La més gran pobresa! Avui també és la nostra

PUNTA DE BRAU

Avui em plau, des d'aquesta secció, fer-vos arribar la següent gran reflexió que ens condiciona a tots sobre la pobresa i la llibertat.

«Edicions Cal·lígraf, una petita editorial de Figueres, ha tingut l’encert de reeditar el llibre Ell, a la presó, una crònica en la qual el polític Josep Puig Pujades narra la seva experiència a la presó arran dels fets d’octubre de 1934. Es tracta d’una autèntica joia, que va aparèixer el 1938 (a les acaballes de la guerra civil) i que, fins avui, només podia trobar-se a les biblioteques o a les llibreries de vell. En el llibre, el polític figuerenc, que ocupava el càrrec de comissari delegat de la Generalitat en el moment en què es va produir la revolta, reflexiona sobre tots aquells aspectes associats a la reclusió, des dels més aparentment trivials (que, en la monotonia de la presó, adquireixen una altra dimensió) fins als més transcendents; tot plegat, amb una redacció acurada, a voltes poètica i sempre intimista. La crònica està escrita en tercera persona i, més enllà dels aspectes personals (que no obvia), el llibre té la vocació de convertir-se en una reflexió sobre la pèrdua de llibertat, “la més gran pobresa que pugui patir-se”, tal com la defineix el mateix Puig Pujades.» (Keep Calm; Pere Bosch i Cuenca, diari Avui, dimarts 20 d'agost de 2019).

Recordo encara de Puig Pujades: «sols els que hem portat grillons, sols els que hem sentit tancar al darrera nostre les portes de la presó, podem comprendre el valor veritable de la paraula llibertat».

I recordo, també, que tenim a diferents presons de casa nostra dones i homes privats d'aquesta tan preuada llibertat, persones que no mereixen viure lluny de les respectives famílies en unió i amistat, ja que són fruit d'una pobresa política (no democràtica), col·lectivament parlant.

Josep Gudayol i Puig