Enraonar, mots, Starman

CINC MINUTS

Enraonar, mots, starman! Els meus referents literaris

Martí Gironell, Isabel Clara Simó i Anna Carreras, periodistes i escriptors col·laboradors del meu diari ‘El Punt Avui’ han sigut alguns dels meus referents literaris durant el passat mes d’agost, que m’han omplert de pau reflexiva.

Permeteu-me fer-vos arribar uns paràgrafs relacionats amb les tres expressions del titular, que poden ser coincidents o no, però que sí que us transmeto amb tota la força del meu cor. En primer lloc m’ha sorprès tornar a recordar el verb enraonar, ja que el pare i la mare me l’havien fet arribar als anys quaranta, dient-me “apa, ara enraonarem!”.

Martí Gironell: Enraonar. «Això és el que va demanar el president Quim Torra al nou president espanyol Pedro Sánchez. Sí, ho han fet, tal com Sánchez ja ho havia manifestat abans de ser a la presidència d’Espanya. Dialogar, parlar; però avui, de nou, en els nostres dies, enraonar. »

Isabel Clara Simó: Mots. «Poques vegades he llegit un llibre tan didàctic! Jordi Sedó, “Els secrets del Planeta Mots”. La terra és coberta de mots, i no hi ha altra forma de vida. Les discussions, els moments de tendresa són vius i reals. L’objectiu és que parlant de mots, els joves – es tracta d’un llibre juvenil – vagin aprenent, fins i tot conceptes complicats de la llengua. »

Anna Carreras: Starman. [Sense falsa modèstia, em coneixeu prou bé, no tinc ni idea del mot starman, però puc deduir que es deu tractar d’una paraula mitològica de novel·la]: «Home de les estrelles, no oblidis mai que tu i jo ens hem posat calents a les escales d’una basílica, hem abandonat el dinar intacte a la taula de qualsevol restaurant i hem deixat de deixar la pàgina en blanc. [...] Com deia Nietzsche, tot el que es fa per amor es fa més enllà del bé i del mal. » Starman.

Josep Gudayol i Puig