Arcadi Solà, president del Club d'Escacs

ENTREVISTA

Arcadi Solà: recordant l’avi Casimiro 

des de la presidència del Club d’Escacs

Arcadi Solà Vilaseca, balsarenyenc nascut el 17 de juliol de 1953, és president del Club d’Escacs Balsareny des de l’any 2012.

«No tenia més de 10 anys quan el meu avi Casimiro em va ensenyar com es movien les peces i els principis bàsics d’aquest noble joc, en un tauler que encara conservo. Com tot, és important aprendre de jove, però encara ho és més anar-ho practicant regularment. Avui dia hi ha moltes pàgines web que fan possible disputar partides amb jugadors de qualsevol indret del món, encara que jo prefereixo jugar contra una persona física que tingui un nivell semblant o superior al meu. Això és molt més instructiu, ja que un cop acabada la partida es poden analitzar les jugades, comentar per què aquest moviment és bo o aquell és dolent. També hi ha infinitat de programes d’ordinador que permeten jugar, analitzar i resoldre problemes».

L’Arcadi va cursar el batxillerat superior al Grup Escolar Doctor Roc Garcia de Balsareny i actualment està prejubilat de la banca, situació que pot compatibilitzar amb tasques administratives a la farmàcia del poble. Pel que fa a les seves aficions, li agrada llegir, sobretot novel·les. Els darrers llibres que ha llegit han estat la trilogia Millenium, de Stieg Larsson, i El prisionero del cielo, de Carlos Ruiz Zafón. A part dels escacs, li agraden la majoria d’esports, com el futbol, bàsquet, tennis, ciclisme, etc. «El problema és que en gaudeixo veient-los per la TV des de la tribuna del sofà de casa». Per omplir el temps de lleure, les seves preferències són el ball, el cinema i el teatre.

És conscient que és impossible viure d’esquena a la política, ja que d’una manera o altra l’influeix, el condiciona i el fa fer o deixar de fer. «El que sí que trobo és que d’uns anys cap aquesta part he experimentat un gran desencís per la política i especialment pels polítics, sobretot els dels partits majoritaris, ja que dóna la impressió, llevat d’alguna excepció (que n’hi haurà), que enlloc d’ocupar el càrrec per servir a la societat, en realitat es serveixen d’aquesta societat. Posats a triar un color polític, em decanto per aquells que intenten fer quelcom de positiu per Catalunya».

—Quins són els beneficis dels escacs?

—Està demostrat científicament que aquest joc/ciència aporta un seguit de beneficis al seu practicant, entre ells: potencia les capacitats d’anàlisi i síntesi, contribueix a millorar la memòria, millora les habilitats en el terreny de la tàctica, l’estratègia i la lògica, desenvolupa l’empatia, ajuda a prevenir l’Alzheimer en estimular el teixit neuronal dels dos hemisferis cerebrals, i desperta la creativitat, imaginació i acceptació de regles, etc.

—Coneixeu com va néixer?

—Els orígens dels escacs, per la seva antiguitat, són molt incerts. Es creu que el joc va sorgir a l’Índia, sota el nom de chaturanga, als voltants del segle VI, es va estendre per Pèrsia i després de la conquesta dels àrabs continuaria desenvolupant-se seguint les expansions islàmiques. Posteriorment va entrar a Europa a través de Constantinoble. Va arribar a Espanya aproximadament al segle IX. Amb el pas dels temps van anar canviant les regles del joc, però no va ser fins el segle XV quan aquestes van prendre les formes actuals, en regular-se els moviments dels peons, l’alfil i la dama, que fins aleshores es movien en el tauler de forma diferent a la que tots coneixem.

       En el marc de la fantasia, us faré cinc cèntims de la llegenda sobre l’origen dels escacs: fa molt de temps que regnava a l’Índia un poderós braman que havia caigut en un estat de profunda depressió, del qual no hi havia manera de fer-lo sortir. Un dia es va presentar un dels seus súbdits, anomenat Sisa, que li va presentar el joc dels escacs, li va explicar les seves regles i li va ensenyar com es jugava. El monarca va quedar tan impressionat que, en agraïment, li va dir que demanés el que volgués, que li seria concedit. Sisa li demanà que li donés un gra de blat per la primera casella del tauler, dos per la segona, quatre per la tercera, vuit per la quarta i així successivament:  per cada casella li havia de donar el doble de l’anterior fins arribar a la darrera casella de les 64 que té el tauler d’escacs. El rei no solament li va dir que li concedia la recompensa, sinó que li va semblar una petició molt modesta. Quina sorpresa es va emportar, l’ara ja feliç rei, quan els matemàtics de palau, després de realitzar els càlculs oportuns, li van comunicar que els grans de blat que demanava Sisa suposaven la monstruosa xifra de 18.446.744.073.709.551.615 grans (més de 18,4 trilions de grans). Per comprendre una mica aquesta enorme quantitat, només ens cal tenir en compte que si 1.000 grans de blat pesen aproximadament 35 grams i que, actualment, la producció mundial anual de blat està al voltant de 714 milions de tones, amb uns senzills càlculs veiem que serien necessaris més de 904 anys de collites mundials per pagar la recompensa.

—Els escacs tenen una estratègia militarista?

—Efectivament, el joc dels escacs té molta similitud amb una batalla entre dos exèrcits, un de color clar o blanc i l’altre de color fosc o negre, on cada un dels contendents tracta d’acorralar el rei adversari amb l’ajut de les seves tropes, formades pels soldats (peons); la reina, que es constitueix com la peça més poderosa de la partida (darrera d’un gran home, el rei, sempre hi ha una gran dona, la reina o dama); i els militars de grau (alfils, cavalls i torres).

—Quins són els escaquistes de prestigi?

—Al llarg de la història hi ha hagut molts jugadors extraordinaris. Tots el campions del món han estat necessàriament jugadors d’un nivell excepcional, però n’hi ha alguns que han tingut o tenen una genialitat especial. Entre ells, i de forma no excloent, podem citar: el cubà José Raúl Capablanca, l’americà Bobby Fischer, els russos Anatoli Kàrpov i Gari Kaspàrov (aquest darrer fou el campió del món més jove, als 22 anys), l’indi Viswanathan Anand i l’actual campió, el noruec Magnus Carlsen (el segon jugador més jove en aconseguir el títol, i líder en el rànquing històric de puntuació Elo amb 2.872 punts).

—Teniu algun precedent familiar?

—No, no tinc cap precedent familiar d’especial relleu en el món dels escacs.

—Quines obligacions implica el càrrec de president del club?

—Doncs implica moltes coses: complir i fer complir els estatuts i reglaments aprovats per l’assemblea, organitzar i reglamentar els campionats que patrocina el club, exercir la representació del club davant de l’Administració local i la Federació Catalana, i en general, realitzar tot allò que contribueixi al desenvolupament, progressió i bon nom de la institució, comptant sempre amb l’indispensable ajut de la junta. Voldria esmentar cronològicament els tres presidents que m’han precedit en el càrrec: Josep Maria Ribera Flotats, primer president i cofundador del club (1977-1986), Innocenci Blasco Yebra (1986-1989) i Jordi Ambròs Pladellorens (1989-2012).

—Com està configurat l’equip federat actual?

—Amb la finalitat d’augmentar la capacitat competitiva del nostre club en la disputa anual del Campionat de Catalunya per equips que organitza la Federació Catalana d’Escacs, es va acordar la unificació amb el Club d’Escacs Sallent, per formar el Club d’Escacs Balsareny-Sallent U.E., únicament per a la participació en aquesta competició; mantenint, a part d’això, activitats independents i funcionament propi. Fruit d’aquesta col·laboració mútua es va assolir l’ascens a segona divisió l’any 2013, fita mai no aconseguida per cap dels dos clubs a nivell individual. Comptant amb més jugadors disponibles, també s’han consolidat, en les seves respectives categories, uns altres tres equips, integrats en gran mesura per nens en edat escolar, que podrien constituir el planter del primer equip.

—Quin és el calendari habitual de la temporada escaquista?

—El calendari comença el mes de gener, precisament amb el Campionat de Catalunya per equips, que ha passat a denominar-se Lliga Catalana d’Escacs i que acaba a finals del mes de març. A l’abril, el nostre club obre el Campionat de Partides Ràpides de la Catalunya Central, organitzant, tradicionalment, la primera ronda d’un circuit que en consta de setze. En aquest mes també es disputa el Torneig Social de Partides Ràpides a nivell local, i en el marc de la Festa Major es celebra una gran Simultània a càrrec del darrer campió social. Al mes de setembre té lloc el Campionat Social de Partides Semiràpides i, finalment, l’últim trimestre de l’any està destinat a la disputa del Campionat Social de Partides Lentes.

Josep Gudayol i Puig