Francisco Garcia presenta ‘Nuestra familia’

La Biblioteca Pere Casaldàliga de Balsareny s’ha omplert de balsarenyencs que no s’han volgut perdre la presentació del llibre ‘Nuestra familia’, original de Francisco Garcia, recordat al poble com el “senyor Garcia”: el mestre que va regir el Col·legi Parroquial Sant Josep entre els anys 1963 i 1974.

El llibre, un volum de 784 pàgines en format A4, profusament il·lustrat amb fotografies en blanc i negre i en color, compta també amb nombrosos arbres genealògics i diagrames que visualitzen els vincles familiars de la gran quantitat de persones que hi són esmentades. S’hi troben també infinitat d’anècdotes que ajuden a fer entenedor el context social, històric i cultural d’un temps i d’un país; un temps que abasta els últims 80 anys —els que Garcia té actualment— i un país que cobreix tota la Península Ibèrica, des de Vélez Rubio, on va néixer l’autor, fins a Catalunya, on ha viscut bona part de la seva vida, amb ramificacions envers Galícia, l’Argentina, on els seus avis van ser emigrants, el Brasil, França i Algèria. Per esmentar tan sols una de les anècdotes, Garcia explica que l’any 1963 va escriure una carta al papa Joan XXIII demanant-li que intercedís davant el govern de Franco per evitar l’execució de Julián Grimau; una intercessió pontifícia que es va produir, en efecte, però malauradament sense èxit.

Aquest és un comentari fet sense haver pogut encara gaudir amb deteniment de tots els detalls de les vivències d’una família tan extensa. Anant directament a Balsareny, s’hi parla, és clar, del col·legi de Sant Josep, amb esment de les inquietuds pedagògiques d’aquella època: les conferències de Marta Mata i altres membres de l’escola de pedagogia Rosa Sensat a Balsareny; el convenciment dels valors educatius de l’esport; la coeducació, tolerada per la Inspecció oficial, amb el col·legi de les germanes Dominiques de l’Anunciata; l’intent no reeixit de crear un “col·legi lliure adoptat” que impartís ensenyament secundari al poble... També es recorda la recuperació de l’Esbart de Balsareny, a iniciativa de la Josefina Sánchez i d’ell mateix davant les monges Dominiques; i, és clar, la fundació, amb Joan Lluís Chávez, del Club Handbol Balsareny —que en un primer moment, per raons legals i estatutàries, va néixer emparat pel ja existent Club Natació Balsareny. Són nombroses les persones del poble que el llibre recorda (moltes, presents o representades per familiars, presents a l’acte); dedica, però, sengles esments especials a mossèn Lluís M. Xirinacs i al petit Francesc Sabaté, que va morir en un tràgic accident de cotxe.  

Un llibre molt interessant en tot el seu contingut, que convé llegir a poc a poc; i que ens ha permès poder tornar a abraçar, tants anys després, un mestre que va deixar una empremta inesborrable a Balsareny, tant entre els seus deixebles com en tothom qui el va conèixer i tractar. En el col·loqui, el Dr. Josep Ordeig, antic alumne seu, li va demanar que escrivís un altre llibre centrat en la seva estada a Balsareny i en les innovacions pedagògiques que va promoure o intentar aplicar: la creació d’un consell escolar amb la participació de pares i mares d’alumnes, la gestió d’un hort escolar, l’adequació d’un pati del mas Martí com a pista esportiva a prop de l’escola, la coeducació, les classes de català a càrrec de Josep Calmet, la llibertat de pensament, l’escola activa i el foment de l’esport com a valor educatiu. Garcia no s’hi va comprometre, però va semblar que els seus ulls no ho veien pas del tot impossible; i penso que estaria molt bé, que escrivís una memòria de com era l’escola, la societat i la gent de Balsareny durant els onze anys que ell s’hi va estar. Mentrestant, li agraïm que hagi tingut tant interès a venir a presentar-nos el llibre de la seva família, que és el d’ell, el seu pensament i la seva obra. Una obra que, com la de tots els bons mestres, perdura en el dia a dia dels seus alumnes. Moltes gràcies, senyor Garcia.

Text i fotos: R. Carreté