Lluís Casaldàliga Guitart

Fa unes setmanes ens va deixar en Lluís Casaldàliga Guitart, conegut com “El Lluís Pastisseret”, una persona treballadora, inquieta, honesta i coneixedora com ningú de tots els racons i raconets del nostre municipi. 

En Lluís va quedar vidu a l’edat de 29 anys, després de 9 mesos de matrimoni, del qual en  nasqué la seva filla Montserrat, i morí als 94, el dia 25 de juliol d’enguany. 

Durant aquesta llarga etapa de la seva vida, s’involucrà en moltes activitats, deixant en totes elles la seva petjada. Algunes d’aquestes foren les següents:Va estar 30 anys, més o menys, a la junta del Casal Verge de Montserrat, on tingué el càrrec de vicepresident. A més d’això, es va dedicar a portar les terres propietat de la mateixa entitat, plantant patates, tomàquets i tota mena de fruits de l’hort, un hort immens, i cuidant que tot el fruit estigués en bones condicions tot l’any. El cost de la matèria prima, tot sortia de la seva butxaca. Sempre estava a punt per fer el que fos, perquè les monges que regien la residència estiguessin ben assistides i per fer qualsevol cosa que fos al seu abast. Durant aquest temps, es construí el pavelló nou, que en deien llavors, situat a banda esquerra entrant, només amb els beneficis que quedaren després de muntar un festival a la plaça de l’Església, que, tal com deia ell mateix i els que formaven la junta, llavors, estaven ben espantats, per si no podien treure els diners suficients per fer-ho; però el resultat fou molt positiu i es va poder edificar el dit pavelló, que prou falta feia. Ara en l’actualitat, en fer les últimes reformes, l’enderrocaren i van construir-ne un de millor. 

Fou, també, president de la societat de caça, pesca i ocellaire fins que aquestes entitats creixeren i es transformaren en tres. Ell, però, continuà com a president dels caçadors, durant molts anys. Anava a la Federació i a reunions que aquesta convocava i no demanava mai que se li donés res. També ell mateix anava a buscar conills per poder-los engegar al bosc i així l’endemà poder sortir  a buscar-los. Anava, també, a buscar-ne per poder-los criar i cuidar-se’n ell mateix en uns conillers que tenia a casa seva, i també, com no, d’una manera altruista. O sigui que li va costar un  xiquet car, però ho feia amb molt de gust. Quan ell ho va deixar, molts presidents que van entrar després, anaven a casa seva a demanar consell. Aquí s’hi va passar uns 25 anys. 

També va ser regidor, a l’Ajuntament, com a tinent d’alcalde, al costat d’en Jaume Rabeya. Sempre estava a punt per fer el què fos, se’n recorden moltes coses bones, encara que, com passa sempre, també va rebre moltes crítiques. Com tothom, va tenir els seus moments, bons i no tan bons, com els han pogut tenir totes les persones que hi hagin passat amb càrrecs directes. A la casa gran foren 12 anys, en què va portar amb responsabilitat tot el que li va venir. 

Com a faceta de la seva vida, li agradava molt la terra. El seu hobby era cuidar-se d’una vinya que tenia a prop del castell i així tenia el vi fet per tot l’any i per a ell mateix, del qual sabia que no hi havia res de matràfola. Més d’una vegada, havien vingut els nens de l’escola Guillem, perquè els ensenyés la manera com es cuidaven i es tractaven els raïms. A més, també hi anava molta gent gran, perquè en volien aprendre i ell molt amablement els ho ensenyava. Però, com que la vinya porta molta feina, s’hi passava moltes hores; fins i tot, ja cap al final, com que ja no podia gaire, ho feia de genolls a terra, i així, més o menys, podia fer la seva feina. 

També va ser 20 anys membre de l’Agrupació Forestal i de la seva junta, que engloba els municipis de Balsareny, Gaià i Sallent, de la qual va ser un dels fundadors. Quan només sentia parlar que hi havia foc en algun indret, de seguida s’interessava on podia ser, i, quan l’havien localitzat, ja estava al peu del canó, per poder dirigir l’operació. Com a exemple, abans no tinguéssim els grans incendis dels anys 80 i 90, l’any 1986 va participar molt activament a extingir els de Gaià (300 Ha), Sallent (3.000) i el gran foc de Montserrat. 

Aquestes anècdotes han sorgit de molts companys seus que fa molts anys sortien a caçar junts i altres que varen tenir relació amb ell. Tots, ben segur, el recordaran per sempre amb afecte. 

El Lluís, en resum, era una persona molt admirada i respectada per tothom qui el va tractar.

Balsareny, setembre del 2018

Família Boixadera Casaldàliga i amics