no ho havíem de fer, perquè era anunciar els pensaments o la ideologia d'algú en concret. Tan sols va ser en aquella ocasió. Tots els colors que han passat per l'Ajuntament en aquests quaranta anys que podríem dir que m'hi dedico, i totes les informacions, han estat admeses vinguessin d'on vinguessin.

— La seva persona és vista amb gran estima. Potser per la seva amabilitat, educació, respecte, interès envers l'altre, etc. Fa uns anys que és protagonista de les matinades de la Setmana de la Joventut, amb una tradicional salutació des del seu balcó; també les germanes que van dur el bar Sidral el van homenatjar amb unes samarretes, i avui es la Tabateca qui ho fa amb unes tasses amb el seu rostre i la seva frase... N'és conscient, d'aquesta estima? Sent l'escalfor del poble? Com ho valora?

—Jo sempre dic, que en general, potser per ser la persona pública en què m'he convertit, m'estima, podríem dir, tothom, i jo estimo a tothom. Amb el pas dels anys i en els nostres dies, he pretès i pretenc ser el ciutadà de tots. Malgrat que pugui haver-hi persones que no m'estimin: són lliures de fer-ho, sempre amb el mateix respecte i pau que jo mantinc amb tothom.

— Quina seria la notícia que li agradaria donar a Balsareny i que encara no n'ha tingut ocasió?

—Bé, Balsareny es un poble petit, som tres mil i escaig habitants, ens coneixem tots... Crec que Balsareny té bones noticies, no sabria dir quina noticia podria sobresortir de les existents. Tan sols el fet d'estimar-nos i poder-nos dir bon dia, valorant i respectant totes les persones i entitats i tot allò que fa ser poble, ja és una bona noticia.

— Al butlletí Sarment són moltíssimes les entrevistes que ha publicat. I a Ràdio Balsareny, també déu-n'hi-do, les que ha fet. En totes les entrevistes que fa hi posa interès i empatia. Hi ha cap entrevista que hagi fet, que vulgui subratllar? Alguna que volgués fer de manera especial i que encara no ha fet?

—Amb el meu caràcter , no. Tinc un gran respecte i considero igual totes les persones que han volgut ser entrevistades per mi. Tot i que sempre pot quedar al tinter, pel fet de ser humans, aquella persona que no se t'ha acudit d'entrevistar.

—També podem llegir escrits seus al Sarment, de narrativa, poesia, etc. És clar que és un gran comunicador. Què li agrada més, parlar o escriure?

—Escriure, abans que tot. Però darrerament, degut a la meva malaltia diabètica, no puc escriure ni llegir tant com voldria, i em va mes bé parlar. Per això avui em va molt bé i hi dedico molta il·lusió a aquest mitjà que és la ràdio.

— És conegut el seu interès per les persones del nostre poble. Li agrada saludar la gent, interessar-se per les seves famílies... Podríem dir que ho fa amb tothom. S'ha sentit molest en alguna ocasió per no haver estat correspost?

—No, no! Jo soc un home sociable, aquesta es la meva ambició. M'interesso per tothom i respecto a tothom. M'interesso també pels establiments locals, i comparteixo aquest interès. M'agrada, per exemple, parar-me a fer un cafè amb llet, i no vaig sempre al mateix lloc, perquè considero que tothom ha de viure. I sí que m'han arribat persones per aquests establiments que han pretès potser provocar-me fent referència a alguna cosa que hagi pogut dir i que no els hagi agradat; i a aquests, els he transmès el meu respecte envers ells i els he demanat que en tinguin també amb mi. Fins i tot els he felicitat i he agraït la seva sinceritat. Ens hem entès perfectament, practicant quelcom tant preuat com és el parlar i el fet d'expressar-nos amb respecte l'un amb l'altre i no pas criticar-nos a l'esquena, cosa que no ens transmet res més que ignorància.

— Fent balanç de la seva trajectòria informativa, es definiria d'alguna manera?

—No, no, no... Com el que soc: aquest ciutadà de tots. 



—És una persona a qui hem vist participar en molts actes de poble (concerts, teatre, exposicions, activitats, dinars populars, església, moviments políticosocials...). Si n'hagués de triar o destacar algun en especial, quin seria?

—No tinc cap preferència; considero que totes les facetes són molt importants.

—És una persona de matí, de tarda o de vespre?

—A la meva edat, m'agrada veure sortir el sol. Fins i tot a la ràdio: hi faig el programa “Pista matinal”, en què anuncio la sortida del sol.

—Vostè és un home molt arrelat al poble. Què n'enyora, del seu passat històric? Què en valora, del present? Què anhela per al futur de Balsareny?

—El que enyoro del meu passat històric és, com he dit abans, el fet de no haver pogut estudiar periodisme. Pel que fa al present, m'agrada que entre tots, amb aquesta feina sorda que fem i que fan, pugui Balsareny continuar endavant. I el que anhelo, amb motiu del nostre passat històric, i de la feina  que fem també en el present, seria... No voldria parlar de política, la política és una cosa i el que jo vull es parlar de llibertat, que és una altra cosa. Llibertat d'opinió, d'expressió... El que anhelo per al futur és la llibertat de les persones, del meu poble, del meu país, Catalunya.

—Hi ha alguna cosa que el faci repicar amb eufòria la taula on seu, igual que com ho fa amb els gols del Barça?

—No! Només amb els gols del Barça! De fet, jo, vaig ser el primer de repicar la taula allà al Casino. Ningú picava, tothom cridava. I jo, com que soc una persona que parlo molt, i utilitzo un to de veu tirant a alt, pateixo d'afonia. I en comptes de celebrar els gols del Barça cridant, per  no quedar afònic, vaig decidir repicar a la taula.

—En quines entitats ha participat activament al llarg dels anys?
—A part d'haver participat dels actes, diríem, de totes les entitats, voldria fer referència a aquesta festa que fa que ens coneguin a la comarca i arreu: els Traginers. Ja amb aquells primers Traginers, jo a cavall passejava el meu germà i altres criatures del poble per la Festa dels Traginers. M'agrada poder-ho explicar, pel que feia i perquè va ser una de les primeres entitats en què vaig participar.

— És clar que de totes n'ha après quelcom. N'hi ha alguna que l'hagi marcat especialment en la seva vida?

—A mi, el que més m'ha marcat ha estat l'escola. I aquell mestre republicà, en Joan Civit.  En part és gràcies a ell, que puc donar gràcies que soc com soc. No puc oblidar-lo, tot i que fa molts anys que van marxar del poble. Des que lamentablement va morir en Gilet Casòliva, que era proper a aquest mestre, que no he pogut tenir més contacte amb la seva filla, la Rosa Maria Civit.

—És una persona de rutines en el dia a dia?

—Sí! Tot es una rutina!

—Amb tants anys dedicats a la comunicació i la informació balsarenyenca, ha sentit mai la moral baixa o s'ha vist amb pocs ànims per continuar exercitant-la?

—Deixar la meva tasca, mai! Plegar, no! Mentre pugui, voldré continuar. Però sí que recordo en alguna ocasió, que potser de tantes aportacions que feia al Sarment, en algun cas m'havia sentit molest o amb la moral baixa, en no haver vist publicada alguna de les coses que havia aportat, i que esperava veure. Però va ser algun cas puntual.

— Com a entrevistador avui entrevistat, voldria afegir res a aquesta entrevista?

—M'agradaria remarcar una cosa: Al Sarment, al nostre butlletí, a partir dels anys vuitanta i fins al noranta, noranta-tres, gran part del seu contingut era redactat per mi, tant amb el “Balsareny avui” com el “Fragment poètic”. Per sort, avui es molt més ric participativament. Gràcies a les aportacions de la Biblioteca, l'Escola de Música, les entitats... M'agrada remarcar-ho i m'agradaria que hi continuïn creixent les col·laboracions.

—Gràcies! Ha estat un honor haver compartit aquesta estona amb vostè, escoltant-lo i fent coneixedors els lectors de la nostra xerrada tot prenent un cafè plegats. Que per molts anys, Josep Gudayol i Puig, continueu informant-nos, saludant-nos amb la força i la il·lusió amb què ho heu fet durant tant de temps. Gràcies per tan bona feina. Un veritable plaer, Josep!

Jordi Vilanova

Fotos:  R.Ribera / J.Vilanova 

Marc Boixadera, relleu generacional a l’estanc número 1 de Balsareny

ENTREVISTA

Som al 2020 i la força empesa pel vent d’aquesta finestra oberta ens mena cap al carrer de la Creu, on es troba, actualment, l’estanc número 1 de Balsareny. Història i futur ens reben en la persona del Marc Boixadera Casaldàliga, responsable actual de l’establiment.

En Marc va néixer a Balsareny el 17 de setembre de 1986, i va estudiar els estudis primaris i l’ESO a Balsareny i a Sallent, respectivament. Al Marc sempre li ha agradat el futbol i el bàsquet; no sol llegir gaire, però sí els diaris esportius. Pel que fa a viatjar, no ho acostuma a fer sovint, però coneix part d’Itàlia, París i Mallorca. En Marc viu amb la seva companya, la Carla, i tenen una filla que es diu Lia.

—Regeixes l’estanc número 1. Podries dir-nos quants anys fa de l’obertura d'aquest establiment i on va estar instal·lat per primera vegada?

—Doncs ara farà uns 81 anys que l’estanc va obrir portes i en concret ho va fer al carrer de la Creu, número 1.

—Tot fent història, sabries dir-nos les persones que van ser els primers concessionaris de l’expenedoria de tabacs número 1?

—Sí, van ser en Joan Soler Molins i en Joan Soler Castella, balsarenyencs que fa anys que ens van deixar. Els que avui voregen la vuitantena ben segur que us en podrien donar raó.

—I de la primera a la segona obertura, l’establiment va canviar d’ubicació?

—Sense canviar de carrer, només travessant-lo, del número 1 va passar al lloc on es troba actualment, el número 4.

—Quants anys fa que ets el responsable generacional de l’establiment i com t’hi trobes?

—Soc al capdavant de l’estanc des del dia 1 de març de 2014 i puc dir-vos que m’hi trobo molt bé. M’agrada molt el tracte amb els clients que tenen a bé preguntar el que els faci falta sobre els productes que poden adquirir a casa.

—A l’estanc, què hi podem trobar, a més a més del tabac tradicional?

—Doncs a més a més s’hi poden trobar les targetes de transport, conegudes com a T-10, que per cert actualment han sofert algun canvi. També s’hi pot trobar la Loteria de Catalunya, i a més, tot allò que pugui ser necessari per a la comunicació, tant de correu postal, amb sobres i segells, com de telefonia mòbil, amb complements de recàrrega.

—Des de fa molt temps, en els paquets de tabac s’adverteix que fumar és dolent per a la salut. Pots dir-nos si aquest fet ha provocat la disminució de la venda del producte?

—Sí, crec que aquest anunci als paquets ha conscienciat molts fumadors, però no sabria dir-ne el tant per cent. D’altra banda, també puc dir que hi ha persones, que en canvi, contrauen l’hàbit de fumar.

Josep Gudayol i Puig

Esgriolem!

Aportació de Jordi Vilanova:

Bon any a tothom!

Voldria començar l'any nou amb una nova aportació a Esgriolem. Fa uns mesos, una amiga amb qui vam compartir grans moments d'escoltisme, em feia a la plaça de la Mel el següent comentari, i em formulava alhora una pregunta:

"En aquests locals de la plaça de la Mel on hi ha guardats els gegants de la colla Peta Fluix, els gegantons Mariona, Joan, Cisco i Xavier, la Tussi, i a vegades també els gegants Marc i Maria, els uns són a darrere de tot del local, d'altres en un lateral, i els gegants al mig del local. Molts dels infants que juguen a la plaça s'acosten al vidre per poder veure les figures dels gegants. Així mateix ho fan algunes de les persones que per allí hi passegen. I el primer que troben els seus ulls són vidres bruts, bidons rovellats (tan necessaris per fer brasa durant algunes activitats municipals) i seguidament files de cadires emmagatzemades (també indispensables), abans de poder veure-hi els gegants."

I seguidament em preguntava: "No creus que quedaria millor que els vidres fossin nets, i que totes les figures dels gegants estiguessin davant de tot?"

Aquest comentari em va fascinar! Ho considero tan senzill de fer, i donaria una millora substancial a la plaça de la Mel i a la imatge de la cultura tradicional popular del municipi. És simplement ordre i aprofitar els recursos existents. Jo, fascinat, vaig afegir:

"Probablement si les figures de gegants estiguessin davant del vidre, els rajos del sol podrien danyar-les. Per això estan apartades. Però sabent-ho i en previsió, si s'instal·lés una pèrgola de fusta davant del vidre (donant-hi ombra) i en aquesta s'hi posés informació referent als gegants (foto, nom, constructor i any de construcció, entitat a qui pertany...) i un cortinatge impedís de veure la resta de coses emmagatzemades, crec que donaria un caire molt més interessant a aquests locals, als nostres gegants, a la plaça i al poble en general."

I es per això que ho vull aportar, en certa manera en nom d'aquesta amiga, a Esgriolem. I entre tots ho valorem, abans de poder-ho transmetre-ho, si s'escau, a l'Ajuntament.

Comentari de Xavi Novell Bulnes:

És ben bé com dius: tenim un aparador (que ja voldrien moltes botigues) per mostrar un magatzem. Suposo que posant una mica d'ordre al local, amagant els estris "lletjos" (cadires, bidons, taules...) i donant més protagonisme a les figures dels gegants s'aconseguiria transformar aquest espai en una mostra més que decent de la cultura popular del poble. I (ara m'arrisco) crec que l'Ajuntament no hi hauria de dedicar gaires recursos: els mateixos geganters, amb un cop de mà d'amics del poble, en un matí –amb botifarrada inclosa– podem transformar i endreçar aquest local.

Comentari de Dani Obiols:

És una bona observació, l’equip de Govern vam fer aquesta reflexió ara fa un temps, i vull comentar que estem treballant en dues línies diferents quant als equipaments municipals.

Una línia per flexibilitzar i agilitzar les reserves de les sales mitjançant la tecnologia i, en aquestes properes setmanes, se'n realitzarà la implantació amb les formacions pertinents a personal laboral i entitats.

La segona línia d’actuació és la de racionalitzar els espais destinats a emmagatzematge.

En aquest sentit, a principi de mes, vam enviar un formulari a totes les entitats demanant necessitats, espais ocupats i volum necessari per tal de classificar-los i d’adequar-los a les necessitats pràctiques i de manteniment. Aquest formulari ja ha estat respost per 8 entitats.

En tot aquest procés, i a mida que es vagin fent les actuacions, comptem molt amb la col·laboració de les entitats per fer aquesta actuació de la forma més adequada, ja que, com tu dius, la situació de deixadesa que vam trobar es evident.

Gràcies per l’aportació, Jordi.

[Hi ha també comentaris de Noe Numi, Ester Masplà i Lluïsa Coma que mostren conformitat amb aquesta proposta. Podeu seguir el dia dia de la pàgina Esgriolem! a Facebook]

Passeig per les Franqueses del Vallès

El dimarts 28 de gener de 2020, una quarantena de caminadors de Balsareny del grup de marxa nòrdica (abans, "A cent cap als 100"), que organitza la Diputació de Barcelona, ens vam traslladar al municipi de les Franqueses del Vallès, on vam gaudir d'una agradable caminada pel terme de Llerona, juntament amb les colles de Puig-reig, Sabadell i l'amfitriona.

Les Franqueses del Vallès és un municipi del Vallès Oriental que supera els 20.000 habitants. Té una extensió de prop de 30 km2, un territori majoritàriament agrícola però també amb moltes indústries, i agrupa cinc nuclis de població diferents: Corró d'Avall, Bellavista, Llerona, Corró d'Amunt i Marata. Ens van rebre l'alcalde, Francesc Colomé, la regidora d'Esports, Montse Vila, i la regidora de Gent Gran, Sònia Tena, que ens van fer una amena explicació del municipi. Després d'esmorzar vam fer un passeig planer d'uns 8,5 km; el temps era bo, de primer amb núvols i després amb sol, amb un airet fresquet a estones. L'itinerari previst va haver de ser modificat perquè les pluges recents havien deixat alguns camins impracticables; tot i així, la ruta finalment escollida va estar molt bé.

Entre altres llocs, vam visitar l'església de Santa Maria de Llerona, documentada al segle X; l'edifici actual, però, de creu llatina i tres absis, data dels segles XII-XIII i ha estat molt restaurat i modificat al pas dels anys. Hi destaca una pica baptismal de marbre, feta aprofitant un sepulcre d'origen romà; al segle XV, durant la guerra dels Remences, l'església es va fortificar i va acollir els pagesos revoltats.

També vam visitar el camp d'aviació de Rosanes, on durant la Guerra Civil es van fer unes pistes d'aterratge i equipaments per a l'aviació republicana, i els refugis de Can Riambau i Can Sorgues, que protegien els aviadors dels bombardeigs enemics; vam poder visitar el segon, tot i que el fons estava encara inundat, i el propietari del mas ens en va fer una interessant pinzellada històrica. I vam visitar el bonic Parc del Falgar i la Verneda, inaugurat fa encara no un any, amb un llac al centre, zones d'activitats lúdiques i físiques i camins planers per passejar-hi.

De tornada al Casal on havíem esmorzat, els caminants dels quatre grups vam menjar el dinar que ens portàvem i vam tornar a l'autocar per desfer el camí cap a Balsareny. Cal agrair l'atenció acurada del Patronat Municipal d'Esport de les Franqueses i, pel que fa als balsarenyencs, l'organització impecable del nostre grup, a càrrec de l'Ajuntament i del CEB, amb la Noèlia, el Diego i l'Alfred al capdavant. El 27 de febrer podrem gaudir de la caminada que prepara el grup de Puig-reig.

R. Carreté

Fotos: A. Selgas

Els Pastorets tanquen la temporada amb èxit

El dia 19 de gener va tenir lloc la quarta representació, i última de la temporada, de l'obra Els Pastorets o l'adveniment de l'infant Jesús, de Josep M. Folch i Torres. 



La temporada havia començat, com sempre, el dia de Nadal, i les funcions d'entremig van ser els dies 29 de desembre i 12 de gener. Sota la direcció de Climent Ribera, i amb pràcticament tots els papers doblats, el grup ha mobilitzat, com cada any, més d'un centenar de persones, comptant actors i actrius, dansaires i tècnics de tramoia, vestuari, maquillatge, llum, so, taquilla i servei de bar.  



Igual que l'any passat, el nombre d'espectadors ha estat elevat i han donat mostres d'haver-s'ho passat bé; han pogut gaudir amb les innovacions d'estètica i dinàmica escènica, i ha aplaudit llargament al final de cada funció, cosa que fa que la junta de l'associació estigui més que satisfeta. 



La venda d'entrades s'ha distribuït entre la l'adquisició anticipada per internet (un 56%), venda anticipada presencial (un 21%) i en taquilla els dies de representació (un 32%). 




Les novetats de la temporada han estat el canvi del personatge d'en Rovelló pel de la Rovellona, més un decorat nou (dos rompiments de bosc) i millores en el vestuari i en la il·luminació. També s'ha estrenat un lloc web nou i un disseny nou per al cartell anunciador. 

En acabar la quarta funció hi va haver un ressopó en què la presidenta de l'entitat, Mercè Farràs, el president d'honor, Mn. Joan Bajona, i el director artístic, Climent Ribera, van agrair la bona feina de tot l'equip i van encoratjar tothom a continuar en aquesta línia. No hi van mancar unes sentides paraules evocant el nostre vicepresident, Esteve Díaz, que viurà en el record de tots. 




El dia 26 de gener hi va haver l'assemblea general extraordinària per valorar com ha anat tot plegat i escoltar comentaris i propostes de millora per al futur, i el tradicional dinar de germanor que va posar fi a una temporada que ha deixat un bon regust i moltes ganes de continuar fent una feina tan bonica amb la mateixa il·lusió. Volem donar les gràcies a tothom que hi ha participat i a tothom que ens ha vingut a veure; desitjar-vos que us ho hagueu passat molt bé i que l'any que ve hi puguem tornar.

Els Pastorets de Balsareny

Fotos: Jordi Sarri / Txus Garcia / J. Vilanova / R.C..

La Biblioteca informa

Visites escolars: col·laboració Escola Guillem i Biblioteca Pere Casaldàliga

Aquest mes de gener acabem les visites ‘formals’ que fan cada curs els alumnes de l’Escola Guillem a la Biblioteca. Les vam iniciar al mes de novembre amb els alumnes de 1r i durant aquests  darrers tres mesos han passat des del petits de P3 fins als més grans, els de 6è.

La biblioteca pública contempla entre les seves funcions més representatives la de promoure el desenvolupament d’habilitats i competències informatives, així com la de desvetllar el gust per la lectura. I, en aquest sentit, fa anys que les biblioteques que configuren la Xarxa de Biblioteques Municipals, de la qual forma part la Biblioteca Pere Casaldàliga, inclouen la realització de visites escolars en els seus programes de formació d’usuaris, activitat que s’ha consolidat com una de les més esteses a l’hora de donar a conèixer les biblioteques als centres d’ensenyament. 

Tenim com a base el programa formatiu ‘Exploradors de biblioteques’, que pauta els objectius  de cada visita i adapta els continguts a l’edat dels infants, de manera que quan acaben 6è de primària hagin assolit les competències necessàries per fer un bon ús dels serveis de les biblioteques i ser autònoms en la cerca d’informació.

Aquests visites tenen molt bona acollida entre l’alumnat i també entre els mestres, ja que es plantegen activitats dinàmiques i participatives per tal que aprenguin molt al mateix temps que s’ho passen molt bé.

Dèiem al principi de la notícia que hem acabat les visites ‘formals’, ja que durant el que ens queda de curs esperem rebre més visites dels alumnes de l’Escola Guillem. A partir d’ara, però, seran visites a demanda, adaptades a interessos concrets de cada classe, com per exemple visitar una exposició, cercar informació per a un treball, assistir a algun laboratori de lectura...

Volem clubs de lectura infantils!

Sí, volem ser un espai on els infants comparteixin la seva passió lectora, i veure’ls créixer literàriament i literalment. L’any passat vam fer un primer intent, però va ser ‘intent fallit’  (agendes mooolt ocupades),. Tot i això, no desistim.

Volem que els infants llegeixin i s’ho passin bé; per això oferim la possibilitat de participar en els dos clubs de lectura adreçats als nens i nenes que vulguin llegir i compartir les seves impressions: el Club Petits i el Club Grans. 

Els objectius són:

- El foment de la lectura.

- El desenvolupament del pensament crític.

- La millora de l’expressió oral. 

- El treball creatiu a partir de les lectures.

El Club Petits és el grup de lectura infantil pensat per a nens i nenes de 8 a 9 anys. Els participants es reuniran mensualment  per comentar el conte triat. Així podrem conversar i parlar de temes tan diversos com la importància de l’amistat, la llibertat i el respecte, descobrir monstres dins la biblioteca, gaudir de magnífiques il·lustracions, gaudir amb històries de por, de riure i un munt d’experiències!

El Club Grans és el grup de lectura infantil adreçat a nois i noies de 10 a 11 anys de la nostra biblioteca. Es reuniran amb la dinamitzadora un cop al mes per comentar la lectura que han realitzat a casa. Descobriran escriptors ben diversos, com ara Jaume Copons, Anna Cabeza, Rodolfo del Hoyo, Roald Dahl, Susie Hodge o Luke Pearson.  

Els objectius són clars: gaudir de la lectura, assimilar-la, ser capaç de reflexionar-hi i ser crítics i, finalment, tenir més ganes de llegir noves propostes.

Si hi esteu interessats, contacteu amb la Biblioteca i mirarem d’acordar el dia més adient per a la trobada mensual.

Ana Pérez Hidalgo

Fotos: Ana Pérez Hidalgo