ENTREVISTA
Marc Borau, músic entre la guitarra elèctrica i l’espanyola
«La
guitarra és un instrument d’extrema dificultat que pertany a la família de
corda polsada; els seus orígens a dia d’avui encara són desconeguts. La paraula
‘guitarra’ és un terme molt genèric, perquè tothom sap que hi ha molts tipus de
guitarra: clàssica, acústica, elèctrica... Penso, però, que qualsevol tipus de
guitarra et permet expressar una infinitat d’emocions. D’altra banda, cal dir
que al llarg de tot el segle XX i fins avui, sense cap mena de dubte, la
guitarra s’ha convertit en un dels instruments més populars, importants i que
més ha influït en el desenvolupament de la música anomenada moderna».
Marc Borau i Armengol va néixer a Igualada
el 20 de gener de 1972, on va cursar Llenguatge Musical i Guitarra al
Conservatori municipal amb la mestra Ingrid M. Riba. En el seu brillant
currículum, entre altres coses, hi té el Certificat d’Aptitud Pedagògica de la
Universitat de Lleida, el curs de Solfeig Harmonia Moderna, Tècniques
d’improvisació i Guitarra Jazz sota la direcció de Jordi Farrés; Màster Class a
càrrec del mestre Chris Thile, al Conservatori del Liceu de Barcelona; Seminari
i Master Class de Jazz a càrrec del mestre Peter Bernstein, a l’Auditori de
Girona, etc. Actualment forma part de l’Escola Municipal de Música (EMM) de
Balsareny com a professor de guitarra.
Pel
que fa a aspectes lúdics personals, a Borau li agrada llegir i ens diu «Encara que soni a
excusa, la veritat és que no disposo de massa temps, però actualment estic
llegint Antonio de Torres, guitarrero, su vida y obra, escrit per José
Luis Romanillos. Aquesta és una biografia del considerat constructor de
guitarres més important de tots els temps, equivalent al que va ésser
Stradivarius en el món dels violins». Referent als esports, es decanta pel
futbol: «M’agrada fer algun partidet els caps de setmana amb els amics». També
li agrada viatjar, «tot i que, amb els nens petits que tinc, toca una època
de fer una mica de bondat». Ha visitat la majoria dels països del centre i
est d’Europa, la Xina, Estats Units i Centre Amèrica: «Recomanaria
especialment Suècia, Hongria i Irlanda, i sempre m’ha encantat el País Basc;
com podeu veure, m’agrada més aviat el fred». En el temps de lleure, en
dedica la major part al camp de la música i a anar d’excursió a la muntanya amb
la família.
—Com
va ser que vas entrar a formar part de l’EMM?
—Doncs
vaig enviar el meu currículum a l’Escola i poc després va aparèixer una vacant de
professor i em van trucar per entrevistar-me. He de dir que estic molt agraït
que em donessin l’oportunitat de formar part d’aquest equip de professors.
—Quines
diferències hi ha entre la guitarra elèctrica i l’espanyola?
—Al meu entendre estem
parlant de dos instruments diferents. A banda d’una diferència òbvia, com és la
necessitat d’electricitat i d’haver de disposar d’un sistema auxiliar
d’amplificació en les guitarres elèctriques, es donen infinitats d’altres
diferències, fins i tot més significatives. El mateix procés constructiu no té
res a veure: la forma, mesures, materials, densitats..., són un seguit de
paràmetres físics que acaben influint en com finalment vibrarà la fusta de
l’instrument, i en definitiva, afecten el so que n’acabem extraient. Mentre que
en una guitarra clàssica el material emprat és el niló, carboni o tripa de
procedència animal, les elèctriques normalment són fabricades amb acer
entorxat, níquel i altres derivats. Tot això fa que el so d’ambdós instruments
sigui totalment diferent entre si, així com també la seva interpretació i la tècnica
necessària.
—Què
significa per a tu la música?
—M’estimo
la música. És un sentiment que porto dins des que era un nen i ja forma part de
la meva personalitat. D’alguna manera, la majoria d’aspectes formen part de mi
i giren entorn de la música, ja sigui per a bé o per a mal. Els que em coneixen
ben bé que ho saben i ho pateixen. Em llevo pensant en música i al final del
dia me’n vaig a dormir amb música.
—En
el difícil camí de tocar les cordes, com selecciones els primers temes per tocar?
—Encara
que no ho sembli, la guitarra és un instrument molt físic i s’ha de ser molt
curós a l’hora de treballar els primers repertoris. El criteri es fonamenta a
establir sempre que l’aprenentatge de les notes en cada nou tema a estudiar
sigui gradual i progressiu per tal que l’alumne les pugui assimilar sense
dificultat i sòlidament. D’altra banda, les noves tècniques que es van incorporant
no han d’anar mai associades a cap altra dificultat, i així l’alumne es pot
concentrar més en allò que és nou.
—Quina
durada té un curs i amb quin nombre d’alumnes comptes?
—El
curs s’adiu al calendari escolar: de mitjans de setembre fins al juny, i
enguany faig classes a uns setze alumnes d’edats ben variades. Les portes de
l’escola estan obertes a tothom i us convidem a afegir-vos a conèixer aquest
món meravellós de la música. Tothom hi serà benvingut.
Josep
Gudayol i Puig
Foto: Ingrid Ruiz
Marc ets el rei
ResponEliminaGemma Ribera