Traginers i Castell expliquen els seus punts de vista

OPINIÓ

Parlen l’alcalde i el president dels Traginers

La confirmació del fet que la tradicional cursa de la Festa dels Traginers d’enguany canviaria d’ubicació i no es faria al circuit del Castell, va fer que Sarment demanés a l’alcalde de Balsareny, Jaume Rabeya, i al president de la Comissió de la Festa, Àngel Ribalta, si voldrien publicar un escrit explicant als nostres lectors les circumstàncies que han motivat aquest canvi. Ells van preferir fer unes manifestacions verbals, que resumim aquí. L’entrevista entre ells dos i el coordinador del Sarment va tenir lloc el dia 10 de febrer a la tarda a la Casa de la Vila.

Com cada any, el mes de novembre, la Comissió es va adreçar al Sr. Lluís Alòs, fill i representant de la Sra. Maria Teresa Martín, usufructuària del Castell, demanant autorització per celebrar les curses. La seva resposta va ser que hi estava d’acord amb les condicions habituals: que s’arreglés el camí, i que la responsabilitat civil i els possibles desperfectes anessin a compte de la Comissió. Però hi afegia una nova condició. Segons va dir, una nova llei havia suprimit l’exempció de l’IBI al Castell, i per tant la usufructuària va haver de satisfer l’esmentat impost. En conseqüència, el Sr. Alòs demanava que l’Ajuntament la rescabalés d’aquesta quantitat.

La Comissió explica que, efectivament, cada any s’arranja i anivella el camí del Castell i s’hi fan recs per a l’aigua; per fer-ho s’hi porten de 60 a 80 tones de sauló, amb un cost que oscil·la entre 1.700 i 2.200 euros. També molts anys —no tots— s’han de podar les branques dels arbres perquè cavalls i genets no prenguin mal i per facilitar el pas dels autocars. Fa set anys es va fer una neteja molt important, a càrrec d’unes 30 persones, la majoria voluntàries. Fa 5 anys es va fer una neteja amb dues persones, i fa 3 anys una altra neteja amb dues persones, tractor i xerracs. Aquestes actuacions, que es fan per Traginers, tenen un cost mitjà d’uns 2.000 euros, i redunden la resta de l’any en benefici de la propietat del castell. Enguany es pensava tornar fer una neteja de brancada a fons, com la de fa set anys.

L’Ajuntament fa notar que fa dos anys que va redactar un Pla de Protecció Civil aprovat per la Generalitat de Catalunya, d’obligatori compliment,  per a una millor seguretat de tota  la Festa, en especial per a les curses (cartells, tanques, senyalització, efectius dels Mossos d’Esquadra, serveis sanitaris, informació en general...). Tot i així, malgrat les precaucions, s’han produït incidències més o menys greus (cavalls que surten del circuit, persones que prenen mal).  Per això s’havia pensat algun cop fer les curses en un altre lloc.

Una altra despesa de Traginers és el dinar que s’ofereix a les autoritats i al qual es convida la família Alòs. Per realitzar-lo  cal portar tot el material logístic (taules, cadires...) i el menjar, ja que la cuina del castell no reuneix les condicions necessàries.

Tot plegat, comptant a la baixa i sense considerar el treball voluntari de les persones que hi ajuden, la despesa aproximada d’una Festa dels Traginers al Castell representa uns 4.000 euros de neteja i arranjament del camí; 875 del dinar més 900 de material i logística. En total, uns 5.775 euros.

La Comissió no tenia constància de si el Castell pagava o no l’IBI o si n’estava exempt; en tot cas, la resposta va ser que no podien assumir més costos.

La resposta del Sr. Alòs va ser que ell no volia incrementar les despeses de la Comissió o de l’Ajuntament, sinó que demanava que se’ls abonés l’import de l’IBI (que es podria destinar a millores del Castell) i que la xifra es deduís d’altres despeses, més concretament reduint el nombre de membres de la família convidats al dinar.

Les noves condicions que la propietat demanava no es van considerar acceptables. Per això, a mitjan desembre es va comunicar oficialment que la Comissió no podia assumir més despeses, i que aquest any la cursa es celebraria en un altre lloc. S’agraïa a la família Alòs els 49 anys de col·laboració amb la Festa i es deixava la porta oberta a continuar-ne parlant de cara a l’any que ve.

Encara va haver-hi una resposta del Sr. Alòs a començaments de 2014, en què es manifestava perplex perquè l’escrit de la Comissió parlava de “més despeses” quan ell no demanava que la Comissió o l’Ajuntament assumissin més despeses, sinó que les reestructuressin d’una altra forma, i subratllava que renunciar a fer la cursa també implica no celebrar el dinar al Castell.

L’alcalde i el president de la Comissió recorden que la cursa és un element tradicional de la festa des de temps immemorial, abans d’establir-se, durant quasi mig segle, al camí del castell. Per això lamenten la manca d’acord que s’ha produït aquest any i esperen poder continuar mantenint el diàleg obert i franc, a fi de poder tornar, tant de bo que l’any que ve, o al més aviat possible, a celebrar les curses al Castell de Balsareny.

Entrevista: Ramon Carreté

El Castell de Balsareny i les curses dels Traginers d’enguany

Molts balsarenyencs deuen estar sorpresos que enguany no es facin les tradicionals curses de cavalls al camí del Castell, justament quan se n’hauria celebrat la 50a. edició.

Tot seguit exposo –sintèticament perquè l’extensió d’aquest escrit és limitada– els principals fets objectius i documentats que ajuden a entendre aquest canvi inesperat.

1. Una qüestió prèvia. El juny del 2013 l’Organisme de Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona (en endavant la DIBA) va comunicar al Castell de Balsareny (en endavant, el Castell) que confirmés el que afirmaven els serveis tècnics de l’Ajuntament de Balsareny, que al Castell es feien activitats econòmiques. La pregunta tenia relació directa amb el fet que la llei espanyola 16/2012, d’acompanyament dels pressupostos espanyols del 2013, establia que els monuments històrico-artístics que duien a terme explotacions econòmiques perdien l’exempció de pagar l’IBI urbà (el rústic no té exempció i sempre s’ha pagat puntualment). Després de presentar dues tongades d’al·legacions i de ser rebutjades per la DIBA, aquesta va establir un termini durant el qual s’havia de pagar l’import corresponent, cosa que el Castell va complir estrictament. Per tant, des de la creació de l’IBI, és el primer cop que el Castell ha hagut de pagar aquest impost, cosa que alhora significa un ingrés nou per a l’Ajuntament de Balsareny.

2. En el període habitual de cada any, el novembre anterior a la Festa dels Traginers, la Comissió de la Festa dels Traginers (en endavant la Comissió) va posar-se en contacte amb mi per correu electrònic (via habitual de contacte entre la Comissió i el Castell) per demanar l’autorització per a fer les curses del 2014 al Castell. Pocs dies després, com és habitual, vaig  respondre en nom del Castell que d’acord, en les mateixes condicions de cada any, però amb una diferència: que la Comissió o l’Ajuntament ingressessin al Castell l’import de l’IBI urbà pagat per primer cop durant el 2013 (de manera que realment les condicions de cessió del Castell per a la Festa dels Traginers el 2014 fossin les mateixes que els anys anteriors).

3. Al cap d’uns dies la Comissió va respondre que no podia assumir noves despeses i, a més, detallava els costos que representava l’organització de les curses al Castell, entre els quals hi havia els diners dedicats a convidar membres de la família Alòs al dinar que es fa al Castell el diumenge dels Traginers. Dies més tard vaig respondre que, atès que les despeses originades pels convidats de la família Alòs al dinar dels Traginers eren superiors a l’import de l’IBI, proposava que es reduís el nombre de membres de la família convidats al dinar, de manera que no hi hagués cap nova despesa per a la Comissió. Fins i tot vaig dir a la Comissió que els diners ingressats de l’IBI serien reinvertits al Castell i la convidava a manifestar quins tipus de millora preferia.

4. Uns dies més tard la Comissió responia textualment «PRIMER: Enguany no fer les curses a la pujada del Castell. SEGON: Que la comissió no pot assumir més despeses...». Aquesta contesta ens va causar una gran perplexitat, raó per la qual vam esperar uns dies abans de respondre. A començament d’any vaig respondre que la contesta de la Comissió no seguia l’ordre de la lògica (primer l’exposició dels motius i després la conclusió, sinó que havia invertit els termes), que –ho tornava a dir– la proposta del Castell no implicava cap nova despesa per a la Comissió, que el Castell considerava que la Comissió havia decidit unilateralment no efectuar les curses al Castell, que si no hi havia curses lògicament tampoc no hi havia dinar, que, si la Comissió s’hi repensava o volia parlar-ne, el Castell estava disposat a una reunió personal i que la intenció del Castell era que tots dos actes continuessin al Castell. Aquest escrit no ha tingut resposta.

5. Però la nostra perplexitat encara no havia arribat al zenit. Dies després un dels meus germans em va telefonar i em va dir que el senyor alcalde s’havia posat en contacte amb ells per intentar dur a terme les curses al Castell. Si us plau, qui ho entengui que m’ho expliqui: el senyor alcalde (no la Comissió) contactava amb els meus germans (que a hores d’ara no poden prendre decisions sobre el Castell) per «solucionar» un tema que la mateixa Comissió havia tancat uns vint dies abans.

Espero que aquestes línies evitin males interpretacions de la situació i, fins i tot en un cas extrem, represàlies contra el Castell de persones desinformades i eixelebrades.

Us desitjo que passeu molt bona Festa dels Traginers!

Lluís Alòs, fill i representant de Mª Teresa Martin Laguna, usufructuària del Castell de Balsareny

Fotos: Alfred Selgas (2011)