Història del Violí

ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICA

És reconegut com un dels instruments amb més pes dins la història de música donat que els seus tons expressius s’adapten a una gran varietat d’estils. Durant el segle XVI, va sofrir una gran expansió i va esdevenir un instrument molt popular entre les diferents capes de la població (tant podia ser tocat per plebeus pertanyents a les classes considerades més baixes, com per nobles pertanyents a les altes esferes de la societat d’aquells temps). A data, present el violí  continua essent un instrument universal i versàtil i amb de reconeguda importància sobretot en la música considerada “clàssica”. 

El desenvolupament del violí modern ha estat gradual i complex, evolucionant a partir d’una varietat d’altres instruments de corda com per exemple, la lira en forma de pera, que es trobava a Europa fins al segle IX i que inicialment es tocava en posició vertical (posteriorment aquesta posició va canviar, inclinant-se). També el violí reflecteix clarament la influència del rabab de dues cordes, que es tracta d‘una violeta àrab introduïda a Europa occidental al segle XI. En última instància, també recull influències procedents del rebec de tres cordes, aparegut a Espanya entre els segles XI i XIII, probablement arran de les croades.  El rebec es recolzava generalment sobre el pit o sota la barbeta i era molt utilitzat pels trobadors dels segles XIII-XV per acompanyar el cant i el ball. Queda palès que els instruments de corda tenen una llarga trajectòria en la música folk, però el violí només va ser plenament reconegut quan va començar a ser acceptat entre les diferents corts reials.

La majoria d’historiadors coincideixen que el violí actual va sorgir a principis del segle XVI al nord d’Itàlia, una zona que mantindria la tradició de violí durant els segles següents. L’auró i l’avet, els dos tipus de fusta més afavorits pels fabricants de violí aleshores i des d’aleshores, estaven fàcilment disponibles a la regió de Llombardia. La ciutat de Brescia, situada als peus dels Alps, va ser la més primerenca a excel·lir en l'elaboració de violins, però Cremona, seu dels luthiers més famosos del món, Giuseppe Guarneri, Antonio Stradivari i la família Amati, ha quedat lligada per sempre a l’art de fer violins.