El plaer d'explicar-ho

OPINIÓ

Sense voler descobrir res de nou, em plau recordar que "per la boca s'escalfa el forn". Això ho dic perquè acabem de deixar enrere un altre any la Setmana de la Joventut, i ja en fa setze. Setze anys d'aquest aliment cutlural i quotidià del qual tots els pobles tenen necessitat per tal de ser pobles. Setze anys de participar-hi sense ésser a l'organització. M'explico: Situem-nos, per tal de recordar que durant tots aquests anys diferents generacions de joves han sigut les protagonistes d'aquest esdeveniment, cosa que alguns podrien trobar rara, en una de les nits en què és protagonista el carrer, i el balcó de casa meva, on rebo una felicitació nocturna que m'omple de satisfacció. Aquest petit i gran acte matinal va ser idea d'en Miquel J. i suposo que va ser aprovat per tots els membres de l'organització.

Cap a les dues de la matinada rebo el crit i la felicitació mitjançant el nomenament del meu cognom: Gudayol, Gudayol! Durant uns segons, i sortint de l'estat de somnolència em desperto i surto al balcó en calçotets. I em plau donar les gràcies i presentar-me tal com soc físicament, aquesta persona oberta sense cap mena de prejudici, amb la visió parcial de la meva nuesa, sense voler ferir cap sensibilitat del nombrós grup de persones que m'honoren en fer-me adonar que encara soc viu. És una sort veure un poble que estima i vol transmetre any rere any la il·lusió fent-me recordar que jo també vaig ser jove. Gràcies i per molts anys!

Josep Gudayol i Puig