Drets i deures dels avis

Drets i deures dels avis

Els avis d'avui teixeixen amb els seus néts relacions basades en l'afecte, la complicitat, el suport i l'intercanvi. Els «nous avis» brillen per la seva disponibilitat i la seva capacitat per assumir rols múltiples.

Les relacions entre avis i néts no només es regeixen per l'afecte. La llei té alguna cosa a dir sobre això.

Modificacions legals

Els poders públics han de fomentar la protecció del menor i de la família, tal com estableix l'article 39 de la Constitució: «1. Els poders públics asseguren la protecció social, econòmica i jurídica de la família. 2. Els poders públics asseguren, així mateix, la protecció integral dels fills, iguals aquests davant la llei amb independència de la filiació, i de les mares, qualsevol que sigui el seu estat civil [...] ».

Quan l'estructura familiar es trenca per separació dels cònjuges, divorci o nul·litat matrimonial i també en els casos d'incompliment dels seus deures com a progenitors o de mort d'un d'ells, la llei estableix unes normes per assegurar un adequat espai de socialització que afavoreixi l'estabilitat personal i afectiva del menor.

La Llei 42/2003, de 21 de novembre, de modificació dels articles 90, 94, 103, 160 i 161 del Codi Civil i l'article 250 de la Llei d'enjudiciament civil, referides totes elles a les relacions familiars dels néts amb els avis, explicita el dret d'aquests a visitar els seus néts, estableix l'obligació del jutge d'escoltar els avis en els processos de separació i els concedeix prioritat sobre altres parents i institucions a l'hora de reclamar la custòdia del menor.

La modificació legislativa té present que l'àmbit familiar no es limita a les relacions pares-fills i posa de relleu la importància de les relacions avis-néts, escassament contemplada amb anterioritat; introdueix un nou paràgraf B en l'article 90 del Codi civil, que queda com segueix: «Art 90. El conveni regulador a què es refereixen els articles 81 i 86 d'aquest Codi s'ha de referir, almenys als següents: [...] b) Si es considera necessari, el règim de visites i comunicació dels néts amb els seus avis, tenint en compte, sempre, l'interès d'aquells ». L'antepenúltim paràgraf de l'art. 90 queda redactat com segueix: «Els acords dels cònjuges, adoptats per regular les conseqüències de la nul·litat, separació o divorci, seran aprovats pel jutge, excepte si són danyosos per als fills o greument perjudicials per a un dels cònjuges. Si les parts proposen un règim de visites i comunicació dels néts amb els avis, el jutge podrà aprovar prèvia audiència dels avis en què aquests prestin el seu consentiment. La denegació dels acords haurà de fer-se mitjançant resolució motivada i en aquest cas els cònjuges han de sotmetre a la consideració del jutge nova proposta per a la seva aprovació, si escau [...] ».

S'introdueix un segon paràgraf a l'article 94: «[...] Igualment [el jutge] pot determinar, amb l'audiència prèvia dels pares i dels avis, que hauran de prestar el seu consentiment, el dret de comunicació i visita dels néts amb els avis , d'acord amb l'article 160 d'aquest Codi, tenint sempre present l'interès del menor ». Es modifiquen els dos paràgrafs de la mesura 1a de l'art. 103: «Admesa la demanda, el jutge, a falta d'acord dels dos cònjuges aprovat judicialment, adoptarà, amb audiència d'aquests, les mesures següents: 1. ª Determinar, en interès dels fills, amb quin dels cònjuges han de quedar els subjectes a la pàtria potestat d'ambdós i prendre les disposicions apropiades d'acord amb el que estableix aquest Codi i, en particular, la forma en què el cònjuge apartat dels fills podrà complir el deure de vetllar per aquests i el temps, manera i lloc en què es pot comunicar amb ells i tindre'ls en la seua companyia. Excepcionalment, els fills podran ser encomanats als avis, parents o altres persones que així ho consenten i, si no n'hi ha, a una institució idònia, conferint les funcions tutelars que exerciran sota l'autoritat del jutge ».

Els paràgrafs segon i tercer de l'art. 160 queden com segueix: «[...] No es poden impedir sense causa justa les relacions personals del fill amb els seus avis i altres parents i persones properes. En cas d'oposició, el jutge, a petició del menor, avis, parents o acostats, resoldrà ateses les circumstàncies ». L'art. 161 queda redactat com segueix: «Si es tracta del menor acollit, el dret que als seus pares, avis i altres parents correspon per a visitar i relacionar-s'hi pot ser regulat o suspès pel jutge, ateses les circumstàncies i l'interès del menor».

Associació els Ametllers