Pàgines

dilluns, 18 de març del 2013

Caminada Popular 2013



El passat diumenge dia 10 de març va tenir lloc a Balsareny la vint-i-setena edició de la nostra Caminada Popular. Tot i el fred i pluja de dies anteriors, el diumenge va fer un dia de sol amb alguns núvols, molt bo per caminar. Aquest any la participació ha estat de 425 persones, com sempre, de Balsareny i de molts indrets de les nostres comarques; aquesta xifra s’acosta a la de l’any passat, que va ser de 437 caminants, encara que llavors el dia va ser més esplèndid encara. El preu de la inscripció, igual que als darrers anys,  va ser de 8 euros en general i de 6 euros per als socis.


L’itinerari d’enguany transcorria molt al voltant del riu Llobregat, a banda i banda. Se sortia per la dreta del riu i es tornava pel costat esquerre, al qual s’hi accedia pel pontet de la Rabeia. Es començava, des de la plaça de l’Església, pel Repeu fins a l’aqüeducte de Santa Maria, per on s’accedia al caminet que, al costat de la síquia, calia anar seguint fins arribar a la resclosa dels Manresans, passant pel conegut tram considerat Espai d’Interès Natural, molt ric en espècies vegetals com els aurons i els verns. Al mirador de la resclosa hi havia el primer control i avituallament, en què es podia menjar un bon tall de coca i mistela. Just en aquest punt es continuava el camí arran de riu i ens trobàvem de seguida amb un aguait on es pot seure per observar els ocells de la zona; i també aixecant el cap a l’esquerra, entre aquest indret i el camí de la via que passa més amunt, s’hi podien veure les conegudes «dames coiffées» («senyores amb barret»). Com hem dit ja en altres ocasions, en què la caminada també ha passat per aquesta zona, es tracta d’unes formacions geològiques degudes a l’erosió diferencial del terreny que ha anat modelant aquestes figures a còpia de molts anys. També s’anomenen «pilars coronats».


Seguint per aquest camí, al costat de l’única verneda considerada important del Bages, s’arribava al nucli de la Rabeia, per on es continuava, ja pel marge esquerre del riu, per un camí i després un corriolet que anava guanyant altitud fins arribar a un pla, on s’albirava una bonica panoràmica de la colònia de Sant Esteve a l’altra banda del riu. Continuant i deixant de banda, de moment, el Llobregat, amb una mica més de pujada, s’arribava al pla de Vilamajor, una zona molt bonica per la seva panoràmica, que ens porta a contemplar el Prepirineu, el castell de Balsareny i el poble de Navàs. Enmig del seu nucli principal de cases es va muntar l’esmorzar, que s’inclou al segon control. Com sempre els caminants van poder menjar l’entrepà de botifarra, fer un bon trago de vi i prendre una tassa de caldo.


Tot seguit l’itinerari va continuar per un camí que passa pel Mas de les Claperoses, proper a la confluència entre 3 termes municipals: el de Balsareny, el de Sallent i el de Gaià. Calia anar-lo seguint fins arribar, pujant per entremig del bosc, a un camí pla que, seguint-lo per la dreta, anava a parar a les Collades. Es continuava pel camí que va cap a la carretera d’Avinyó, però, just quan s’hi arriba, es girava per la dreta per un corriol molt bonic, ocupat per una gran boixeda, i després es seguia per camí més ample fins arribar a la nostra font del Vilar, on hi havia el tercer control i avituallament de «les taronges». Allà hi havia les taronges i aigua per refrescar la gola i poder continuar ja pel darrer tram del recorregut.


En aquest quart tram calia seguir pel camí que va de la font a la pròpia casa del Vilar, una masia abandonada però de les que tenen més renom a Balsareny. Es passava per darrera de la casa per enllaçar amb un camí que voreja uns grans camps i al llarg del caminada d’enguany es retrobava amb el nostre riu, pel marge esquerre, just al capdavall d’un penya-segat molt alt, des d’on es veu de prop tota l’esplanada de la Rabeia. Seguint aquest camí, que anava baixant de mica en mica, s’anava a parar finalment a una granja i al cap de pocs metres ens situàvem a la carretera d’Avinyó, des d’on travessàvem de nou el riu pel pont de Roc Garcia, per poder tornar al poble pel Repeu, tal i com havíem començat.  Es completaven així els 14 quilòmetres aproximats que tenia el recorregut.


A l’arribada, com sempre, amb la satisfacció de la gent per haver arribat al final, unes menudalles acompanyades de refrescos feien que els caminants es revifessin una mica. Com a record, aquesta vegada, tothom es va poder endur una paperina plena de tot tipus de fruita seca.

La majoria de gent coincidia en el fet que la caminada d’enguany era molt maca pels indrets on es passava i les panoràmiques que ens oferia, i que més aviat va ser fàcil de recórrer; el camí era molt planer, sense pujades gaire fortes i no molt llarga. Altres comentaris ens indicaven que els havia agradat la retolació de les plantes (sobretot gent de fora que no ho coneixien) i que aquest any n’hi havia moltes. Tots els membres de l’organització fem el que podem. 

A la tarda, com de costum, organitzadors, caminants i tothom qui va voler va poder assistir, a la sala petita del Sindicat, a la projecció de tot un munt de fotografies del matí, de la caminada 2013, i també, com una complement, un magnífic audiovisual del Centre Excursionista de Balsareny sobre l’expedició que va portar a terme el juliol passat, que va aconseguir l’ascensió al pic d’Aragüells, al Pirineu aragonès, de 3.030 metres d’altitud. La sala va quedar plena i tots plegats vàrem posar punt i final a la jornada amb un petit refrigeri.

Moltes gràcies a tots els que heu col·laborat d’una manera o altra en la caminada d’enguany i fins l’any vinent!

Isidre Prat
Fotos: Alfred Selgas

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.