Xavier Castelló, rector de Balsareny

ENTREVISTA

Xavier Castelló i Baille va néixer a Barcelona el 4 de maig de 1944, però tal i com ens diu «si bé vaig néixer a Barcelona, si em pregunten d’on sóc, dic que sóc de Mollerussa», al Pla d’Urgell. En Xavier compta amb els estudis de Batxillerat, Formació Professional Comercial, Filosofia i Teologia. A Castelló li agrada el cinema i llegir, sobretot sobre teologia i espiritualitat. Referent als esports, quan era més jove nedava bastant i ara es decanta per caminar.

—Expliqueu-nos, com va anar que arribéssiu a Balsareny?

—Van ésser uns dies en què el senyor bisbe volia fer uns canvis i va disposar que el rector que teníeu aquí a Balsareny anés a Solsona, i que jo, que era rector a Navàs, vingués a Balsareny.

—Quina va ser la primera impressió que vau tenir a l’arribar?

—Com que durant uns sis anys vaig estar a Navàs i sovint fèiem reunions de mossens dins de l’arxiprestat, moltes d’aquestes les vam fer a Balsareny. Per això, en arribar-hi com a rector, no va ser cap impressió sobtada. Després d’arribar, progressivament he anat descobrint noves realitats que sovint estan influïdes per les comparacions.

—A quines altres parròquies havíeu tingut responsabilitats ministerials?

—Dins i en el bisbat de Solsona, per ordre cronològic he estat a Seana, Súria (Salipota), Cervera, Bellpuig, Berga, Navàs i Balsareny.

—Què comporta ser el rector d’un poble?

—Penso que al rector li correspon prioritàriament tot allò que té a veure amb l’àmbit religiós: anunciar l’Evangeli, procurar animar i cultivar la fe dels seus feligresos, la catequesi, celebrar el culte... I això sense oblidar uns altres aspectes en l’ordre social, com per exemple, afavorir la bona convivència i ajudar en totes les necessitats.

—I amb tot aquest servei, quan temps fa que us trobeu entre nosaltres?

—Doncs aviat farà dos anys, ja que vaig arribar el setembre de 2011.

—I ja per acabar, sempre heu estat al bisbat de Solsona?

—No, abans de ser capellà vaig treballar com a cooperant a Zimbàbue, un any; i com a capellà, a la República de Togo durant set anys i mig; a Xile fent una suplència, durant tot un estiu, i set anys i mig a l’Uruguai.

—Gràcies, Mossèn Xavier, i per molts anys.

Josep Gudayol i Puig