Paula Soler: una promesa

ENTREVISTA

Paula Soler Trapé: una promesa balsarenyenca en música i teatre

Aquesta secció avui es complau de poder fer arribar als nostres lectors la paraula i les il·lusions d'aquesta balsarenyenca de 12 anys que, amb el seu potencial artístic, ens omple d'aire fresc.

Ens trobem a la Baixada del Torrent, a casa dels avis de l'entrevistada. La Paula Soler neix a Balsareny el 29 de juny de 2002. Actualment cursa sisè de primària a l'escola La Salle de Manresa. Li agrada la lectura: diu que «llegir és com entrar en llocs on no has estat mai» i que «hi ha llibres molt divertits. Ara estic llegint Gerónimo Stilton i també Diari d'una penjada, de Rachel Renee Russell». Li encanta viatjar, tot i que encara no ho ha fet gaire. Un any va anar a Olot i li va encantar fer un àpat de fesols; també va divertir-se molt fent una escalada al Pedraforca.

—Hem sabut del teu potencial en el món artístic. Aquest fet, neix o creix en la persona?

—Jo crec que aquests valors els portes molt a dins. A mi sempre m'ha agradat poder-me expressar davant del públic. Ja de ben petita, a l'escola i també a casa, sempre estava a punt per fer representacions.

—Què significa, per a tu, la paraula «aprendre»?

—Tota persona ha de tenir l'oportunitat d'aprendre. De molt petits ja comencem a aprendre. La vida és com una escola on hem vingut per poder aprendre. Aprendre a llegir, a escriure, a estimar... A partir d'això, algun dia podrem arribar a aconseguir allò que ens motiva. A mi, sense voler ser pedant, m'agradaria arribar molt lluny en el món del teatre, ja que m'hi trobo molt bé dalt d'un escenari, m'hi sento lliure.

—Parlant d'aprendre, com valoraries les lliçons dels mestres?

—Un mestre és una persona que sempre s'ha de respectar; però també haig de dir que a vegades els trobo pesats, perquè et volen fer repetir allò que tu ja et saps prou bé. El mestre sempre té raó, però crec que d'errors en fa tothom. Ningú és perfecte.

—Tens els caràcter que tens per algun familiar teu?

- Sí. La meva àvia és molt simpàtica i molt oberta amb els altres, rep a les persones amb molta atenció. Jo a vegades m'hi enfado, però de seguida rectifico. L'estimo molt, és la millor àvia del món! Ep, que el meu avi no s'enfadi! També és molt alegre i sempre fa bromes a tothom. El meu pare és un xic tímid, però molt bona persona.

—De les teves activitats extraescolars (teatre, música, dansa i pintura), quina és la  que més t'omple?

—Tal com us he dit, m'agradaria ser una gran estrella teatral. Ara que tinc 12 anys, m'empeny una gran il·lusió: la d'arribar molt lluny!

Josep Gudayol i Puig