Una magnífica “novel·la negra del Pirineu”

Presentació de Morir a cavall dels vents, 
de Jordi Corominas i Llorenç Planes

El dia 8 de juny, com a complement d’una intensa jornada en què els Amics de Ramon Cabana van commemorar amb diversos actes el quart aniversari de la defunció del sacerdot i escriptor que havia deixat empremta a Balsareny, es va presentar a la Biblioteca Pere Casaldàliga la novel·la Morir a cavall dels vents, dels balsarenyencs Jordi Corominas i Llorenç Planes, publicada per Editorial Andorra amb tant èxit que la primera edició es va esgotar en dos dies; la que es presenta avui és ja una segona edició.

Jordi Corominas i Llorenç Planes no s’estrenen pas com a escriptors amb aquest llibre, ja que tots dos tenen una trajectòria de publicacions –de filosofia i de pedagogia, entre altres– prou extensa i interessant. Però sí que s’estrenen com a autors de ficció, i de ficció policíaca. I ens n’hem de felicitar, perquè el resultat d’aquesta decisió, la seva òpera prima, és una novel·la molt recomanable.

Morir a cavall dels vents presenta una trama complexa, pròpia de la literatura d’intriga: allò que aparentment va ser una mort accidental, la d’un corredor de la prestigiosa cursa “Cavall dels vents” de la Serra del Cadí, desperta al cap de quatre anys en la unitat dels Mossos d’Esquadra de Puigcerdà la sospita que podria haver-se tractat d’un crim molt sofisticat. El sergent Grabulosa i els seus col·laboradors obren una investigació que, de mica en mica, els anirà introduint en ambients molt inesperats: membres de la màfia russa i de la màfia xinesa, contrabandistes, traficants d’anabolitzants i d’altres formes de dopatge esportiu, fins a descobrir un rerefons històric també inquietant: alguna mort no accidental durant la retirada de l’exèrcit republicà el 1939 i també alguna altra, després, al camp de concentració d’Argelers; o la mort d’uns refugiats jueus que passaven la frontera fugint del nazisme.

El protagonista principal és l’entorn geogràfic: el Pirineu català, a cavall de tres estats: l’andorrà, l’espanyol i el francès, un àmbit grandiós que les descripcions del text ens fan veure i viure; un paisatge de gran bellesa, però també un lloc ominós, de fugida, de refugi i de dolor, en moments dramàtics de la història. Hi ha una presència detallada i viscuda d’ indrets molt concrets d’aquests àmbits que els autors coneixen tan bé, de munyanyes i ermites, d’entranyables petits pobles ocults; molts llocs reals i ben reconeixibles, incloent-hi restaurants com ca l’Amagat de Bagà, el Galet de Puigcerdà, cal Basté d’Estana i altres; però també, quan escau, llocs més exòtics per a nosaltres, com el Shisha Pangma tibetà, que ells dos també han trepitjat de debò. I hi destaca la presència constant del vent: tramuntada, llevantada, gregal, migjorn, ponent, i encara el vent de Carcanet o el vent del forat de la Seu.

En la complexa trama de l’obra, resolta en una giragonsa final inesperada que òbviament no hem de revelar, hi destacaríem algunes singularitats. En primer lloc, ja hem parlat de la precisió dels entorns geogràfics. Segonament, la descripció dels personatges principals i també dels secundaris, un retaule de tipus molt característics i ben dibuixats, que ajuden a fer atractiva la lectura. I un altre recurs narratiu a considerar són els continus salts en l’espai i en el temps, que trenquen la línia cronològica dels fets narrats amb flashbacks que ens remeten a episodis del passat relacionats amb els del present.

Convé ressaltar el llenguatge que s’hi fa servir: un llenguatge, quan és descriptiu, molt acurat i precís, i que es converteix, quan es posa en boca dels personatges, en una variada gamma de registres dialectals, entre els quals els parlars d’Andorra i de la Cerdanya, però també el  nord-oriental de l’agent gironina Marta i l’hilarant “xava” de la pija agent barcelonina Lídia; per no esmentar com s’estrafà faceciosament la fonètica de personatges russos, xinesos i d’altres procedències geogràfiques. I tot amanit amb abundor d’expressions populars, frases fetes i refranys que enriqueixen el text i el fan amè.

Hi destaca encara el domini d’aspectes tan diversos com la psicologia, la informàtica i les tecnologies de la comunicació, la veterinària, la balística, l’entomologia, procediments forenses, policials i jurídics, medicines i teràpies alternatives, l’acupuntura, el ioga... També els usos i costums de cultures i religions diverses: la catòlica, és clar, però també l’hebrea i la budista. I no hi manca tampoc un racó per a la poesia i les reflexions filosòfiques. Els autors hi ha abocat el sac i obsequien el lector amb una riquesa d’idees que fan que gaudeixi el conjunt molt més enllà del que gaudiria una simple novel·la “de lladres i serenos”. És molt més que això, i hom se n’adona de seguida.

 

Si pertot arreu trobem pistes que ens denoten com els autors s’han divertit escrivint aquesta novel·la, un dels més significatius el trobem en la tria dels noms dels personatges. Són personatges de ficció, òbviament, i el lector corrent no hi trobarà més que una decisió convencional; però als lectors de Balsareny ens sorprendrà que quan surt una infermera es digui Sallés; quan surt un metge, es digui Matamoros; quan surt un rector vell, es digui mossèn Leandre; quan surt un psicòleg, es digui Bonals... També hi figura un Francesc Riera “conegut per tothom com el Puntes”, un Jaume Coll, i potser d’altres que se m’escapen. És com una picada d’ullet als orígens dels autors, però també al seu entorn d’amistats: els noms dels personatges Salvador Grabulosa, Carles Sampedro, Llorenç Pedrals i Josep Òdena corresponen a persones reals, igual que els cognoms Casamitjana, Delgado, Planes o Perdigó, que hi surten; i l’obra en conjunt va dedicada a dos grans amics llurs ja traspassats, Ramon Cabana i Pep Girabal, els noms dels quals s’atribueixen a personatges importants del llibre.   

En resum: una novel·la excel·lent que fa de molt bon llegir, i que ens fa pensar en la possibilitat d’una continuació, que esperaríem amb candeletes –oi més sabent que l’Editorial Andorra, vist l’èxit d’aquesta òpera prima, ha decidit obrir una col·lecció dedicada exclusivament a la novel·la negra: Llorenç i Jordi, gràcies i enhorabona... i a tornar-hi, que se us ha girat feina!

Ramon Carreté

Vegeu imatges d’aquest acte i ressenyes d’altres presentacions del llibre en aquest enllaç.