BALSARENY AVUI
Balsareny a favor de la pau: la democràcia en contra del terrorisme
El passat dia 17 d’agost de 2018 va fer un any
del terrible atemptat a Barcelona. Igualment s’acomplia un dia més tard, també,
el de Cambrils. Balsareny va recordar aquests fets al mig dia davant de
l’Ajuntament, en què ciutadans locals van fer 5 minuts de silenci en
solidaritat envers totes les víctimes del terrorisme. Tot seguit va tenir lloc
la lectura del Manifest en memòria de les víctimes dels atemptats terroristes,
que transcrivim en gran part a continuació:
«Els dies 17 i 18 d’agost de 2017 han quedat
marcats a la retina de tots els ciutadans del nostre país. Els cruents
atemptats perpetrats per Estat Islàmic a la Rambla de Barcelona i al Passeig
Marítim de Cambrils, que van provocar 16 víctimes mortals i més d’un centenar
de ferits, van ser un cop dur per a tots i totes nosaltres. Però, la resposta
cívica i pacífica de la ciutadania va ser la millor resposta. Avui, un any
després, reiterem la nostra ferma condemna d’aquells atemptats i, com no pot
ser d’una altra manera, volem recordar i homenatjar a les víctimes d’aquells
actes terroristes i reiterar el suport a tots els familiars i amics.
»Un dels pilars fonamentals de les societats
democràtiques i civilitzades és que sota cap concepte es pot atemptar contra la
vida humana, en nom de res i de ningú.
»En aquells dies tan complicats i durs que tots
tenim molt presents reivindiquem l’excel·lent tasca desenvolupada pels cossos
d’emergències, de seguretat, mèdics, de prevenció, institucions, organitzacions
i, molt especialment, les institucions del nostre país, i al front d’elles els
màxims responsables dels cossos de seguretat i mossos, que van fer front a les
conseqüències dels atemptats responent amb una gran professionalitat davant la
gran adversitat i dificultat del moment. No podrem agrair mai prou la tasca que
van dur a terme tantes i tantes persones, posant en perill les seves pròpies
vides i combatent a un dels enemics més cruents de la nostra època: el
terrorisme.
»I avui també recordem tots aquells ciutadans i
ciutadanes que van col·laborar i ajudar en aquells dies tràgics. El 17 i 18
d’agost del 2017 vam demostrar al món i a nosaltres mateixos l’esperit
solidari, obert i col·laboratiu de la nostra societat. […]
»Avui, milers de persones ens trobem davant dels
nostres ajuntaments, a la Rambla de Barcelona i a Cambrils, perquè junts som
més forts, perquè som un sol poble, també contra el terrorisme. I el millor
homenatge que podem fer a les víctimes, als familiars i als amics és refermar
el nostre compromís granític amb la democràcia, la tolerància, el respecte, la
llibertat i la pau. A totes les víctimes, ferits, familiars i amics: sempre
sereu presents en la nostra memòria i en la d’aquest país.
»No tenim por, som gent de pau. 17 d’agost de
2018. »
Diego Galera Morales: Sonetos de los Santos II
Parlar de Diego Galera és parlar d’un poeta
adoptiu balsarenyenc. Galera, molt conegut en el camp de la mística, presentarà
properament un segon volum dels seus “Sonetos de los Santos”. Amb
aquesta nova publicació, Diego Galera haurà publicat unes deu obres.
Galera ha manifestat a Balsareny Avui
que, com de costum, sempre que presenta un nou llibre al mercat, pensa tenir el
contacte amb la responsable de la Biblioteca Pere Casaldàliga i el filòleg
Ramon Carreté, per tal de rebre el seu assessorament i suport en la presentació
del llibre.
«Estos Sonetos de los Santos nacieron porque
siempre nacen de alguna manera. Fue hacia 1988, gracias a que mi hermano,
conocedor de mi estilo, me animaba a concursar en el Premio de Poesía Mística
Fernando Rielo o al Premio de Poesía Religiosa de San Lesmes, Burgos. »
Paràgraf pertanyent a la contraportada del
llibre. A la coberta, de paper setinat, hi podem veure una magnífica fotografia
de la família sagrada de Jesús. Vegem aquí un dels sonets del llibre:
Soneto a San Juan de
la Cruz
Déjame
que me acerque a tu historia
con
arrimo y sin arrimo; como quiera
la
paloma volar; como volar quisiera.
A
oscuras dejar del alma memoria.
Volver
Juventud, infancia ilusoria.
Y
deshaciéndome en verso te diera
el
culto que bien mereces. Debiera
de
la noche oscura a mayor gloria
viniendo
el viento que se aproxima
subir
contigo a lo más alto de la cima.
Pues
ante mí, también hallo Carmelo.
La
vista agudizo más allá del otero
buscando
a mi pecho amparo. Quiero
conocer
el azul nítido del cielo.
‘Araguaia amb el Bisbe Casaldàliga’, juny 2018
Enguany, la programació de l’associació Araguaia
ha estat atrevida. Ha aconseguit fer memòria celebrativa de tres
esdeveniments importants per a la vida socioekklesial de base de l’Amèrica
Llatina i també de Catalunya: celebrar els 30 anys de
trobades, els 90 anys de vida del bisbe Pere Casaldàliga i la seva presència
solidària i profètica al llarg de 50 anys vivint a Brasil. La memòria celebrativa
d’aquests senyals de vida fan un pont solidari entre el Nord i el Sud global i
es va desenvolupar amb una temàtica encara desafiant en ple segle XXI: la
igualtat de gènere.
Va ser una setmana intensa i gratificant en la
qual vaig tenir la gran alegria de participar, celebrar i compartir reflexions
i experiències amb persones de diferents grups com Justícia i Pau i
representants de l’Agenda Llatinoamericana, a més a més de l’ Associació
Araguaia que va organitzar la setmana. Les trobades van ser a Tarragona,
Manresa, Balsareny (on es va celebrar la trobada anyal de l’Associació
Araguaia) i, finalment, Girona.
Aquestes trobades van renovar la meva esperança
en percebre en les persones amb qui vaig conviure el compromís amb la Justícia
social, la solidaritat i la igualtat.
A continuació faig un breu resum de les experiències reflexionades i compartides al
llarg de la setmana.
Igualtat de gènere en recerca de transformació
La igualtat de gènere està guanyant força en el
debat públic a Amèrica Llatina. Gairebé 23 milions de dones han entrat al
mercat de treball els darrers 10 anys, han assolit un espai més gran a la
societat i han estat més protegides per les lleis. Mentrestant un 50% de les
feines que fan encara són precàries. El 25% de les llatinoamericanes de menys
de 20 anys ja són mares i la violència masclista està incrustada a la societat.
Els avenços, lents i heterogenis, han tingut
resultats diferents a cada país. Manca, sobretot, crear millors condicions per
tal que puguin exercir els drets conquerits segons revela l’estudi Global
Gender Gap Report 2017.
La qüestió de la igualtat de gènere és un tema
estimat tant pels moviments feministes com per les teologies feministes.
Reflexionar, debatre, sobre la qüestió de la igualtat de gènere és fonamental
en els nostres dies, principalment perquè encara no és una realitat en les
nostres societats ni en les nostres esglésies. La desigualtat de gènere és un
problema que afecta les dones de tot el món, principalment a aquelles que viuen
a la part inferior de la piràmide social, les dones pobres, dones de pell
negra, dones indígenes, dones lesbianes... Les religions també reprodueixen la
piràmide social i en elles també trobem les dones a la base de la piràmide
religiosa, per això és important comprendre la desigualtat religiosa de manera
cultural i religiosa.
Com ja hem vist, la desigualtat no afecta totes
les dones de la mateixa manera...
[De l’article d’Isabel Félix a ‘Araguaia amb el Bisbe Casaldàliga’,
carta núm. 89, juny 2018]
Josep Gudayol i Puig
