REPORTATGE
DE LA CAMINADA 2017
El passat diumenge 12
de març va tenir lloc al nostre poble la tradicional Caminada Popular en la
seva trenta-unena edició, tot i que es compliran ara al juny els 30 anys justos
des que es va celebrar la nostra primera caminada, sorgida de la il·lusió d’uns
quants balsarenyencs que volien portar endavant aquesta nova activitat al
poble. Doncs bé, ens congratulem que, després de 30 anys, encara continuem i
donem les gràcies a totes les persones que al llarg de tot aquest temps ho han
fet possible i als que, esperem, ho continuaran fent. I a totes aquelles
persones del poble i de comarques que hi participen sempre que els és possible
i que, any rere any, ens acompanyen en els recorreguts pel nostre entorn.
Enguany hi van prendre
part 295 persones, algunes menys que l’any passat, que van ser 330. No feia
tant fred com l’any passat però, en canvi, no vàrem veure el sol en tot el
matí, al contrari del 2016. De fet, el temps ennuvolat anava bé per caminar i,
en canvi, no feia pas fred; per altra banda, ens vàrem escapar de la pluja.
A quarts de vuit
començaven les inscripcions a la plaça de l’Església, al preu acostumat de 8 €
en general, i de 6 € per als socis del Centre Excursionista de Balsareny,
organitzador de l’activitat; i al voltant de les 8 es començava a caminar.
El recorregut va ser de
15,5 quilòmetres, si fa no fa com l’any passat; però, és clar, transcorria per
una ruta força diferent: al costat est del terme municipal, travessant dos cops
el Llobregat; primer, pel pontet de la Rabeia i, després, pel pont del Riu, poc
abans de l’arribada.
A la sortida, es
marxava en sentit nord, començant pel nostre famós Repeu; seguint per l’aqüeducte
de Santa Maria, de la síquia, i vorejant aquesta gran obra d’enginyeria del
segle XIV fins arribar a la Resclosa dels Manresans, on hi havia el primer
control, amb coca i moscatell per a tothom. S’acabava així el primer tram, d’aproximadament
1,5 quilòmetres.
Endavant, que no ha
estat res! Els caminants van continuar, si volien, donant una mirada, just a
sobre de la caseta de la Resclosa, a les conegudes “dames coiffées” (“dames amb barret”), una formació geològica que
tenim al poble, desconeguda per alguns, que de tant en tant visitem en les
nostres caminades; surt a tots els llibres que parlen d’aquest fenomen que és degut
a l’erosió diferencial, sobre diferents tipus de roques, que han fet les aigües
al llarg dels temps; cal preservar-la, perquè pot desaparèixer en els temps
geològics; de fet, el procés culmina, de forma natural, amb la caiguda dels
“barrets” a causa del soscavament de la columna Així, podem veure que en parla la Guia d’espais naturals del Bages i es
pot trobar fàcilment, i veure’n fotos, a Internet. També s’anomenen, en català,
pilars coronats.
Per un corriolet enmig
de la vegetació que ja començava, a mitjan març, a revifar-se després de
l’hivern, amb força plantes que ja brotaven i algunes eren florides més que
altres anys, pel fet que el febrer d’enguany ha estat força càlid i les ha
fetes avançar, la gent seguia l’itinerari marcat; després, un camí més ample els
portava fins a les primeres cases del nucli de la Rabeia. Un cop travessat el
pontet, al punt més al nord del recorregut, i, arribats a la Masoveria, calia enfilar-se des de la vora del riu cap a
l’interior, pel mig del bosc i a la vora d’uns camps, fins a la casa abandonada
del Vilar. Des d’aquí es continuava cap a la font del Vilar, una font molt
nostra en què, com a mínim, encara hi raja un bon gruix d’aigua.
Tombant a l’esquerra
del camí principal, la ruta seguia per dintre del bosc i, pujant per un
corredor, enmig d’una gran boixeda, ja visitada en alguna altra ocasió,
s’arribava a un punt en què calia travessar amb compte la carretera d’Avinyó i,
de nou passant uns quants metres dintre del bosc, s’arribava ben bé a la masia
dels Plans de Cornet (sí, en terme de Sallent, però molt “nostres” també).
Allà, a uns 7,5 quilòmetres de la sortida, hi havia el segon control i
avituallament, amb el típic entrepà de botifarra i un trago de vi per esmorzar.
Bo i tips, els
caminants van continuar enfilant-se de ple per les costes de sobre els Plans
fins arribar a l’altiplà conegut popularment com a “Serrat del Repetidor”, des
d’on s’albiren sovint molt bones vistes del Prepirineu, però aquell dia estava
molt tapat per poder-ne gaudir gaire. Continuant per aquesta zona de les més
altes del nostre terme municipal, la ruta anava ara en sentit sud i es ficava,
justet, però de nou en terme de Sallent, prop de Serra-sanç, sense acabar
d’arribar-hi, perquè, abans, hi havia un desviament a la dreta, per dintre d’un
alzinar molt bonic, que menava cap a una pista ampla que baixava fins arribar
al tercer control i avituallament: les esperades taronges i aigua, per
refrescar la gola.
A partir d’aquí, a uns
13 quilòmetres de la sortida, s’arribava als plans de Puigdorca, amb una bona
panoràmica del poble, i es travessaven camps i graveres, prop de la casa de les
Planes, per baixar cap al riu, travessar-ne el pont i acabar passant altra
vegada pel tram del Repeu, sobre la riera del Mujal, que portava finalment fins
al davant de l’església parroquial.
Allà els participants
varen poder fer un petit aperitiu i, un cop passat el control d’arribada,
rebien el tradicional obsequi com a record, consistent enguany en un potet de melmelada
ecològica; n’hi havia de diferents gustos, a triar si era possible.
La tradició d’aquest
popular esdeveniment anual ens va portar de nou a visitar, com hem vist, molt
topònims balsarenyencs (cases, fonts, la síquia...) i també a revisar la nostra
vegetació, amb prop de 140 rètols d’espècies d’arbres, arbustos i herbes, amb
molta més varietat al primer tram, prop del riu, i coincidint amb l’espai
d’interès natural de la Resclosa dels Manresans, que també inclou les fites
geològiques, com les dames coiffées, de què hem parlat, i el gran
meandre que fa el Llobregat en aquella zona, el meandre de la Rabeia; a més, la
varietat d’ànecs, bernats pescaires i altres aus, que ja consten al plafó de
l’aguait que es creua amb el camí per on es passava, just arran de la resclosa.
A la tarda d’aquell
diumenge, a dos quarts de 7, per completar el dia, tenia lloc, com de costum, a
la sala gran del Sindicat, una projecció de fotografies tirades, durant el
matí, als diversos àmbits de la caminada. Tot seguit es va oferir també
l’audiovisual del CEB sobre l’expedició al Pic Robiñera, al Pirineu d’Osca, de
3.003 metres, que es va fer el juliol passat. L’acte es va cloure amb coca i
beguda per a tothom. Fins un altre any!
Petita
estadística sobre la procedència dels participants
A la Caminada 2017 hi
van participar, com hem dit, 295 persones, de les quals just la meitat, 150
eren de Balsareny, un nombre bo però que podria ser una mica més alt, com havia
estat anys enrere. De la resta, 76 eren del Bages: de la capital, Manresa, el
grup més nombrós, 23 persones; seguit de la veïna Navàs, amb 11 (molts menys
que anys enrere); Sallent i Sant Joan de Vilatorrada, amb 7 cadascun; Súria i
Navarcles, amb 6 cada poble; Sant Fruitós i Artés, amb 5 cadascun; Santpedor,
amb 4; i després, amb un participant, Canet de Fals i Sant Vicenç de Castellet.
A continuació, la
comarca més concorreguda, com sol ser habitual, va ser el Berguedà, amb 7
participants de Gironella, 6 de Berga i 6 de Puig-reig; a més d’un de Bagà. En
total, 20 persones.
La tercera comarca amb
més participació, curiosament, ja no és tan propera: és el Barcelonès: amb 7
barcelonins, 2 badalonins i 1 hospitalenc; en total 10 persones.
Darrere ve una comarca
d’on quasi cada any rebem visitants, com és el Vallès Occidental, amb 9 persones
més: 4 de Terrassa, 4 de Ripollet i 1 de Matadepera. I en cinquè lloc, la
comarca d’Osona, propera a nosaltres, amb 6 participants: 4 de Prats de
Lluçanès i 2 de Torelló.
Finalment, hi va haver
participants, si bé amb quantitats més baixes, de comarques molt diverses: de
l’Alta Anoia (Calaf); el Baix Llobregat (Sant Feliu); el Garraf (Sant Pere de
Ribes); i algunes, molt llunyanes, com la Selva (Cassà de la Selva) i l’Alt
Camp (el Pla de Santa Maria).
Com veiem, podem estar
contents que gent de llocs molt diversos, alguns fent molts quilòmetres, ens visiten per la Caminada de Balsareny. Que continuï
així!
Isidre Prat
