Araguaia amb el Bisbe Casaldàliga
Carta número 81- Les religions contra els drets
humans?
«Us transcrivim a continuació
la xerrada que Juan José Tamayo va fer a la Trobada d’enguany de la nostra
associació a Cervera.
Les religions quasi mai s’han
avingut amb els drets humans. Unes i altres han estat dins d’un permanent
conflicte. Però han estat les religions les que més s’han oposat als drets
humans per considerar que eren contraris a uns drets divins o, almenys,
entraven en competència amb un reconeixement que se li devia a Déu. Les
declaracions dels drets humans, però no han reaccionat de la mateixa forma,
sinó que han demostrat un respecte escrupolós vers les religions. Un dels drets
que amb més zel han respectat és el de la llibertat religiosa. Doncs bé,
l’actitud de les religions vers els drets humans és avui un dels criteris
decisius per reconèixer la rellevància o irrellevància social, el seu
significat –o no– ètic i la seva acceptació o rebuig per la societat.
En aquest article analitzo
primer les dificultats i els problemes de les religions junt amb la teoria i la
pràctica dels drets humans, per a continuació mostrar les aportacions que les
religions poden fer vers els drets humans a partir d’un testimoni i d’un
missatge d’alguns dels seus líders.»
A continuació es transcriu el
primer punt.
Problemes de les religions amb els drets humans:
Antropologia pessimista
«Les religions tendeixen a
considerar els éssers humans dependents del seu creador, sense autonomia en el
seu model de ser, pensar i actuar. La persona és pecaminosa als ulls de Déu i
necessita redempció. La imatge que les religions tenen de l’ésser humà sol ser
pessimista i negativa. Això pot ser difícilment portador de dignitat i subjecte
de drets. Més bé ho és de deures i obligacions expressats en els distints codis
religiosos en forma de prohibicions i de càstigs, no sols temporals, sinó també
eterns. Perquè les religions puguin reconèixer els éssers humans com a membres
de drets haurien de canviar la concepció antropològica. Si no és així, seguiran
estant als antípodes del paradigma dels drets humans.»
Nadal públic a l’Ajuntament en la celebració del comú
La nit del passat 23 de
desembre de 2015 el nou consistori, encapçalat per l’alcalde i regidors de
l’equip de govern, acollia en el grup de treballadors municipals la celebració
de l’acte tradicional que fa molts anys que l’Ajuntament porta a terme per les
festes de Nadal a la sala de plens.
Amb tot el personal convocat,
hi van haver unes paraules d’acolliment i felicitació per part de l’alcalde
Albert Neiro i va comença l’entonació musical i vocal de tot el comú de
l’Escola de Teatre, Escola de Música, Llar d’Infants i treballadors i
treballadores del consistori. L’íntim acte va transcórrer amenitzat pel teclat
musical del Toni i la guitarra de l’Enric, amb cançons nadalenques que ompliren
amb veus i notes el recinte municipal.
La llarga i ampla taula de
plens acollia una gran safata amb pastes, torrons i cava, i el «bon Nadal», un
any més, va fer caure el teló.
Josep Gudayol i Puig
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.