Reflexió de mossèn Climent Forner

CERCLE LITERARI

Amb els anys, a tothom ens arriben moments endolcits per una pau reflexiva, i que, a través dels dies nadalencs, ens transporten literalment a un món on sols s’arriba plenament amb els ulls de la fe.

Hem acomiadat un any i hem obert les portes a un altre, amb dies d’una fredor pròpia de l’hivern; i amb el plaer d’enviar i rebre, per mitjà del correu postal, lletres que agraeixo i estimo tant.

Des del bonic poble de Viver, al Berguedà, ens arriba una reflexió feta vers, mots clàssics del poeta i escriptor mossèn Climent Forner.

No tinc ni un pam de terra, només llibres. Me n’han fet tant, de feliç, els llibres, que al cel, si no n’hi ha, no hi vaig. Perdó. Visc dins d’un bosc immens, espès: hi poblen la meva solitud, quasi eremítica, roures, pins, alzines i oliveres diverses que enfonsen les arrels en les centúries; però convisc amb ell, l’amic més íntim, la font on bec per no morir de set.

Quin bé de Déu de mestres de qui aprendre, d’amics amb qui parlar (vius i difunts) i de molts fills que també em diuen: Pare, donats a la llum amb tant de goig com llàgrimes. Des d’Aristòtil, Plató, Homer, Virgili, Horaci, Sèneca i tants d’altres.

Mossèn Climent Forner

Josep Gudayol i Puig