Recerca de la memòria

BIBLIOTECA

Recerca de la memòria

De vegades, els bibliotecaris tenim la sort de trobar-nos amb històries precioses com la que em vaig trobar el passat mes de juny a la biblioteca de Balsareny.

La doctora Rosa Alcalá, poeta i professora de literatura de la Universitat de Texas El Paso, es va presentar a la biblioteca amb una fotografia de 1957 on sortia la seva mare envoltada d’un grup de noies joves. La foto havia estat feta a l’interior de la fàbrica de la Colònia Soldevila. Algú l’havia penjat a internet i ella la va trobar fa uns mesos.

La Rosa, que va néixer a Nova Jersey el 1969, és filla de la María Díaz Plaza, nascuda a Almeria el 1930, i que va venir a balsareny amb la seva família l’any 1936, quan tenia 6 anys.

La María va treballar a la Colònia Soldevila des de l’any 1944 fins al 1968, que va emigrar a Amèrica.

Ara, després de 45 anys, la Rosa busca persones de Balsareny i de la Colònia Soldevila que recordin aquells anys viscuts al nostre poble, i que recordin la seva mare. Ho vol per a un projecte poètic en què està treballant.

Així que us deixo la fotografia i la nota que em va fer arribar, per si algú pot ajudar a identificar les dones que hi apareixen.

Maria Jesús Rodríguez


Carta de Rosa Alcalá:

“Encontré en el internet esta foto tomada en la Colonia Soldevila (Sant Esteve), alrededor del año 1957. Aquí aparece mi madre, María Díaz, con sus compañeras de trabajo. Soy poeta y profesora en los Estados Unidos y me gustaría saber más sobre esta foto para un trabajo de poesía. Mi correo electrónico es ralcala1@utep.edu

Un gran saludo y gracias por toda vuestra ayuda.

Rosa Alcalá, PhD
Associate Professor
Department of Creative Writing/ Bilingual MFA
Liberal Arts 415
500 W. University Dr.
El Paso, TX 79968-9991”


Podeu trobar la foto en aquest enllaç:
http://www.flickr.com/photos/bbalsareny/9099863163/

Grup de Country i Balls en Línia al Gimnàs O2

SOCIETAT / SALUT

Grup de Country i Balls en Línia al Gimnàs O₂

Al mes de febrer es va iniciar una nova activitat al gimnàs O₂ de Balsareny, amb la formació del grup de Country i Balls en línia.

L’activitat s’ha començat amb bon peu i amb moltes ganes de tirar-la endavant. Els seus membres us animen a venir a compartir aquestes bones estones amb ells. Assagen els dilluns de 19:15h a 20:15h, al gimnàs O₂ situat a la plaça de la Mel.

Exhibició a la residència de Balsareny

Després d’uns mesos d’haver iniciat aquesta activitat, va sorgir la idea de fer una exhibició a la residència Casal Verge de Montserrat. Des d’allà es va acceptar la proposta de molt bon grat, ja que les visites de grups de ball, escoles, entitats... formen part del seu programa d’activitats i són necessàries per mantenir les persones que viuen a la residència integrades en la vida de la comunitat. Així, el passat dia 27 de maig, el grup de country i balls en línia del gimnàs O₂ va fer la seva primera exhibició. Va ser una bona experiència. Les persones grans són un públic molt agraït i van quedar molt contents. Fins i tot n’hi va haver que els va semblar curt, tot i que l’activitat va durar uns tres quarts d’hora.

Des de la residència se’ns va agrair molt la visita i va quedar la porta oberta a una nova trobada més endavant.

Pilar Meca
Animadora sociocultural del Casal Verge de Montserrat

Alba Fontanet
Professora de balls en línia del gimnàs O₂

Fotos: Grup de Country i Balls en Línia

 

 

Recapta contra el càncer de pulmó

SOCIETAT / SALUT

 

Recapta per al càncer de pulmó

Dijous dia 13 de juny de 2013 al matí, la Junta Local de l'Associació de la Lluita contra el Càncer de Balsareny vam parar taula a la plaça de la Mel per recollir  els donatius de les persones que, solidàries amb aquest problema, s'hi acostaven.

Des de aquestes línies volem donar les gràcies a totes elles per la seva col·laboració, i també a l'Ajuntament per cedir-nos el lloc per poder-ho fer.

També des d’aquí, una vegada més, volem recordar que el millor per a aquesta malaltia és la prevenció: portar un estil de vida amb alimentació sana, menjar amb moderació, practicar alguna activitat física diària, consultar al metge si detectem alteracions o canvis en el nostre cos, fer-nos les proves recomanades per detectar el càncer a temps.

Hem d'evitar estar exposats massa estona al sol, així com prendre alcohol en excés, fumar o estar en llocs on es fumi. El consum de tabac afecta a tota la societat en conjunt.

Gràcies!

Junta Local de Balsareny de L'Associació de la Lluita contra el Càncer

Dos homes singulars. 2. Joan Sarri

DE MEMÒRIA (26)

Dos homes singulars  

2. Joan Sarri

Foto: AFB

El Joan Sarri tenia en comú amb J. A. Maya que també treballava a l’ajuntament. Però no pas amb autoritat, sense dret de gorra amb galons com l’agutzil, sinó simplement com a empleat. De fet era una mena de brigada d’obres unipersonal, diguem com un home de fer feines diverses. Ho veurem de seguida. Però a diferència del Maya, home exteriorment seriós, el Sarri era un home de la broma. Gastava sempre bon humor.

Quan jo era ben petit, la primera feina que recordo haver vist a fer al Sarri era la de refer els reguerots a peu de les voreres (unes voreres matusseres de lloses irregulars, sense vorada), perquè quan plovia, com que els carrers eren de terra, l’aigua no hi fes xaragalls al mig. Per cert que aquest record em va comportar una primera lliçó: me li vaig adreçar tractant-lo de tu i em va respondre que de què ens coneixíem que el tractés així; avergonyit, sempre més el vaig tractar de vós, tot i que de gran vam tenir una cordial franquesa i amistat. A l’ombra del cafè del Centre, per exemple, no es cansava d’explicar-me vells records de l’última guerra carlina que havia rebut del seus avantpassats. Eren molt interessants.

Una altra de les feines que li recordo haver vist fer és la d’ajudant dels mataporcs, tots ells amb esclops als peus per no mullar-se les espardenyes. Amb una rasqueta especial, anava traient el pèl i la primera pell dels porcs, escaldada amb aigua bullent.

Segurament també devia haver fet alguna vegada de sereno, quan hi havia vacants o per malaltia del titular, però no ho recordo bé. Al capdavall, de nit jo dormia. Però la feina que li recordo més, i de la qual ell treia més suc en les converses, era la d’enterramorts i encarregat de tenir polit el cementiri. Aquesta tasca tan poc agraïda com indispensable, ell l’amania amb anècdotes. Com aquella que li vaig sentir, d’un somni seu. Resulta que va somiar que, treballant al cementiri, se sentien cants gregorians que sortien de la tomba del doctor Joan –un rector molt enèrgic de començaments del segle XX, protagonista dels fets que van provocar l’anomenada processó de les gorres, de què parlarem un dia-. Un gori-gori atabalador fins al punt que, traient el cap pel seu nínxol, el senyor Benet Mustera –antic secretari de l’ajuntament- va dir al Sarri que fes el favor de fer callar l’impertinent rector. Explicant-ho amb gràcia, el Sarri reia de valent. I una altra, aquesta real. Una dona a qui agradava molt el vi –no diré el nom- va morir de sobte i el Sarri la va enterrar. Al cap d’un parell de dies, el vidu el va anar a trobar per pregar-li que la desenterrés. Ell que li diu: “Que no estàs segur que sigui morta”. I ‘altre: “Sí, això sí. Però és que es va endur la clau del celler a la butxaca i ara no el puc obrir”. El Sarri, rient, li contesta: “Fotut burro, on has d’anar és a cal ferrer”.  Tal com sona. Així era abans Balsareny.

Una altra cosa en què coincidia amb el Maya era la passió pel teatre. Li agradava fer-ne i practicava la seva afició amb el grup del Centre Parroquial bàsicament. Aquest grup organitzava cada any que podia els Pastorets de no recordo quin autor popular (els pastors protagonistes eren el Bato i el Borrego). Solia ser una versió força tronada: cada vegada hi passava alguna cosa inesperada, com per exemple que Sant Josep, confós pel tramoia amb Satanàs pels trucs de la seva vara, desaparegués d’escena per l’escotilló dedicat al dimoni. Això entre altres anècdotes i calamitats, com quan a l’apoteosi final es va despenjar el decorat i va aparèixer la paret del fons de l’escenari amb tota una parracada. Doncs bé, el Sarri no hi fallava mai i si no es recordava exactament del paper, n’inventava un altre, però mai no es quedava callat. Era el que avui anomenaríem un bon secundari que s’ho passava meravellosament bé dalt d’un escenari.

Però el paper que li ha donat més fama és el de traginer durant la cavalcada de la Festa. Perfectament caracteritzat, donava un gran toc de realisme al seu rol: barretina musca, pipa rebregada, mocador al coll, brusa llarga, pantalons de vellut i espardenyes de set betes. Feia molta patxoca i era un dels objectius preferits pels fotògrafs que així l’han immortalitzat. Fins al punt que a l’hora de construir el primer gegant del poble, el Marc, el geganter es va inspirar en les faccions i el posat del Sarri. És així com aquest singular personatge, de gran popularitat i bonhomia, ha passat a la història de Balsareny. Si en vida era prou humil, després de mort s’ha convertit en un gegant.

Jordi Planes

Foto: Arxiu Jordi Sarri

Editorial i estat de comptes

EDITORIAL

Final de cicle

«Estem vivint el final d'un cicle, assistim al fracàs del vell somni d'un pretès consens constitucional sobre els valors aglutinants que havien de fer atractiva l'existència d'una vida i una cultura política comunes. Els mecanismes d'acomodació, encaix o integració que havia d'oferir l'Estat a Catalunya s'han demostrat insuficients. Les institucions espanyoles no tan sols ignoren la nacionalitat catalana sinó que majoritàriament la neguen o la rebutgen; propugnen una visió unívoca de la història i fa temps que van enterrar l'esperit i la lletra de l'Estat de les Autonomies. Durant la vigència del cicle, molts catalans havien cercat els mecanismes polítics, jurídics i administratius de la seva existència nacional dins l'estat espanyol. Ara ja no. Els requisits del contracte no han estat acomplerts. S'ha trencat la lleialtat. El Parlament els ha donat una nova legitimitat. I treballen per una nova legalitat.» (Carlos Castiñeira, ‘Ara’, 8-6-13).

Ja fa mandra comentar les atzagaiades contínues a què ens sotmet el govern de l’Estat en tots els àmbits: financer, educatiu, social, sanitari, legislatiu, judicial... A redós i amb el pretext d’una crisi econòmica que no té pinta de solució, s’han desfermat totes les forces atàviques que semblaven oblidades però que només estaven latents, i s’han traspassat totes les línies vermelles que la Transició semblava haver contingut. Anem enrere com els crancs, i sembla que tornem a uns temps que ja crèiem enterrats. Cada dia són més els que s’adonen que no podem continuar per aquesta via morta. Cal trobar aviat la porta de sortida d’aquesta situació asfixiant. I obrir-la perquè entri aire fresc.

Iberpotash i Endesa

L’advocat sallentí Sebastià Estradé ha denunciat l’Estat espanyol i el Govern de la Generalitat davant la Comissió Europea per la falta de control sobre l'empresa Iberpotash, de qui afirma que incompleix les obligacions legals de prevenció i gestió dels residus salins. La denúncia es basa en un informe de l’Estudi Ramon Folch i Associats, de l'agost de l'any passat, que explicita l’incompliment de la normativa vigent obligatòria per la falta d’un pla de restauració mediambiental, cosa que es tradueix en la contaminació de l’ecosistema. En aquest número publiquem un informe sobre el desenvolupament del Pla Phoenix, que fa que l’empresa focalitzi les seves inversions de futur en la mina de Súria, tot i que el pou de Balsareny té suficients reserves per ser explotat més anys i la planta de tractament de Sallent reuneix condicions per treballar a ple rendiment durant dècades.

Per altra banda, a la nostra edició en format blog publiquem una nota de premsa d’Endesa en què l’empresa elèctrica destaca que dedica 3,9 milions d’euros a la neteja de boscos i a revisions termogràfiques de la xarxa. És una bona notícia i ens agrada fer-nos-en ressò, tot i que entenem que deu ser la seva obligació, vetllar per la seguretat de les línies i dels boscos.

CCB

CERCLE CULTURAL DE BALSARENY – ESTAT DE COMPTES ANY 2012
Aprovat per l'assemblea general el 10-5-2013
INGRESSOS
Quotes socis i publicitat	6.773,65
Associació Premsa Comarcal	371,03
Interessos	84,55
IRPF	149,08
Altres	100,3
TOTAL INGRESSOS		7.478,61
DESPESES
Confecció i redacció Sarment	7.559,18
Correu i altres	724,65
Comissions i manteniment	463,49
Associació Premsa Comarcal	281,48
Gestoria	174,3
Retenció IRPF	17,74
TOTAL DESPESES		9.220,84
DÈFICIT ANY 2012		1.742,23

 El dèficit de l'exercici s'aplica a càrrec del romanent d'exercicis anteriors.

Xavier Castelló, rector de Balsareny

ENTREVISTA

Xavier Castelló i Baille va néixer a Barcelona el 4 de maig de 1944, però tal i com ens diu «si bé vaig néixer a Barcelona, si em pregunten d’on sóc, dic que sóc de Mollerussa», al Pla d’Urgell. En Xavier compta amb els estudis de Batxillerat, Formació Professional Comercial, Filosofia i Teologia. A Castelló li agrada el cinema i llegir, sobretot sobre teologia i espiritualitat. Referent als esports, quan era més jove nedava bastant i ara es decanta per caminar.

—Expliqueu-nos, com va anar que arribéssiu a Balsareny?

—Van ésser uns dies en què el senyor bisbe volia fer uns canvis i va disposar que el rector que teníeu aquí a Balsareny anés a Solsona, i que jo, que era rector a Navàs, vingués a Balsareny.

—Quina va ser la primera impressió que vau tenir a l’arribar?

—Com que durant uns sis anys vaig estar a Navàs i sovint fèiem reunions de mossens dins de l’arxiprestat, moltes d’aquestes les vam fer a Balsareny. Per això, en arribar-hi com a rector, no va ser cap impressió sobtada. Després d’arribar, progressivament he anat descobrint noves realitats que sovint estan influïdes per les comparacions.

—A quines altres parròquies havíeu tingut responsabilitats ministerials?

—Dins i en el bisbat de Solsona, per ordre cronològic he estat a Seana, Súria (Salipota), Cervera, Bellpuig, Berga, Navàs i Balsareny.

—Què comporta ser el rector d’un poble?

—Penso que al rector li correspon prioritàriament tot allò que té a veure amb l’àmbit religiós: anunciar l’Evangeli, procurar animar i cultivar la fe dels seus feligresos, la catequesi, celebrar el culte... I això sense oblidar uns altres aspectes en l’ordre social, com per exemple, afavorir la bona convivència i ajudar en totes les necessitats.

—I amb tot aquest servei, quan temps fa que us trobeu entre nosaltres?

—Doncs aviat farà dos anys, ja que vaig arribar el setembre de 2011.

—I ja per acabar, sempre heu estat al bisbat de Solsona?

—No, abans de ser capellà vaig treballar com a cooperant a Zimbàbue, un any; i com a capellà, a la República de Togo durant set anys i mig; a Xile fent una suplència, durant tot un estiu, i set anys i mig a l’Uruguai.

—Gràcies, Mossèn Xavier, i per molts anys.

Josep Gudayol i Puig

Balsareny avui

Una societat més oberta, 

pel Dr. Cañellas

Ho sabem tots, cada dia són més les persones que arriben a una edat avançada i necessiten atencions i un acurat seguiment per tenir una millor qualitat de vida.

Fa uns dies que, sota l’organització del col·lectiu d’infermeres del CAP Balsareny-Navàs, junt amb el servei d’assistència social de l’Ajuntament de Balsareny, va tenir lloc al Casal de la Gent Gran una xerrada del metge de capçalera Dr. Josep Cañellas.

«El món en què ens movem està format per una societat poc oberta. Sí, ens cal fer una societat més oberta que ens permeti trencar amb un seguit de prejudicis que només ens porten a un tancament inoportú». Inoportú i contràriament erroni, ja que el mateix ens resta per poder tenir un comportament solidari amb el col·lectiu de la gent gran que necessiten cuidadors. Aquelles prestacions que, per raons d’edat, com prestacions diverses per malalties, s’han de poder veure complementades amb ajudes dels cuidadors.

Cañellas va explicar el significat i les prevencions sobre les possibles malalties que amb el pas dels anys tots tenim risc de contreure. Amb uns exemples molt pròxims (de casa dels seus pares, a Terrassa) Cañellas es va centrar, entre moltes altres malalties, en el camp de l’Alzheimer.

Finalment i en el torn de preguntes, com que generalment el nom de les malalties correspon al cognom del qui ha estat el primer en contraure-la, el que signa junt amb la quarantena de persones assistents a l’acte, vam poder saber que el senyor Alzheimer, en aquesta ocasió, no va ser el primer de patir-ne aquesta malaltia. Amb aquesta participació, Cañellas va donar suport a aquest col·lectiu organitzador del CAP Balsareny-Navàs.

Josep Gudayol i Puig

‘El Bicho’, un pseudònim guanyador

«Érem una família de quatre germans nascuts en un petit poblet sota Montserrat. A l’hora present només restem dos germans, els dos que eren més gran ja són traspassats. Els records de la meva infància han estat per a mi molt curts; era molt petita en els anys de la Guerra Civil. Recordo que la meva mare, quan sentia les sirenes, corria a posar-nos un pal a la boca i ens deia que el subjectéssim forçant les dents perquè aquestes no ens caiguessin. Jo un dia li vaig demanar: “Mare, per què un pal entremig de boca i dents?” i ella em va respondre que passava un avió que en deien “la Pava” que tirava bombes, i era tant el soroll i el retruc que feien que amb les dentetes ens podríem mossegar la llengua».

Aquesta és la presentació del relat en prosa que va ésser mereixedor del primer premi del Concurs Literari de Sant Marc corresponent al grup de persones de més de 60 anys amb el títol de Records d’infància, signat amb el pseudònim «El Bicho». El premi va ser lliurat a la Biblioteca Pere Casaldàliga per la Festa Major de Balsareny d’enguany.

«Quan vaig complir els sis anys ens vam traslladar a viure en un poble de la província de Lleida on coneixíem una família castellana com nosaltres. Allà la meva mare i el meu germà van poder treballar en feines del camp (quan n’hi havia). La meva germana, més gran que jo, demanava per les cases per poder menjar. Així ens ho compartíem i puc dir que mai no ens va faltar el necessari per subsistir; fins i tot teníem sempre un mos de pa. El meu germà i jo érem els petits, i anàvem a l’escola. De la meva mestra no en guardo gaire bon record, ja que m’obligava a netejar la classe i fins i tot si calia havia de netejar l’estufa.

Recordo un fet. Teníem a casa una tia, germana del meu avi, que tenia cura de nosaltres mentre la mare treballava. Un matí algú va donar-nos unes mongetes, i a la tia li va semblar que serien bones per als nens, i allargarien més si les barrejava amb trossets de col. Ella, a corre cuita, se’n va anar a un hort i va robar una col. Uns guàrdies civils la van veure, o algú els ho va dir, i la van renyar dient-li que “eso es una vergüenza” i va haver de pagar-ho anant dos dies a la presó.

Les coses no vénen mai soles. La meva germana i jo vàrem agafar el tifus, cosa molt corrent en aquells temps. Un d’aquells dies varen venir a casa uns guàrdies civils. Van entrar on érem nosaltres, i ens va demanar tres o quatre vegades on era el meu pare. Jo ni ho sabia (no m’havien explicat mai que era al front), però em vaig posar tan nerviosa que enfadada els vaig dir: “Ni que lo supiera no se lo diría”. Un d’ells em va dir: “¿Quieres que te dé una bofetada por haber contestado mal?”. Jo li vaig contestar: “¿Y si yo lo denuncio por pegar a una menor de edad, enferma y en la cama, qué?”. Van marxar. I un d’ells marxava rient. La meva mare es va enfadar molt amb mi. Em va dir: “eres un bicho raro”, i jo, com que ignorava els temps que estàvem vivint, encara li vaig dir a la mare que si el guàrdia es tornava a ficar amb mi, me les pagaria.

Un altre dia al col·legi ens van dir que, per un dia senyalat, havíem d’anar ben mudades (cosa difícil en aquell temps), perquè venia el bisbe Tarancón. Jo vaig anar-hi amb un vestidet net i planxat i espardenyes; no tenia res més. Ens van fer portar una bandereta groga i blanca per anar a rebre’l. Quan des del rengle on estàvem totes una darrera de l’altre, vaig veure un plàtan a terra, jo que m’ajupo per agafar-lo i, de cop la mestra em va ventar una bufetada i al davant meu es va girar una nena i em va dir “castellanufa”. Vam començar de nou a caminar i vaig voler venjar-me de la nena que m’havia insultat, li vaig posar un peu entre els seus i va caure ben llarga.

Aquell mateix dia a la tarda ens va arribar la notícia que traslladaven la mestra a un altre lloc de Lleida. Al matí següent, dia del comiat, de bon matí vaig agafar una mena de pasta que enganxava i com que era transparent en vaig posar al volt de la cadira de la mestra. Ella, en arribar, va seure i va dir-nos que marxava i ens va adreçar unes paraules. Quan va voler posar-se dreta no va poder, perquè part de la cadira la duia enganxada al cul. Va haver de treure’s la bata i deixar-la a la cadira. Va dissimular bastant i no va buscar culpables; potser s’ho va agafar com una broma, cosa no gaire habitual en ella.

Aquestes són anècdotes que recordo ara que sóc gran i tinc temps per reflexionar-hi. Em pregunto: les meves entremaliadures eren pròpies de l’edat? O bé, en aquells anys i moments, eren producte de supervivència?

El Bicho»

Josep Gudayol i Puig

Roda de corals del cinquantè aniversari

Música, veu, història, tradició, amistat... Són valors que en tot el llarg cinquantenari de la Coral Sant Esteve de Balsareny omplen els cors de pobles i persones. Valors d’entitats, entitats vives.

En ple cicle de celebració de l’aniversari, el passat 19 de maig de 2013 a les sis de la tarda a la sala Sindicat, va tenir lloc una Roda de Corals conjunta amb les corals convidades: la Coral l’Esplai de Súria i la Coral la Fònica de Freixinet. A l’acte hi varen ésser presents personalitats de la Federació Catalana en el Cant Coral (FCEC).

Josep Gudayol i Puig

Sensibilitats, encara avui n'escric!

CINC MINUTS

Eren temps diferents, ni molt bons ni molt dolents. Temps d’una jove adolescència en temps d’hivern. La fredor de les aules feia que la matèria primera d’aquelles plomes, xopes de tinta blavenca damunt d’unes llibretes de paper esgrogueït, formés un text arrissat de línies dictades pel mestre.

M’agradava escriure i valorar aquell dictat ondulat escrit a mà. La meva sensibilitat avui, que fogueja, després d’haver llegit “Cavallets” (El temps que fuig, columna de l’escriptora Maria Mercè Roca, diari El Punt Avui de dijous 16 de maig de 2013).

Roca diu: «Em sembla que ja us n’he parlat d’aquest concurs: té moltes modalitats, molts nivells, i cada convocatòria gira a l’entorn d’un tema. Jo sóc jurat de la modalitat de “Cartes escrites a mà”. En un temps en què ningú no n’escriu, és molt estimulant veure que joves i grans es posen a escriure a mà: lletres, marges, línies, espais... Entre les cartes presentades n’hi ha hagut una d’especial. Formalment perfecta, escrita amb tinta blava. Però el que la feia especial era el que deia. Era adreçada al President del Gremi de Firaires de Girona, i la signava en David, un noi de tretze anys de Girona». Resumint l’escrit de la Maria Mercè, en David fa una petició a l’esmentat president per tal que a l’atracció de la fira dels “Caballitos” tingui a bé construir-hi un cotxe, barca o cavallet on hi pugui pujar juntament amb el seu germà de dotze anys que ha d’anar amb una cadira de rodes.

Text sensible escrit a mà. Jo encara avui n’escric!

Josep Gudayol i Puig

Festes de Primavera 2013

ASSOCIACIÓ ELS AMETLLERS - CASAL DE LA GENT GRAN

Dilluns dia 27 de maig a les 11:30h. inauguració de les festes del Casal de la Gent Gran, amb la presencia del subdirector general, l’alcalde, el president de l’entitat i la responsable del casal. Seguidament la coral els Ametllers ens oferia un recital de les seves millors cançons, que foren molt aplaudides. Al final s’obsequià els assistents amb el tradicional pica-pica: ens hi acompanyaren una cinquantena de persones.
A la tarda, a les 17:00h. Recital d’havaneres pel grup “Mar i Terra”, que també foren molt aplaudits, sota la direcció de Teòfil Ibáñez; assistiren a l’acte unes 70 persones.

Dimarts dia 28 a les 17:00h. El grup ‘La Il·lusió’ del nostre casal  va estrenar el seu nou espectacle, molt ben elaborat, amb un vestuari molt adequat. La sala era plena de gom a gom, amb unes 130 persones que van aplaudir molt.

Dimecres dia 29, excursió cultural a Camprodon i a dinar a la Molina; fórem 44 persones, una visita molt maca, només que la pluja ens va molestar una miqueta. Vàrem visitar un museu particular d’armes de la guerra civil espanyola molt interessant. Vam fer la visita guiada a la població i seguidament ens traslladàrem a dinar a la Molina. Quan ens trobàvem asseguts a taula per dinar, vam veure una nevada espectacular. A continuació ball, i en acabar, a les 17:00h, vam tornar a casa.

Dijous dia 30 a les 11:00h. Lliurament de premis del concurs sobre el bisbe Pere Casaldàliga; hi van participar 75 nens de l’escola Guillem de Balsareny, acompanyats del seu professorat.  Hi va haver  1 primer premi per al Cicle Inicial, un primer premi i un accèssit per al Cicle Mitjà, i un primer premi per al Cicle Superior, que detallem a part. Tots els nens foren obsequiats amb un petit detall.
 A les 17:00h. Demostració de ball en línia i tai-txi a càrrec dels usuaris i usuàries del casal; varen seguir les actuacions unes 80 persones. En acabar hi va haver un berenar de germanor.

Divendres dia 31 a les 9:00h caminada al Fortí del Serrat del Maurici; en arribar, en Ramon Carreté ens explicà una mica la història del lloc, molt interessant per cert. A la tarda, a les 17:30h, ball a càrrec del músic Fernando. S’obsequià a la seixantena d’assistents amb pastes i cava.

Dissabte dia 1, 12:00h. Vàrem participar a la missa en sufragi dels socis difunts. A l’hora de l’ofertori, membres de les diferents activitats del casal van lliurar les ofrenes. A les 14:00h., dinar de germanor servit per un conegut càtering; vàrem dinar unes 70 persones, i per acabar les festes d’enguany,   cafè-concert  a  càrrec  d’un grup de acordionistes.

Associació Els Ametllers

Veredicte del Concurs de treballs sobre Pere Casaldàliga

Cicle Inicial: TINA (Núria Sabio Campos)

Cicle Mitjà: PANDA (Eva Comabella Pérez)

Accèssit: L’ESQUIROL VOLADOR (Joel Otero Masplà)

Cicle Superior: SOL (Judit Capdevila Centelles)

Jurat format per: , Conxita Planes, Maria Jesús Rodríguez, Esteve Díaz, Isidre Prat i Ramon Carreté.

Balsareny, 22 de maig de 2013