Ets part de casa, nen

CINC MINUTS

Som gairebé en un altre Nadal i em plau fer-vos arribar, a títol de felicitació, la meva afecció a llegir. Sí, pel fet de poder llegir, avui de nou tinc l’oportunitat de retrobar-me amb la columna de reflexió de Martí Gironell, la qual voldria que igual que m’omple a mi, us omplís de pau compartida i avinguda amb els acords de casa.

“Estic llegint el llibre de l’Alba Castellví Educar sense cridar, d’Angle Editorial. I l’altre dia vaig arribar al capítol titulat “Parlar amb els fills per construir la convivència i resoldre problemes”, que arrenca amb la importància de construir acords. I ens recorda que, segons el diccionari, un acord és un pacte pel qual cessen les desavinences. I sense deixar el diccionari, veiem que fer una cosa d’acord és fer-la amb aquella unió que resulta d’una manera comuna de sentir, de pensar o d’obrar. Per això és important que uns i altres puguem explicar com ens sentim davant dels problemes de convivència. Castellví sosté que com que les desavinences provoquen malestar i a casa ens hi volem trobar bé i volem que s’hi trobi bé tothom, conèixer la manera de poder-nos avenir és fonamental. I em va fer pensar. Per això els proposo de substituir “casa” per “país” i “nen” per “comunitat”. Castellví afirma que un nen que pugui aprendre a arribar a acords serà més flexible, respectuós i establirà millors relacions.

Com podem arribar a acords a casa amb el nen? Buscar un moment adequat, parlar de com ens sentim davant del problema, explicar que necessitem la seva ajuda, demanar-li idees... 

Cinc minuts són cinc minuts i no vull sobrepassar-los, per això us desitjo Bon Nadal a tothom.

Josep Gudayol i Puig