Balsareny a favor de la pau

BALSARENY AVUI

Balsareny a favor de la pau: la democràcia en contra del terrorisme

El passat dia 17 d’agost de 2018 va fer un any del terrible atemptat a Barcelona. Igualment s’acomplia un dia més tard, també, el de Cambrils. Balsareny va recordar aquests fets al mig dia davant de l’Ajuntament, en què ciutadans locals van fer 5 minuts de silenci en solidaritat envers totes les víctimes del terrorisme. Tot seguit va tenir lloc la lectura del Manifest en memòria de les víctimes dels atemptats terroristes, que transcrivim en gran part a continuació:

«Els dies 17 i 18 d’agost de 2017 han quedat marcats a la retina de tots els ciutadans del nostre país. Els cruents atemptats perpetrats per Estat Islàmic a la Rambla de Barcelona i al Passeig Marítim de Cambrils, que van provocar 16 víctimes mortals i més d’un centenar de ferits, van ser un cop dur per a tots i totes nosaltres. Però, la resposta cívica i pacífica de la ciutadania va ser la millor resposta. Avui, un any després, reiterem la nostra ferma condemna d’aquells atemptats i, com no pot ser d’una altra manera, volem recordar i homenatjar a les víctimes d’aquells actes terroristes i reiterar el suport a tots els familiars i amics.

»Un dels pilars fonamentals de les societats democràtiques i civilitzades és que sota cap concepte es pot atemptar contra la vida humana, en nom de res i de ningú.

»En aquells dies tan complicats i durs que tots tenim molt presents reivindiquem l’excel·lent tasca desenvolupada pels cossos d’emergències, de seguretat, mèdics, de prevenció, institucions, organitzacions i, molt especialment, les institucions del nostre país, i al front d’elles els màxims responsables dels cossos de seguretat i mossos, que van fer front a les conseqüències dels atemptats responent amb una gran professionalitat davant la gran adversitat i dificultat del moment. No podrem agrair mai prou la tasca que van dur a terme tantes i tantes persones, posant en perill les seves pròpies vides i combatent a un dels enemics més cruents de la nostra època: el terrorisme.

»I avui també recordem tots aquells ciutadans i ciutadanes que van col·laborar i ajudar en aquells dies tràgics. El 17 i 18 d’agost del 2017 vam demostrar al món i a nosaltres mateixos l’esperit solidari, obert i col·laboratiu de la nostra societat. […]

»Avui, milers de persones ens trobem davant dels nostres ajuntaments, a la Rambla de Barcelona i a Cambrils, perquè junts som més forts, perquè som un sol poble, també contra el terrorisme. I el millor homenatge que podem fer a les víctimes, als familiars i als amics és refermar el nostre compromís granític amb la democràcia, la tolerància, el respecte, la llibertat i la pau. A totes les víctimes, ferits, familiars i amics: sempre sereu presents en la nostra memòria i en la d’aquest país.

»No tenim por, som gent de pau. 17 d’agost de 2018. »

Diego Galera Morales: Sonetos de los Santos II

Parlar de Diego Galera és parlar d’un poeta adoptiu balsarenyenc. Galera, molt conegut en el camp de la mística, presentarà properament un segon volum dels seus “Sonetos de los Santos”. Amb aquesta nova publicació, Diego Galera haurà publicat unes deu obres.

Galera ha manifestat a Balsareny Avui que, com de costum, sempre que presenta un nou llibre al mercat, pensa tenir el contacte amb la responsable de la Biblioteca Pere Casaldàliga i el filòleg Ramon Carreté, per tal de rebre el seu assessorament i suport en la presentació del llibre.

«Estos Sonetos de los Santos nacieron porque siempre nacen de alguna manera. Fue hacia 1988, gracias a que mi hermano, conocedor de mi estilo, me animaba a concursar en el Premio de Poesía Mística Fernando Rielo o al Premio de Poesía Religiosa de San Lesmes, Burgos. »

Paràgraf pertanyent a la contraportada del llibre. A la coberta, de paper setinat, hi podem veure una magnífica fotografia de la família sagrada de Jesús. Vegem aquí un dels sonets del llibre:

Soneto a San Juan de la Cruz

Déjame que me acerque a tu historia

con arrimo y sin arrimo; como quiera

la paloma volar; como volar quisiera.

A oscuras dejar del alma memoria.

Volver Juventud, infancia ilusoria.

Y deshaciéndome en verso te diera

el culto que bien mereces. Debiera

de la noche oscura a mayor gloria

viniendo el viento que se aproxima

subir contigo a lo más alto de la cima.

Pues ante mí, también hallo Carmelo.

La vista agudizo más allá del otero

buscando a mi pecho amparo. Quiero

conocer el azul nítido del cielo.

‘Araguaia amb el Bisbe Casaldàliga’, juny 2018

Enguany, la programació de l’associació Araguaia ha estat atrevida. Ha aconseguit fer memòria celebrativa de tres esdeveniments importants per a la vida socioekklesial de base de l’Amèrica Llatina i també de Catalunya: celebrar els 30 anys de trobades, els 90 anys de vida del bisbe Pere Casaldàliga i la seva presència solidària i profètica al llarg de 50 anys vivint a Brasil. La memòria celebrativa d’aquests senyals de vida fan un pont solidari entre el Nord i el Sud global i es va desenvolupar amb una temàtica encara desafiant en ple segle XXI: la igualtat de gènere.

Va ser una setmana intensa i gratificant en la qual vaig tenir la gran alegria de participar, celebrar i compartir reflexions i experiències amb persones de diferents grups com Justícia i Pau i representants de l’Agenda Llatinoamericana, a més a més de l’ Associació Araguaia que va organitzar la setmana. Les trobades van ser a Tarragona, Manresa, Balsareny (on es va celebrar la trobada anyal de l’Associació Araguaia) i, finalment, Girona.

Aquestes trobades van renovar la meva esperança en percebre en les persones amb qui vaig conviure el compromís amb la Justícia social, la solidaritat i la igualtat.

A continuació faig un breu resum de les  experiències reflexionades i compartides al llarg de la setmana.

Igualtat de gènere en recerca de transformació

La igualtat de gènere està guanyant força en el debat públic a Amèrica Llatina. Gairebé 23 milions de dones han entrat al mercat de treball els darrers 10 anys, han assolit un espai més gran a la societat i han estat més protegides per les lleis. Mentrestant un 50% de les feines que fan encara són precàries. El 25% de les llatinoamericanes de menys de 20 anys ja són mares i la violència masclista està incrustada a la societat.

Els avenços, lents i heterogenis, han tingut resultats diferents a cada país. Manca, sobretot, crear millors condicions per tal que puguin exercir els drets conquerits segons revela l’estudi Global Gender Gap Report 2017.

La qüestió de la igualtat de gènere és un tema estimat tant pels moviments feministes com per les teologies feministes. Reflexionar, debatre, sobre la qüestió de la igualtat de gènere és fonamental en els nostres dies, principalment perquè encara no és una realitat en les nostres societats ni en les nostres esglésies. La desigualtat de gènere és un problema que afecta les dones de tot el món, principalment a aquelles que viuen a la part inferior de la piràmide social, les dones pobres, dones de pell negra, dones indígenes, dones lesbianes... Les religions també reprodueixen la piràmide social i en elles també trobem les dones a la base de la piràmide religiosa, per això és important comprendre la desigualtat religiosa de manera cultural i religiosa.

Com ja hem vist, la desigualtat no afecta totes les dones de la mateixa manera...

[De l’article d’Isabel Félix a ‘Araguaia amb el Bisbe Casaldàliga’, carta núm. 89, juny 2018]

Josep Gudayol i Puig