Anna i Gerard: Pubilla i Hereu

Anna Rovira i Gerard Capdevila: Pubilla i Hereu 2014-16

El passat 26 d’abril es va celebrar a Balsareny la proclamació de la nova Pubilla i el nou Hereu de Balsareny per al període 2014- 2016. Els escollits van ser l’Anna Rovira i el Gerard Capdevila.

El Gerard, nascut el 3 d’abril de 1996, viu a Balsareny. Aquest any ha acabat el CFGM de Pagesia i, tot i que aquest any ha compaginat estudis i feina, l’any que ve vol dedicar-se només a treballar. La lectura, afirma que no li agrada gaire. Pel que fa a l’esport, abans jugava a handbol, però va deixar-ho fa un temps. Una de les aficions del Gerard són els gegants. Forma part de la Colla Gegantera i Grallera de Balsareny. A més dels gegants i del Pubillatge, participa a la festa dels Traginers, al Consell de Joventut i als Pastorets.

L’Anna, nascuda l’11 de maig de 1996, viu al barri de Cal Nosa (Balsareny). Ha acabat 2n de Batxillerat social-humanístic i ha fet la selectivitat aquest juny. De cara a l’any que ve li agradaria entrar a Barcelona a estudiar el grau de Turisme. Pel que fa a la lectura, els últims llibres que s’ha llegit són El Cafè de la Marina, de Josep Maria de Sagarra, i El Cafè de la granota, de Jesús Moncada. Respecte a l’esport, diu que sempre li ha agradat. Fins fa poc feia natació; abans jugava a bàsquet i anys enrere havia practicat patinatge sobre rodes. El que li agrada fer a les seves estones lliures és cantar i tocar la guitarra. L’Anna, tal com va dir a la seva proclamació, ha fet més vida a Navàs que aquí, però durant aquests dos anys li agradaria acostar-se al poble de Balsareny.  

—Quina entitat us va presentar a Hereu i Pubilla?

A: Els Traginers.

G: Els Geganters i Grallers de Balsareny, juntament amb la comissió de Traginers.

—Com és que vau decidir presentar-vos?

A: A Navàs sempre hi ha hagut molta afició amb això del Pubillatge: cada any vas a la plaça a veure qui surt, i fa gràcia. Vaig decidir-ho perquè m’agrada representar el meu país i per mantenir aquesta tradició tan maca. Llavors un dia vam quedar amb la Laura, l’última pubilla de Balsareny, per parlar-ne.  

G: Des que era petit m’havia passat pel cap que tard o d’hora m’agradaria fer-ho. Els representants d’altres pobles, juntament amb la Laura Calveras, també em van animar a presentar-m’hi.

—I això que siguin dos anys de pubillatge en comptes d’un com a la majoria de poblacions, què us sembla?

G: Una gran sort, perquè et permet conèixer i descobrir els indrets de la nostra Catalunya durant dos anys.

A: Quan diem als altres pobles que a Balsareny fem dos anys de Pubillatge, diuen que a tots els agradaria estar-hi dos anys. Segurament: jo encara no he vist prou com funciona, però de moment l’experiència és bona.

—Què us va semblar la proclamació? Us va agradar l’acte?

A: A mi el comiat de la Laura em va emocionar molt. Va ser molt emotiu el fet que remarqués el paper dels seus pares acompanyant-la a les sortides, donant-li aquest suport, la implicació de la seva família i l’esforç que ha fet ella per estar present a tantes proclamacions.

G: M’imaginava una cosa simple i em vaig trobar amb un gran acte. També estem molt agraïts a la Laura, perquè ens ha obert moltes portes a altres pobles.

A: A més, tenint algú com ella al costat, que saps que sempre hi pots comptar, no et sents tan sol. Al principi, una persona que conegui tot això la necessites al costat, i ella va acompanyar-nos a la primera proclamació que vam anar.

—I el fet de ser només un Hereu i una Pubilla, què us sembla? Us sap greu ser només dos?

G: Em sembla bé, tot i que el poble ofereix la possibilitat de tenir dos fadrins i dues dames.

—Des de la proclamació, heu fet moltes sortides? Heu conegut molta gent?

A: Hem fet totes les sortides que hem pogut. En el Pubillatge, el que vols al principi és que la gent et tracti bé; per tant, els veterans que donen l’entrada als nous ja fan les coses molt fàcils. La gent és molt oberta i de seguida et fas amb tothom.

G: Actualment hem fet unes deu sortides i anem coneixent gent nova a cada poble.

—Us ho imaginàveu així?

A: Jo no en tenia gaire idea; em feia molt respecte sortir. Sempre he sigut una noia que em costa fer-me amb la gent i pensava que em costaria. Però en veure que la gent és tan oberta, doncs... No m’ho imaginava com una experiència tan bona.

G: Des de fora es viu diferent de com ho veus un cop ets a dins.

—Quins propòsits teniu durant aquests dos anys de Pubillatge?

A: Com a propòsit tenim crear una gran família amb la gent del Pubillatge de tot Catalunya, perquè en realitat el Pubillatge és això: anem coneixent molta gent i anem establint lligams. Un altre és anar com a mínim una vegada a cada lloc durant aquests dos anys.

G: El nostre objectiu és portar Balsareny arreu del territori català.

—Us heu plantejat presentar-vos a candidats dels títols nacionals del Pubillatge?

G: Sí, de la Catalunya central i nacionals.

A: Sí, a mi també m’agradaria.

Laia Riu

Foto: Arxiu